Avançament editorial: ‘Gliff’, d’Ali Smith

Aquesta setmana entrant arribarà a les llibreries Gliff, la nova novel·la d’Ali Smith, traduïda per Dolors Udina, que publica l’editorial Raig Verd. En la distopia de Gliff, la societat s’ha tornat tan desigual que ningú no veu els qui queden fora del sistema. El govern, amb la seva burocràcia implacable, destrueix sistemàticament les llars marcades amb una línia vermella. Bri i Rose són “no verificables” perquè la seva mare es va negar a acceptar el model de capitalisme de vigilància que ho controla tot. No tenen accés als privilegis digitals i viuen en una situació d’exclusió. Però quan troben un gliff —una marca mínima, un senyal fora de lloc, una esquerda en la realitat— comença una altra forma de resistència. Una altra manera de mirar. Ali Smith ofereix una faula contemporània sobre l’empremta i la força transformadora d’allò que no encaixa. 

Podeu llegir un fragment de Gliff, d’Ali Smith (Raig Verd).

Laura Huerga, editora de Raig Verd, explica de l’obra i l’autora:

“Hi ha llibres que, més que necessaris, són imprescindibles. Llibres que penses: tant de bo els llegís tothom, perquè el món va de mal en pitjor i cal trobar la manera de no participar en aquesta foscor. Quan vaig llegir Gliff per primera vegada, vaig comprendre que no era un avís sobre el futur, sinó un retrat del nostre present escrit amb una lucidesa esmolada. És una obra que segueix creixent dins meu dies després de tancar-la i, per a mi, és el millor llibre que ha escrit Ali Smith fins ara.

Bri i Rose viuen en un món on la vigilància i la burocràcia són tan abusives i banals com terrorífiques, i la seva història reflecteix la fragilitat i la força que qualsevol persona porta a dins. Gliff és una d’aquelles novel·les que t’obliga a fer-te preguntes incòmodes, que ressonen molt més enllà de la lectura. No podreu evitar que us ressoni l’obra d’Aldous Huxley Un món feliç com un eco anticipat, com una conversa en veu baixa. Si us atreviu amb Gliff, no espereu respostes fàcils: aquí hi ha una literatura que remou i emociona, que ens interpel·la i ens demana que parem atenció a la societat que s’està construint al nostre voltant.

La força de la novel·la rau en els seus personatges, en com reaccionen a allò que els envolta, però sobretot en la seva manera de llegir el món. És lògica l’evolució del que Smith ja havia dibuixat: dels centres de detenció on la humanitat era esborrada deliberadament, passem a una societat amb esquerdes tan profundes que assenyala les persones que són descartables.

El títol remet a un cavall, Gliff, que simbolitza aquesta polisèmia: pot ser-ho tot i qualsevol cosa alhora. Gliff es converteix en un símbol de la cura, de l’atenció que devem als altres, de la possibilitat i de la importància d’entendre la llibertat com una responsabilitat col·lectiva i no com un dret individual que no té en compte res més que el jo.

Com a editora, vaig entendre com era d’important publicar Gliff perquè és un avís, un crit contra la indiferència i una aposta radical per l’esperança que rau en cada petita decisió que cada persona pren. Si els darrers llibres d’Ali Smith eren un manual de supervivència per al nostre temps, Gliff és l’alerta que ens avisa de què passa quan ignorem aquestes lliçons.”