02.02.2026 - 13:24
|
Actualització: 02.02.2026 - 15:26
Una pacient que havia tingut una crisi suïcida es va quedar sense el tractament psiquiàtric que li havien prescrit perquè exigia ser atesa en català. Els fets van passar a l’Hospital de Dia del passatge de Còrsega de Barcelona, gestionat per la Fundació Privada CPB Serveis de Salut Mental, i han estat fets públics ara per la Plataforma per la Llengua, que ha difós els àudios que proven la discriminació lingüística i la retirada de l’atenció mèdica.
El Departament de Salut ha reconegut la discriminació i ha sancionat el centre amb una multa de 3.006 euros per una infracció greu de la llei general de sanitat. Tanmateix, no ha sancionat cap dels professionals implicats ni ha indemnitzat la pacient, que demana una compensació de 30.000 euros pels danys i que el Col·legi de Metges de Barcelona depuri responsabilitats.
Tot va començar el febrer del 2024 quan la pacient, derivada de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i del CSMA Nou Barris Nord, va acudir a l’Hospital de Dia Còrsega per valorar l’ingrés en un programa específic de salut mental. En la primera visita, el 27 de febrer, va demanar que les sessions individuals fossin íntegrament en català, una petició que inicialment no va ser refusada per la psiquiatra.
Dos dies després, en la primera sessió amb l’infermer, aquest se li va adreçar en castellà i li va dir que no se sentia còmode parlant català. Malgrat que la pacient havia reiterat explícitament la seva opció lingüística, la situació no es va corregir. El primer de març, la psiquiatra va comunicar a la pacient que el centre no podia obligar cap professional a parlar en català i la va instar a “deixar de banda” la petició si volia continuar el tractament. En els àudios fets públics, la metgessa compara la demanda de ser atesa en català amb unes altres conductes associades al trastorn, com ara no voler deixar de consumir drogues o autolesionar-se, i patologitza d’aquesta manera l’exercici d’un dret reconegut per llei.
El 7 de març, la decisió es va confirmar per telèfon: l’equip havia acordat que la teràpia es faria en la llengua que elegissin els professionals i la pacient havia d’optar entre acceptar el tractament en castellà o renunciar-hi. “No és un xantatge, és un bany de realitat”, li va dir la psiquiatra. La pacient no va cedir i va reiterar que no renunciava ni al tractament ni als seus drets lingüístics.
El 12 de març, en una nova visita presencial, la psiquiatra es va mantenir ferma en la negativa a garantir l’atenció en català, va dir a la pacient que podia presentar una reclamació si no hi estava d’acord i va admetre que el centre no havia proposat cap alternativa per a garantir-li el tractament, ni tan sols derivar-la a un altre centre. Aquell mateix dia, la metgessa va signar un informe d’alta amb una afirmació falsa: “La pacient pren la decisió de no iniciar tractament al nostre centre.” La pacient, diagnosticada amb una malaltia greu de salut mental i ingressada recentment per una crisi suïcida, va quedar sense el tractament psiquiàtric prescrit.
Pressió per haver denunciat els fets
La pacient va presentar inicialment una reclamació interna, a la qual la fundació va respondre negant qualsevol discriminació. Amb l’assessorament de la Plataforma per la Llengua, va elevar el cas a la Subdirecció General d’Avaluació i Inspecció Sanitàries i Farmacèutiques del Departament de Salut. Arran d’aquesta reclamació, el director mèdic de la fundació va reconèixer que la pacient tenia dret de ser atesa en català i la va redirigir al centre que la fundació té al barri del Coll de Barcelona.
Tanmateix, quan el 19 d’abril la pacient va començar finalment el tractament, el director mèdic i una altra metgessa la van esbroncar per haver enregistrat les converses que provaven la discriminació i la denegació de tractament. Segons l’entitat, el centre no es va disculpar en cap moment i va pressionar la pacient perquè no continués defensant els seus drets lingüístics.
Sanció administrativa insuficient
El 26 de novembre de 2024, la Direcció General d’Ordenació i Regulació Sanitària va imposar a la Fundació Privada CPB Serveis de Salut Mental una sanció de 3.006 euros per infracció greu, atès que va considerar que no havia garantit la continuïtat del tractament ni havia atès la pacient per raó de llengua. La resolució no sanciona cap dels professionals implicats en la denúncia ni repara el dany causat. Per això, la víctima ha presentat una reclamació de responsabilitat patrimonial contra el Servei Català de la Salut perquè reconegui la prestació defectuosa del servei sanitari públic i la indemnitzi amb 30.000 euros pels danys morals i les seqüeles psicològiques. També demana que el Col·legi de Metges de Barcelona intervingui per depurar responsabilitats professionals.
La Plataforma per la Llengua denuncia que les discriminacions lingüístiques continuen essent especialment freqüents en l’àmbit sanitari. El 2025, l’entitat va atendre 330 queixes a la sanitat catalana, tant pública com privada. Segons l’organització, la llengua no pot dependre de la bona voluntat dels professionals, sinó que ha de ser un requisit de la praxi sanitària correcta.
