16.01.2026 - 15:36
|
Actualització: 16.01.2026 - 15:49
La investigació sobre l’assassinat d’Alain Orsoni, comès dilluns al cementiri de Vero mentre assistia a l’enterrament de la seva mare, ha avançat de manera notable aquests dies. Els investigadors ja han identificat el lloc exacte des d’on es va disparar el tret i han localitzat una bala al voltant, dos elements clau que permeten de delimitar el mode operatiu i d’avançar en l’anàlisi balística.
Segons fonts pròximes a la investigació esmentades per mitjans corsos, el tres es va disparar des de la part del darrere del cementiri, en una zona densa de matolls, a una distància aproximada de 107 metres de la víctima. El tirador, per tant, era un centenar de metres d’Orsoni, en una posició amb cobertura natural i prou visibilitat. La bala recuperada serà analitzada per a determinar el tipus d’arma i el calibre, i per a comprovar si pot relacionar-se amb unes altres investigacions.
L’autòpsia, practicada dimecres, ha confirmat que un sol tret va causar la mort d’Orsoni. Les fonts judicials han precisat que la bala li va travessar un braç abans d’impactar en òrgans vitals, cosa que explica la presència de més d’una ferida tot i haver-hi hagut una sola detonació.
La fiscalia contra el crim organitzat –acabada de crear– i la jurisdicció interregional especialitzada de Marsella treballen de manera coordinada. Aquesta doble direcció de la investigació respon, segons les autoritats judicials, a la naturalesa del crim i al perfil de la víctima, una figura històrica del nacionalisme cors que, amb el pas dels anys, havia estat també vinculada al món dels negocis i havia rebut amenaces.
La fugida del tirador, una incògnita oberta
Un altre focus de la investigació és la ruta de fugida del tirador. Els investigadors exploren si va abandonar la zona pel coll de Tartavellu, que connecta amb la regió del Cruzini, o bé si va tornar a passar pel poble de Vero per incorporar-se a una via principal. De moment, no s’ha localitzat cap vehicle cremat, un element habitual en assassinats vinculats a la criminalitat organitzada a l’illa, cosa que manté oberta la hipòtesi que hagués rebut ajut extern o logístic.
Un testimoni presencial ha declarat que Orsoni era recolzat en una tanca, envoltat de les seves dues filles, quan va rebre l’impacte. L’escena –un assassinat durant unes exèquies– ha commocionat profundament la societat corsa i ha reobert el debat sobre l’escalada de violència i la impunitat percebuda de les xarxes criminals.
Tot i els avenços tècnics, el mòbil del crim continua sense aclarir-se. Els investigadors no prioritzen cap hipòtesi concreta: ni una acció oportunista aprofitant el funeral, ni una operació planificada de feia temps. El fet que Orsoni fos conscient de les amenaces que pesaven sobre ell, segons l’entorn familiar, no permet encara d’establir si l’enterrament va actuar com a desencadenant o com a ocasió dins d’un pla previ.
Les autoritats judicials subratllen que el mode operatiu –un tret precís, a distància, des d’una posició amagada– apunta a la criminalitat organitzada. El cas s’inscriu en un context de violència recurrent a Còrsega i posa a prova els nous instruments judicials.
