Sorpresa per l’acord entre l’AVL i el congrés espanyol per a publicar dues versions diferenciades del català

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i el congrés espanyol han signat avui a València un conveni que estableix que les lleis aprovades a la cambra espanyola tindran també una versió específica en la variant valenciana del català, preparada i validada per l’acadèmia. Les lleis ja tenen una traducció en català estàndard elaborada pels serveis lingüístics del congrés, de manera que ara es crea un doble circuit de traducció i revisió. El pacte, signat per la presidenta del congrés espanyol, Francina Armengol, i la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, implica que aquesta versió serà publicada al Butlletí Oficial de les Corts Generals juntament amb el castellà, la versió en català que ja es feia, l’èuscar i el gallec.

Segons el conveni, l’AVL redactarà i validarà la versió en valencià de totes les iniciatives legislatives que li remeti el congrés espanyol, i també prestarà assessorament lingüístic en documents no estrictament parlamentaris. En canvi d’això, el congrés publicarà íntegrament aquestes versions al seu butlletí i hi farà constar, tal com recull l’acord, la “dualitat onomàstica de la llengua pròpia i oficial compartida”. El pacte, vigent fins el 2027 i prorrogable dos anys més, inclou una aportació anual de 25.000 euros a l’AVL i preveu la creació d’una comissió de seguiment amb representants de les dues institucions.

En la signatura, Cantó ha defensat que l’acord “consolida el treball de l’Acadèmia en l’àmbit jurídic” i contribueix a reforçar la presència del valencià en l’administració pública. Tanmateix, el conveni arriba en un moment polític incòmode per a la institució: el govern valencià de PP i Vox ha reduït les partides destinades a l’AVL i ha reobert el debat sobre la unitat normativa del català, amb discursos que afavoreixen visions secessionistes. En aquest context, acords com el d’avui poden alimentar interpretacions que pretenen dissociar la variant valenciana de la resta de variants del català.

Per una altra banda, Armengol ha reivindicat la normalitat d’emprar totes les llengües oficials al congrés espanyol i ha subratllat la importància que la validació de la versió en valencià la faci precisament l’AVL, per “la seva autoritat científica i el seu rigor terminològic”.