Avançament editorial: ‘Déu i l’Estat’, de Bakunin

L’editorial Adesiara publica per primera vegada en català Déu i l’Estat, l’assaig filosòfic sobre l’origen i l’evolució de les religions més destacat de Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin. La traducció és de Josep Alemany. “Per què l’home s’ha inventat tants déus al llarg de la història? A què és deguda la pervivència de les religions?” Moltes persones s’han fet aquestes preguntes en algun moment de la vida. I Bakunin, a Déu i l’Estat, es veu amb cor de respondre-les: la seva explicació posa a l’abast del gran públic les idees essencials de la filosofia de la religió de Hegel i Feuerbach, però en un estil més agosarat i més incisiu, amb aforismes com ara: “Si Déu existís, tindria una sola manera de servir la llibertat humana: deixar d’existir.”

Llegiu un fragment de Déu i l’Estat, de Bakunin (Adesiara).

Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin (Priamúkhino, 1814 ‒ Berna, 1876) fou la figura més rellevant del moviment anarquista. Nascut en el si d’una família noble i influït per la filosofia alemanya, Bakunin surt del món de la teoria i, llançant-se a l’acció, participa activament en les lluites del seu temps: la seva vida, plena de llums i ombres, d’alegries i decepcions, va ser animada sempre per una voluntat indefallent i un afany incansable, com ho demostren obres fonamentals com ara Confessió al tsar, Catecisme revolucionari i, sobretot, Déu i l’Estat. La burgesia i els marxistes han cobert el revolucionari rus de calúmnies i mentides fins a deixar-lo irrecognoscible, però aquest llibre, amb la introducció que l’acompanya, ressegueix els fets biogràfics més decisius i recupera el Bakunin real.

L’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, i el traductor, Josep Alemany, ens parlen del llibre:

“Una altra edició de Déu i l’Estat? Si ja n’hi ha un fotimer!, pot pensar algú. Però aquesta edició, a més de ser la primera traduïda en català, per Josep Alemany, inclou algunes novetats significatives: incorpora, a la introducció, del mateix traductor (47 pàgines), les últimes aportacions dels estudis bakuninians i té, com a complement, una Antologia mínima (52 pàgines), que ofereix una visió molt més completa de les idees del revolucionari rus.

Certament, no falten biografies dedicades a Bakunin; la seva obra escrita, en canvi, ha rebut poca atenció. Però resulta que la seva vida no es pot entendre sense tenir en compte les seves idees. Alguns, menystenint-ne els escrits, han creat un personatge fantasmagòric, inconsistent, sovint una caricatura, i s’han llançat a fer afirmacions gratuïtes. Aquí hem adoptat el criteri contrari: hem privilegiat la seva obra. I ens hem centrat en els escrits que, igual que Déu i l’Estat, tenen una orientació filosòfica o antiteològica.

És veritat que proliferen les edicions de Déu i l’Estat en castellà. Però publiquen el llibre com si es tractés d’una excentricitat sortida del no-res. La comprensió d’una obra d’art, d’un llibre de filosofia, demana una iniciació: molts artistes i molts autors no es poden entendre sense estudiar les circumstàncies històriques i conèixer l’ambient intel·lectual en què van viure. Publicar un llibre com una rara avis sense indicar-ne la genealogia equival a suprimir les pistes que ens poden ajudar a treure’n l’entrellat. En el cas que ens ocupa, Déu i l’Estat és el fruit d’una reflexió filosòfica que comença amb la Fenomenologia de l’esperit, de Hegel i, a través de Feuerbach i l’esquerra hegeliana, origina l’antiteologisme de Bakunin.

La introducció segueix el fil biogràfic i presenta els moments més rellevants de la vida de Bakunin: el paradís de Priamúkhino, la deserció de l’exèrcit, l’entrada al cercle de Stankiévitx a Moscou, l’estada a Berlín per a estudiar filosofia, la participació en les insurreccions del 1848 (a París, a Praga i a Dresden, on aixeca barricades amb Wagner), la detenció, la Confessió al tsar, l’exili a Sibèria, la fugida, els dos mesos als Estats Units (on acaba d’esclatar la guerra de Secessió), i després Londres, Estocolm, la badia de Nàpols (on funda les primeres societats secretes), Suïssa, l’adhesió a la Internacional, l’amistat i la ruptura amb Netxàiev… 

A l’Antologia mínima es publiquen amples extractes del Catecisme revolucionari del 1866, escrit a la badia de Nàpols, perquè el lector pugui fer un buidatge terminològic i comparar-lo amb el catecisme del 1869, i així podrà veure pel seu compte si aquest últim el va escriure Netxàiev o Bakunin.

Es tracta, comptat i debatut, d’un llibre imprescindible per a qui vulgui conèixer la vida i el pensament de Bakunin.”