20.09.2016 - 18:53
PALMA DE MALLORCA, 20 (EUROPA PRESS)
Balears, Catalunya i Comunitat Valenciana han fet este dimarts un front comú per a millorar la política agrària comuna (PAC) ja que consideren “desateses” les necessitats específiques dels pagesos del Mediterrani.
Segons estes tres autonomies, la PAC negociada entre l’Estat i Brussel·les provoca situacions de “desavantatge competitiva”, especialment a les zones de muntanya i en les insulars. Per esta raó, les tres autonomies busquen sinergies en altres sectors, com la pesca i l’alimentació, en reunions paral·leles a Barcelona i València.
Palma ha estat este dimarts la seu de la trobada per a debatre sobre el sector de l’agroalimentació en l’Euroregió de l’Arc Mediterrani (EURAM). Concretament, en esta primera trobada de treball, s’han tractat propostes de millora de la PAC, partint de la base que consideren necessari replantejar la PAC que ha negociat el Govern espanyol amb Brussel·les.
En este sentit, diuen que la PAC no ha estat pensada per a les principals produccions de l’arc mediterrani i, tot i que ha representat un paper positiu, no ho ha fet en la mesura d’altres llocs, de manera que hi ha hagut situacions de desavantatge competitiva, que a les zones de muntanya i insulars són més greus.
Les especificitats i conjuncions de les comunitats de l’EURAM les ha portat a buscar sinergies i a obrir vies de col·laboració i de pressió cap a altres estaments o institucions, ja siga l’Estat o la Unió Europea, ampliant les demandes pròpies a altres sectors productius com la pesca, sobre la qual es debatrà dimecres a València, en una trobada al qual assistirà el director general de Pesca i Medi Marí, Joan Mercant.
Mentrestant, el director general, el d’Agricultura i Ramaderia, Mateu Ginard, ha estat este dimarts el responsable d’inaugurar la jornada organitzada per l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, que s’ha centrat en la fruita seca, els joves pagesos, la ramaderia i les zones desafavorides i la insularitat.
FRUITA SECA
A l’àmbit de la fruita seca, les tres comunitats han incidit que els camps de fruita seca estan molt estesos per tot l’arc mediterrani, i en el cas de Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears, els cultius d’ametllers, garrofers i avellaners definixen paisatges característics amb una gran importància territorial, ecològica i turística.
Este cultiu de secà té uns rendiments baixos i està en reculada. Al mateix temps, tot i això, els cultius de fruita seca permeten l’obtenció de rendes agràries en espais que no són aptes per a altres cultius a causa de les limitacions hídriques i edàfiques.
L’esforç del pagès en estos espais és molt elevat, però fonamental per al manteniment dels espais agraris de secà de cultius llenyosos, que en el cas de les Balears representa la part més important dels cultius llenyosos (al voltant de 35.000 hectàrees). Estes superfícies de cultiu generen pocs ingressos i reben primes per superfície massa baixes per la seua importància ecològica i paisatgística.
Per tot això, els representants de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern balear han conclòs que els cultius llenyosos de secà –ametllers, garrofers i avellaners– haurien de rebre unes ajudes directes associades més altes. Caldria aconseguir un notable increment de la prima sobretot a les zones de secà.
Els assistents a la reunió també han coincidit, d’altra banda, que el pagament addicional per a joves pagesos és irrellevant, no complix els seus objectius i no garantix l’accés dels joves a uns mínims drets de pagaments bàsic.
RAMADERIA
Respecte a la ramaderia, les tres comunitats compartixen que els problemes del bestiar boví de llet, les dificultats del sector oví i la crisi del porcí són aspectes que actualment no troben respostes adequades en la PAC. Per això s’ha proposat portar a terme una reflexió sobre les ajudes associades i les mesures de desenvolupament rural que servisquen per a garantir la viabilitat de les explotacions ramaderes en el territori.
La desigualtat entre unes explotacions i altres, segons la situació en el territori, ha de ser corregida per mesures eficaces que la PAC actual no garantix, segons les autonomies de l’EURAM.
En el cas de les Illes cal que es produïsca un reconeixement dels efectes de la insularitat, que faça referència també a la doble i a la triple insularitat. Les despeses de producció són més elevats en llocs aïllats, i Balears patixen unes despeses més alts de transport d’abonaments, farratges i alimentació del bestiar en general, que afecten sobretot els sectors ramaders amb un maneig més intensiu, com el bestiar boví de llet o el porcí.
A la reunió han assistit, de Catalunya, Oriol Anson, director general de Desenvolupament Rural de la Generalitat, i Joan Caball i Andreu Ferrer, coordinador nacional i tècnic, respectivament, d’Unió de Pagesos de Catalunya; de les Balears, Mateu Ginard, els responsables del Fogaiba i Gabriel Torrens, secretari general d’Unió de Pagesos de Mallorca, i de València, Francisco Rodríguez, secretari autonòmic d’Agricultura i Desenvolupament Rural i director de l’Agència Valenciana de Foment i Garantia Agrària; Roger Llanes, director general d’Agricultura Ramaderia i Pesca; Antoni Lozano, cap de gabinet de la Secretaria Autonòmica d’Agricultura i Desenvolupament Rural, i Joanma Mesado, secretari tècnic de la Unió de Llauradors i Ramaders de la Comunitat Valenciana.
També ha assistit el coordinador de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, Rubén Pitarch, que ha estat l’encarregat de coordinar la jornada.
