Aznar: “L’estabilitat pressupostària i les reformes estructurals no són una opció sinó un imperatiu”

Advertix que el principal risc de la sostenibilitat de la recuperació econòmica és “el risc polític intern”

VALÈNCIA, 9 (EUROPA PRESS)

L’expresident del Govern i president de la Fundació FAES, José María Aznar, ha remarcat este dilluns a València que “l’estabilitat pressupostària i les reformes estructurals no són una opció sinó un imperatiu, si es vol deixar enrere la crisi i participar amb èxit en l’economia global”.

Així ho ha indicat Aznar en un dinar de treball amb l’Associació valencià d’Empresàries (AVE) on ha fet una repassada a la situació econòmica d’Espanya i la Comunitat Valenciana. A la seua arribada a la trobada, l’expresident ha eludit fer declaracions als mitjans de comunicació i valorar la seua relació amb el PP, a la presidència honorífica va renunciar el passat 21 de desembre.

En la seua intervenció, ha subratllat que l’actual desafiament de l’economia és “la sostenibilitat de la recuperació i la continuïtat en la creació de més i millor feina de manera que els seus beneficis s’estenguen als qui més han patit la crisi” i el principal risc d’esta recuperació econòmica és “el risc polític intern”.

“Els vents de cua no van a bufar tan forts i això fa necessari reprendre el camí de les reformes, reprendre una verdadera agenda reformista que està incompleta. Sense reformes, no es corregiran els desequilibris que llasten encara l’economia espanyola”, ha advertit Aznar.

Tot i això, ha lamentat que la “fragmentació” parlamentària i el govern en minoria constituïxen “un escenari poc propici per a les reformes” i, més fins i tot, la tendència que “els pactes es tanquen a base d’increments de despesa i de compromisos que no inclouen reformes de calat”. Així, i tot i que ha reconegut les “actuals limitacions” d’un govern en minoria –després de quatre anys de majoria absoluta–, ha apel·lat a la “responsabilitat” de les forces polítiques per a arribar a pactes.

Segons la seua opinió, el dilema d’este temps “no pot ser el d’elegir entre acords o reformes” perquè es necessiten “les dues per a eixamplar amb urgència la part productiva de la societat espanyola”, ha manifestat. “Esta ha de ser la resposta estratègica a les tendències de fons que desequilibren el nostre model de benestar”, ha apuntat l’expresident del Govern.

En este sentit, ha indicat que “no és bo” que s’assentix la creença que l’única manera de reduir el dèficit públic consistix a apujar els impostos ni que es veja el dèficit públic com a element generador de creixement i feina i s’acudisca al deute com un recurs indolor per a pagar l’Estat del Benestar perquè “el preu del deute no ho decidix qui la ven sinó el mercat, i això és tant com posar el cost i el futur del benestar en mans d’una cosa sempre imprevisible, però que difícilment seguirà sent tan favorable com ho ha sigut ltimament”, ha advertit.

Així, ha alertat que “tot el que es paga amb deute es paga més car” i, en este punt, ha manifestat que “no té sentit” el proposar el recurs al deute com solució a un problema de sostenibilitat estructural del sistema de pensions perquè “això és proposar com a solució que el sistema seguisca igual però que el seu cost siga imprevisible i en tot cas més car”.

VIABILITAT FUTURA DE L’ESTAT DEL BENESTAR

“Impostos alts, dèficit i deute són el que té de contrari el cercle virtuós que l’economia espanyola ha d’ancorar el seu creixement i, per tant, la feina i la viabilitat futura de l’estat del benestar”, ha asseverat Aznar, per a qui “l’estabilitat pressupostària i les reformes estructurals no són una opció sinó un imperatiu, si es vol deixar enrere la crisi i participar amb èxit en l’economia global”.

Per esta raó, ha argumentat que mantindre dèficits públics elevats fa “vulnerables” perquè suposa “dependre de polítiques monetàries que és segur que aniran girant fins a ser menys favorables”. Alhora, ha apuntat que els nivells d’endeutament elevats “resten creixement econòmic, detreuen recursos de l’economia productiva i creen una espiral de gairebé impossible eixida” per la qual cosa “relaxar els esforços per a reduir els nivells de dèficit públic seria una decisió equivocada, tant com acceptar la falsa dialèctica que contraposa rigor fiscal i creixement”.

“El dèficit públic persistent en el temps no crea llocs de treball i els llocs de treball que no estiguen suportats per reformes econòmiques sinó per dèficit se n’aniran amb el cicle econòmic i el dèficit es quedarà”, ha afirmat.

REFORMA FISCAL INTEGRAL

Per a l’expresident del Govern entre 1996 i 2004, Espanya “ha d’emprendre una reforma fiscal integral” que no han d’estar fonamentada en “apujar o abaixar este o aquell impost”, sinó que deu d'”orientar el sistema tributari al creixement econòmic i al seu potencial recaptatori evitant les distorsions que genera hui”.

Ha considerat que les empreses necessiten entorns “predictibles” en els que poder planificar a llarg termini i Espanya necessita revisar els instruments de l’estat del benestar per a fer-ho “més eficient i viable”, com “un gran acord de solidaritat intergeneracional”, però també per tindre un model de benestar “més eficaç a l’hora de reduir els nivells de pobresa, que no ens hem de permetre”.

“El món està canviant i no espera a ningú i aquells països i aquelles empreses que no siguin capaços d’adaptar-se a la nova situació estan condemnats a la irrellevància i a l’endarreriment”, ha insistit Aznar.

CONSTRUCCIÓ DE L’eurozona

D’altra banda, També ha fet al·lusió als canvis que es viuen a Europa i, en este punt, ha urgit a “culminar la construcció de l’eurozona com a element fonamental de garantia de l’euro, davant de les turbulències que segur tornaran en el futur”.

Alhora, veu necessari abordar reformes estructurals, així com fer “plenament efectiva” la integració del Mercat Interior per a “superar les moltes rigideses que llasten les economies” i generar els entorns necessaris perquè la innovació i el coneixement siguen “els motors del nostre creixement i benestar futurs”.

Alhora, ha advocat per donar una resposta “conjunta”, des d’Europa, als atacs permanents als valors i a la manera de convivència perquè, segons la seua opinió, Europa es veu “feble” i té davant de sí “la gran incògnita sobre la seua posició davant del previsible canvi de la relació entre els Estats Units i Rússia”.

“Segurament, estem en l’avantsala de transformacions verdaderament estructurals de l’ordre internacional, les més importants des del final de la Guerra Freda i hem d’assumir que, com europeus, anem a haver de fer un gran esforç per a assegurar la nostra posició en este model internacional de noves relacions de poder i influència”, ha tancat Aznar.