L’Audiència de València avala la investigació contra Argüeso per la negligència de la gota freda

L’Audiència de València ha confirmat la decisió de la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa penal de la gota freda d’investigar l’ex-secretari d’Emergències Emilio Argüeso, que era el número dos de la Conselleria d’Interior quan es va produir la tragèdia del 29 d’octubre, en considerar que no és una decisió “ni irraonable ni arbitrària”.

#Dana. La Audiencia Provincial de Valencia ha confirmado la decisión de la titular del Juzgado de Primera Instancia e Instrucción 3 de #Catarroja de investigar al ex secretario autonómico de Emergencias por las 228 muertes y las lesiones causadas por la Dana

— TSJCV (@TSJCV) June 30, 2025

En una resolució feta pública avui pel Tribunal Superior de Justícia valencià, els magistrats de la Secció Segona de l’Audiència rebutgen el recurs d’apel·lació d’Argüeso, que també havia rebut el suport del ministeri fiscal. Consideren que la decisió de la jutgessa d’interrogar-lo com a investigat “no és irraonable ni arbitrària”, tenint en compte l’objecte de la investigació.

Argüeso va declarar com a investigat l’11 d’abril. Posteriorment, la fiscalia va expressar la seva oposició a la seva imputació en aquell moment, a l’espera que l’evolució de la instrucció permetés de determinar si “hauria pogut evitar o minvar” les morts.

La interlocutòria de l’Audiència és un nou aval a les decisions de la jutgessa instructora, Nuria Ruiz Tobarra, que ja havia confirmat l’encausament de Pradas i el rebuig d’investigar la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, i el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo.

Els arguments rebutjats

Argüeso al·legava que la interlocutòria d’encausament no indicava quines proves l’incriminaven ni justificaven la citació, i afirmava que no tenia cap competència ni orgànica ni funcional sobre el 112. Assegurava que era “un membre més” del CECOPI, el centre de coordinació d’emergències.

Tanmateix, els magistrats recorden que el nivell d’exigència de les proves incriminatòries varia segons la fase del procediment i que la crida a declarar com a investigat forma part de l’etapa inicial. Com més a l’inici del procés, més baix és el llindar de suficientment provat, diuen.

També afegeixen que, com a norma general, cal administrar de manera “responsable i raonable” les regles d’imputació, però que no és irraonable citar algú com a investigat si la jutgessa considera que les preguntes poden fer referència a la seva possible implicació en els fets.

Pel que fa a les competències d’Argüeso, la sala es remet a la llei de creació de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE) i al decret 122/2017, que atribueix a la secretaria autonòmica que ell ocupava les competències en matèria de seguretat i emergències.

Els magistrats conclouen que la decisió de la jutgessa “no és irraonable ni arbitrària”, atesa la naturalesa de la investigació, i subratllen que la posició de garantia de l’investigat “no és una foto fixa”, sinó que cal analitzar-la dins el procés de presa de decisions que s’investiga.

Finalment, remarquen que per a citar algú a declarar com a investigat no cal que s’hagin determinat encara totes les morts objecte de la investigació, i avisen que la instrucció no es pot limitar a constatar una infracció d’un deure i a enumerar les víctimes, sinó que cal verificar si la conducta omesa pot haver interromput el nexe causal amb el resultat mortal.