18.11.2025 - 18:43
|
Actualització: 18.11.2025 - 20:20
L’Audiència de Barcelona ha ordenat d’investigar el president del Barça, Joan Laporta, i el vice-president, Rafael Yuste, després d’una querella per estafa presentada per una dona que diu que ha perdut els 100.000 euros que va invertir en societats relacionades amb ells.
La interlocutòria, a què ha tingut accés l’agència Efe, determina la reobertura de la causa, arxivada pel jutjat d’instrucció 22 de Barcelona, i demana de fer les diligències necessàries per determinar si la inversora va ser víctima d’un “negoci criminalitzat”.
Aquesta dona, representada per l’advocat Pepe Oriola, també es va querellar contra l’economista Xavier Sala i Martín, ex-directiu del club, l’ex-director de TV3 i expropietari del CF Reus Deportiu, i contra les empreses on va invertir el capital que assegura que ha perdut.
Nova querella per la societat CSSB Limited
La querella reoberta correspon a la quarta presentada als jutjats de Barcelona per presumptes estafes relacionades amb inversions a la societat CSSB Limited, amb seu a Hong Kong. Aquesta societat ja va motivar la declaració de Laporta com a investigat el gener davant d’un altre jutge de Barcelona.
El jutjat va arxivar prèviament la causa el juny, una volta que la fiscalia descartés que hi hagués “engany” en la inversió fallida i limités el cas a una “gestió desafortunada i un incompliment de les obligacions contractuals”.
L’Audiència, però, recorda que no és la primera querella presentada per fets semblants a Barcelona i que els tribunals havien resolt que arxivar la causa sense practicar diligències era una decisió prematura.
Possible transcendència delictiva dels fets
Segons la sala: “Els arguments no poden basar-se en intuïcions o a qualificar, sense més ni més, la inversió en arriscada o especulativa, en una mena de mala gestió empresarial acceptada per la querellant a canvi d’una presumpta elevada rendibilitat”. El tribunal insisteix que calen noves diligències per aclarir aquests elements.
La querella detalla fets que podrien tenir “transcendència delictiva”, com ara la manca d’informació completa i veraç sobre el destí de les inversions, la seva “instrumentalització” a través de societats amb “greus problemes de liquiditat” o “la captació de capital recolzada gairebé en exclusiva en el prestigi social dels partícips”.
A més, l’acte constata “l’oferiment d’una solvència empresarial i econòmica que no s’avenia amb la realitat”, així com la “subscripció com a préstec participatiu o el compromís d’adquisició d’accions d’una companyia estrangera quan en realitat es tractava de préstecs sense més ni més”.
