Avançament editorial: ‘Barcelona’ de Prudenci Bertrana

La setmana entrant arribarà a les llibreries Barcelona, de Prudenci Bertrana (Cap de Brot Edicions), un volum que reuneix una selecció dels articles periodístics que Bertrana va dedicar a la seva ciutat d’adopció. Són peces breus, subjectives i literàries que retraten la Barcelona que creix entre la modernitat i les contradiccions socials de començament del segle XX, amb lucidesa, ironia i tendresa. La selecció d’articles, la introducció i l’edició han anat a cura de Judit Pujol.

Prudenci Bertrana (Tordera, Maresme, 1867 – Barcelona, 1941) gironí de cor i barceloní d’adopció, va ser pintor, escriptor i també periodista. Va col·laborar en les principals capçaleres de l’època. Així mateix, va ser un prosista prolífic. La seva primera novel·la, Violeta (escrita el 1899, però inèdita fins el 2013) va anar seguida d’obres com ara Josafat (1906), que va consagrar-lo, Proses bàrbares (1911), Jo! Memòries d’un metge filòsof (1925) i la trilogia Entre la terra i els núvols (L’hereu, de 1931; El vagabund, de 1933; i L’impenitent, publicada pòstumament, el 1948). També va escriure a quatre mans L’illa perduda (1935), amb la seva filla, Aurora Bertrana.

Judit Pujol, Germán Bartolomé i Josep M. Codina, editors de Cap de Brot, ens parlen del llibre:

“Aquest llibre és una oportunitat única per a (re)descobrir un Prudenci Bertrana urbà, un observador agut i un cronista viu, capaç de convertir el periodisme en literatura, amb una mirada d’artista que tant sap denunciar injustícies com captivar el lector amb humorisme fi. Més d’un segle després, aquestes cròniques continuen parlant al públic d’avui, perquè la Barcelona de Bertrana –caòtica, bruta, moderna, fascinant, desigual– continua essent la nostra.

Barcelona és molt més que una compilació d’articles: és un mosaic humà i urbà d’una ciutat i una societat en plena transformació –industrialització, creixement, modernització i tensions socials–, vistes a peu de carrer i amb la sensibilitat d’un artista.

Si a Cap de Brot decidim publicar aquesta obra és perquè recupera una faceta poc coneguda d’un autor clàssic imprescindible, revalora el periodisme literari de començament del segle XX, ens mostra una Barcelona que encara és la nostra i és ideal tant per als estudiosos com per al lector general que busca una lectura viva, enginyosa i crítica.

Com a cirereta del pastís, cal recordar que és gràcies a la biblioteca de Prudenci Bertrana que l’editorial es diu com es diu: Cap de Brot, una expressió que sembla un insult, però no ho és. De fet, és tot el contrari. Ser un cap de brot és ser un fora de sèrie, ser un trumfo: el més eminent en un grup o un camp específic. Els editors d’aquest segell vam aprendre aquesta paraula en una dedicatòria de Joan Draper a Prudenci Bertrana en què li deia: ‘cap-de-brot dels del Casino de dalt, és a dir, cantor genial de la muntanya’. Uns anys més tard, algú nascut als setanta en una família nombrosa ens va explicar que a casa, a l’hora de les postres, quan es repartien el gotim de raïm, l’avi sempre es fixava en qui es quedava el cap de brot: aquells grans de raïm més acostats al circell. Deia que eren els més bons.”

Judit Pujol, Germán Bartolomé i Josep M. Codina, editors de Cap de Brot