Avançament editorial: ‘El dimoni abans de nosaltres’, de Daniel Genís

En la Girona de després de la guerra de Successió, en Pere Pruna malviu jugant als daus i venent els seus versos a amants poc hàbils amb les rimes. Fins que un dia es troba un dimoni atrapat en una ampolla i aquest li proposa un tracte: si l’allibera de l’ampolla el traurà per sempre de la misèria. Aquest és un apunt de l’argument de la nova novel·la de Daniel Genís, El dimoni abans de nosaltres (Males Herbes). Més enllà del conte moral, l’autor ens ofereix una novel·la sobre la fragilitat de l’individu, una història trepidant, plena de túnels i passadissos que duen a tota mena de connexions inesperades, i que, com passa sovint amb les grans obres fantàstiques, il·lustra les contradiccions de la condició humana. Aquesta és la segona novel·la de Daniel Genís (Castelló d’Empúries, 1977). Amb la primera, Uns déus ferotges (Males Herbes, 2022), va guanyar el Premi Ictineu 2023 a la millor novel·la fantàstica escrita en català.

Llegiu un fragment d’El dimoni abans de nosaltres, de Daniel Genís (Males Herbes).

Ramon Mas, editor de Males Herbes ens parla de l’obra:

Un viatge a l’infern clàssic i modern

“Una de les coses més gratificants de la feina d’editor és veure créixer els autors. Aquest créixer no és una qüestió de vendes, ni de premis o de crítiques (que aquests reconeixements arribin depèn de forces i atzars que no estan a les nostres mans). Aquest créixer que ens certifica que estem fent les coses bé és una qüestió estrictament literària. Llegir un escriptor que acaba de començar, veure-li els punts forts i els punts flacs, apreciar-ne el potencial i apostar-hi, i que després, llibre a llibre, l’autor s’exigeixi més i més a si mateix per fer que tot aquest potencial es vagi desplegant en una afirmació rotunda, és una meravella. És llavors quan el segon llibre és molt més bo que el primer, més ambiciós, més complex, més afinat, més ric en trames i personatges.

Bé, doncs la nostra sensació enfront d’El dimoni abans de nosaltres és exactament aquesta. En la segona novel·la, Daniel Genís, sense allunyar-se del seu imaginari mític particular, ens ofereix una obra que juga amb la tradició sense complexes, que l’eixampla i la subverteix, amb un aire atemporal molt difícil d’aconseguir. Genís, amb un ús del llenguatge alhora modern i arcaïtzant, posa al dia una tradició, la dels viatges a l’infern, profundament arrelada a casa nostra, des d’El viatge a l’infern d’en Pere Porter, un clàssic de la literatura catalana medieval al qual Genís ret un volgut homenatge, fins als mateixos pastorets.

Aquí hi trobarem el clàssic diable trampós, el que enganya i menteix per sortir-se amb la seva, però és un diable escarransit, marginat i marginal, i a mesura que ens va explicant la seva vida plena de desgràcies, la nostra visió sobre ell es va transformant. El compadim, ens l’estimem i potser fins i tot comencem a creure’ns-el. Alhora, i sense que ens n’adonem, davant dels ulls se’ns anirà presentant una altra història, una mena de mite alternatiu de la creació que ens capgirarà tot allò en què hem cregut fins ara.

El dimoni abans de nosaltres és un llibre escrit amb vocació popular, proper a la rondalla i a la narració oral, cosa que fa que la lectura ragi com un doll d’aigua cristal·lina; i, tanmateix, és una novel·la intel·lectualment ambiciosa, carregada d’idees sorprenents. La novel·la d’un medievalista que sap que les històries s’han de poder explicar en veu alta, però que també t’han de quedar gravades ben endins.”

Ramon Mas, editor de Males Herbes.