31.03.2026 - 19:06
|
Actualització: 31.03.2026 - 19:42
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha publicat l’informe complet, de 33 pàgines, en què analitza dades etimològiques, fonètiques, documentals i normatives per concloure que el nom de la ciutat de València s’ha d’escriure amb accent obert i ha de ser constituït per una sola forma.
L’informe respon a l’estudi encarregat per l’ajuntament al filòleg Abelard Saragossà per bastir la proposta de modificació del topònim, que defensa escriure “Valéncia“. Avui s’han votat al ple municipal les al·legacions presentades pel consistori contra la negativa de la institució normativa de donar suport al canvi.
L’AVL remarca que, en la determinació de la forma gràfica d’un topònim principal, cal integrar, sense jerarquies rígides, els pilars clàssics de l’onomàstica: etimologia, pronunciació i documentació històrica, complementats pel criteri de la integració normativa.
L’etimologia del topònim és clara: prové de ‘valentia’ (‘fortalesa’), amb una e breu en llatí. L’estudi del nom, diu, no es pot abordar de manera aïllada, sinó tenint present l’evolució i la forma actual de les paraules amb el mateix sufix, com ara mots comuns (“paciència”, “consciència”, “adherència”), antropònims (“Clemència”, “Prudència”) i exònims (“Florència”, “Palència”). Aquest principi de coherència interna exigeix la terminació -ència al topònim, per tant: València.
L’accent greu de la norma ortogràfica s’ajusta a la pronunciació majoritària oberta de la -e del sufix -ència. Aquesta vocal només es diu tancada en algunes varietats: al valencià meridional, part del català occidental i el gironí. Per això la tradició ortogràfica opta per l’accent greu, i reflecteix la realització fonètica més general.
L’AVL afegeix que la distribució actual del timbre de la -e tònica ([é]) a València no es correspon amb la divisió dialectal occidental/oriental. Per tant, el canvi en el topònim no es pot fonamentar en l’equiparació occidental = aguda / oriental = greu.
D’ençà de l’edat mitjana, el topònim València apareix en texts poètics que rimen amb mots acabats en -ència. Això indica que la -e del topònim es pronunciava igual que els derivats en -ència, fossin tancats o oberts, diu l’informe.
D’ençà de les Normes de Castelló (1932), la grafia València ha estat la fixada per la tradició ortogràfica de la llengua, continuada legalment per l’AVL, fins a la Gramàtica normativa valenciana (2006), el Diccionari normatiu (2014) i el Nomenclàtor toponímic valencià (2026). “Aquesta forma és la utilitzada a la pràctica totalitat de les obres d’escriptors i tota mena de texts: literaris, administratius, legals, periodístics, divulgatius”, insisteix l’acadèmia.
Coherència i tradició
L’informe invoca raons de coherència ortogràfica, etimològiques i de tradició escrita consolidada per aconsellar la grafia actual, tot i que la pronunciació majoritària en el català del País Valencià és tancada, com constata la Gramàtica normativa valenciana (p. 48).
L’ONU, recorda l’AVL, recomana d’assignar un sol nom normalitzat per a cada lloc geogràfic i considera el principi d’univocitat com a ideal en la normalització toponímica. L’informe diu que el valencià, llengua pròpia del País Valencià, necessita una protecció específica pel fet ser una llengua minoritzada, d’acord amb l’article 6.5 de l’estatut d’autonomia, que estableix una protecció i respecte especial per a la recuperació de la llengua.
La ciutat de València es troba a la zona de “predomini lingüístic valencià”, segons l’article 35 de la LUEV. Per això, el nom hauria de tenir només la forma catalana. Més encara, assenyala, quan l’estudi tècnic municipal no aporta arguments que justifiquin la forma en castellà de la denominació bilingüe proposada.
L’AVL conclou que no s’han aportat novetats ni un corpus argumental sòlid per a abandonar la forma normativa i oficial. “Les consideracions presentades són insuficients i manquen de la fonamentació necessària per avalar un canvi toponímic d’aquesta magnitud”, sosté. Per això, ratifica la posició de l’informe del 2016, ara més detallada, i considera injustificat modificar la forma valenciana del topònim.
L’informe afegeix que si l’ajuntament proposa finalment una forma doble en contra del criteri de l’Acadèmia, la solució bilingüe seria València / Valencia.
