Avançament editorial: ‘Venus i els bàrbars’ de Lluís Capdevila i Vilallonga

La setmana entrant arribarà a les llibreries Venus i els bàrbars de Lluís Capdevila i Vilallonga. Es tracta de la recuperació de l’obra, que es va publicar per primera vegada al voltant del 1929. Aquesta edició inclou un pròleg d’Agnès Rotger.

“Jo, Aureli Margalef, després de viure la vida aspra, violenta, tèrbola i sensual del poble, escriuré un llibre en el qual no hi haurà la més petita resplendor de benestar, la més petita ombra de bondat, un llibre de lectura aspra, tèrbola, violenta i sensual, en el qual dominaran dues tonalitats: el roig i el negre.” Amb aquesta declaració d’intencions se’ns presenta el protagonista-observador de Venus i els bàrbars, un home civilitzat que durant un temps viurà entre personatges rústecs, primitius i luxuriosos. Margalef és del parer que, llevat de Prudenci Bertrana i Víctor Català, els autors de la nostra literatura han pintat “una naturalesa i uns pagesos de pessebre”. Aquest relat, en canvi, se submergeix sense atenuants en la vida de les ànimes cruels que habiten als pobles.

Llegiu el començament de Venus i els bàrbars de Lluís Capdevila i Vilallonga (Cap de Brot Edicions).

Lluís Capdevila i Vilallonga (Barcelona, 1893-Andorra la Vella, 1980) va ser escriptor, periodista, pintor de parets, cronista al front de l’Aragó, tinent de la Resistència francesa i editor. És autor de trenta-set obres de teatre, unes memòries llargues i una vintena de novel·les. Va fundar la revista Los Miserables –els articles que hi va publicar el van dur a passar uns quants mesos a la presó Model de Barcelona– i, més endavant, va dirigir la Humanitat, l’Esquella de la Torratxa i la Campana de Gràcia. Malgrat tot, duia una vida bohèmia i sovint dormia al carrer, fins els anys vint, quan va conèixer l’èxit com a dramaturg i com a coautor de la popularíssima sarsuela Cançó d’amor i de guerra. També va fer de professor a la Universitat de Poitiers, on va impulsar una aula de llengua i literatura catalanes.

Expliquen els editors de Cap de Brot:

“A can Cap de Brot considerem imprescindible publicar Venus i els bàrbars perquè representa recuperar una figura literària de primer ordre que, injustament, ha quedat relegada a un segon pla dins la tradició cultural catalana. Lluís Capdevila i Vilallonga va ser un autor prolífic, amb una trajectòria extraordinàriament rica que abraça el teatre, la novel·la, el periodisme i l’activisme cultural, però la seva obra no ha rebut l’atenció que mereix. Reeditar aquest text significa rescatar de l’oblit un creador fonamental del seu temps i retornar-lo al lloc que li correspon dins el nostre patrimoni literari, tot reivindicant la vigència i la força del seu imaginari.

A més, Venus i els bàrbars es destaca per la qualitat literària i per l’ambició estilística amb què Capdevila construeix el relat. Es tracta d’una obra d’una gran potència expressiva, escrita amb una prosa rica i incisiva. El llibre proposa una immersió descarnada en la part més fosca de la condició humana, amb una mirada narrativa que refusa qualsevol idealització del món rural i opta per un retrat cru, intens i radicalment honest. Aquesta voluntat d’anar fins al fons de les passions i contradiccions dels personatges converteix l’obra en una proposta literària d’una modernitat sorprenent.

No és casual que, en el seu moment, des de l’Esquella de la Torratxa es qualifiqués l’obra de ‘la cosa més fosca que s’ha escrit mai en català’. Aquesta valoració no només parla del to i de la temàtica, sinó també de la valentia literària i de la capacitat d’explorar territoris poc tractats en la narrativa catalana. Publicar avui aquest llibre és, doncs, una manera de recuperar una peça singular i arriscada de la nostra literatura, però també d’oferir als lectors contemporanis una obra que continua colpint per la força, la bellesa inquietant i la llibertat creativa radical.”

Josep Maria Codina, Judit Pujol i Germán Bartolomé, editors de Cap de Brot