Avançament editorial: ‘Saviesa’ de Paul Verlaine

LaBreu Edicions publica Saviesa, de Paul Verlaine, amb traducció, pròleg i comentaris de Marta Pasqual, que s’escau amb la commemoració del 130è aniversari de la mort del poeta, el 8 de gener. El volum arribarà a les llibreries el dia 20. A més, l’editorial ha reeditat Homes, traduït per Jordi Llovet i publicat el 2011, text secret i subversiu, en què l’erotisme masculí, despullat de coartades simbòliques, es converteix en una exploració radical del desig, la culpa i la fragilitat moral del subjecte modern.

Paul Verlaine (Metz, 1844 – París, 1896) és una de les figures fonamentals de la poesia moderna universal, no solament francesa, i un dels noms que, al costat d’Arthur Rimbaud i Stéphane Mallarmé, marca el pas decisiu cap a una nova concepció del llenguatge poètic. Verlaine és l’autor d’alguns dels versos més delicats, fràgils i musicals de la poesia francesa. La seva aportació decisiva consisteix a haver desplaçat el centre del poema cap al ritme i el to. La música és essencial. Verlaine fa de la paraula una matèria sonora abans que conceptual. I és hereva de Charles Baudelaire, el primer dels anomenats poetes maleïts.

Marta Pasqual escriu al pròleg: “Sagesse (1881) és el cinquè recull poètic de Paul Verlaine i inaugura un tríptic religiós que anirà seguit d’Amour (1888) i Bonheur (1891). El poemari és el testimoni literari de la conversió al catolicisme del poeta i és fruit d’una època molt complicada que Verlaine, al costat del seu amant i també poeta Arthur Rimbaud, va mantenir amb la societat de l’època. Versos, violència i absenta. Molta absenta. La tarda del 10 de juliol de 1873, en una habitació d’un hotel de Brussel·les, els dos amants van tenir l’enèsima disputa. Rimbaud va anunciar a Verlaine que el deixava i que se’n tornava a París. L’altre, colèric i borratxo, va disparar-li dues bales. La primera va ferir el canell del jove i la segona va impactar contra la paret. Verlaine va ser condemnat a dos anys de presó.”

“El poemari està organitzat en tres parts. A la primera s’evoca la lluita íntima entre el Verlaine d’abans i el nou convers. Es tracta d’un autèntic combat amb l’exterior, amb tot allò que l’envolta, però també amb ell mateix. La part central, la més breu, són quatre poemes en forma de pregària que evidencien la conversió del poeta, expressada amb un fervor absolut. A la tercera part hi trobem descripcions de paisatges, com si després de la conversió s’hagués creat un nou univers. És una nova manera de mirar i entendre el món.”

“Sagesse és una sola paraula; un substantiu abstracte que amaga una gran complexitat. Prové de l’adjectiu sage i, per tant, el record de la infància, el sois sage que es diu als nens perquè facin bondat, és ineludible. Però també hi ha el sentit filosòfic, aquell que porta Verlaine a fer-se diverses preguntes metafísiques. Perquè sagesse és saviesa i sensatesa al mateix temps i perquè Verlaine troba en el dogma cristià de l’encarnació de Crist la clau per acceptar la seva dualitat. Si l’home va ser creat a imatge i semblança de Déu, si Déu el va crear així, no pot ser condemnat.”