L’Audiència de Barcelona ha arxivat la causa oberta d’ençà de l’octubre del 2019 contra l’Associació Catalana de Municipis, que la fiscalia acusava de malversació per desviació de fons per al procés independentista. En una interlocutòria molt dura, el tribunal critica el magistrat instructor, Jaime Conejo Heredia, i la fiscalia per haver vulnerat drets fonamentals dels nou investigats i considera nuls els escorcolls de la policia espanyola a la seu de l’entitat. A més, recrimina al jutge que allargués el secret de sumari tot i una ordre explícita de l’Audiència de Barcelona perquè traslladés tota la documentació a les defenses.

En la interlocutòria, avançada per El País i que ha difós avui al matí el TSJC, els magistrats recriminen a la fiscalia i al magistrat del jutjat d’instrucció número 16 de Barcelona que no donessin a la defensa la possibilitat d’explicar-se, cosa que vulnerava tant el dret de defensa com el d’intimitat perquè la investigació va accedir a molta documentació fiscal, econòmica, tributària i personal dels querellats.

El cas va arrencar el 22 de desembre de 2017 arran d’una denúncia anònima per suposades irregularitats de l’entitat municipalista. La denúncia va arribar a la unitat anticorrupció dels Mossos d’Esquadra, que va demanar a la fiscalia de poder accedir a dades tributàries i de la seguretat social de l’ACM. Paral·lelament, el març del 2018, la policia espanyola va informar la fiscalia que investigava un suposat desviament de fons de l’ACM al procés independentista. La fiscalia va obrir diligències per malversació de fons públics, falsedat en document mercantil, frau, emblanquiment de capitals, negociacions i activitats prohibides a funcionaris i abús en l’exercici de funcions. La investigació també afectava una agència de viatges de Vic.

Les dues investigacions policíaques es van unificar i es va demanar informació tributària i econòmica de cinc persones primer, i després de cinc més. Quan el juny del 2018 Miquel Buch, president de l’ACM, va ser nomenat conseller d’Interior, i va passar a ser aforat, la fiscalia va deixar d’investigar-lo. El setembre del 2018 es va prorrogar la investigació, i el març del 2019 la policia espanyola la va donar per conclosa. El juliol del 2019 la fiscalia va presentar la querella contra nou persones per malversació i frau sense haver-ho comunicat als afectats.

Els magistrats de l’Audiència de Barcelona critiquen durament la investigació en conjunt, però especialment la fiscalia, que a més de les irregularitats va cometre errors greus en la querella. “Certament causa perplexitat que la querella confongui la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics amb una associació, inexistent, anomenada Carles Viver Pi i Sunyer”, diu. La fiscal va confondre un centre de recerca en el camp dels governs locals i les comunitats autònomes –que va rebre pagaments de l’ACM per aquest motiu– amb l’ex-magistrat del Tribunal Constitucional i jurista que va idear algunes de les anomenades “lleis de desconnexió” impulsades per la Generalitat.

La querella incloïa, a més, al·lusions a un viatge que l’ACM havia pagat a un centenar de batlles per assistir a un acte organitzat per l’ex-president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a Brussel·les, el novembre del 2017. Però la fiscalia no va dir que aquest viatge ja s’havia investigat –i arxivat per falta d’indicis– en un altre procediment.

El tribunal retreu unes quantes vegades a la fiscalia que no prengués declaració als investigats perquè haurien pogut aportar informació important a favor seu que hauria desvirtuat, almenys parcialment, la querella. Per tant, potser el jutge instructor no hauria autoritzat els escorcolls exhaustius i el decomís de molta documentació i d’aparells electrònics.

La interlocutòria del jutge en què va ordenar les entrades i escorcolls sol·licitats per la policia no contenia una descripció “dels indicis racionals”. Tampoc no va fixar els termes i l’abast d’aquests escorcolls, de manera que va vulnerar el dret d’intimitat dels membres de l’ACM sota sospita. La sala considera especialment greu que prorrogués el secret de les actuacions el desembre del 2020, tot i que una resolució de l’Audiència de Barcelona l’obligava a aixecar-lo i lliurar tot el material als investigats. La resolució acusa el jutge de no portar un “control efectiu de la investigació” que duia a terme la policia.

En un comunicat, l’ACM –que té com a associats 940 municipis dels 947 que té Catalunya–, les quatre diputacions, tots els consells comarcals i el Consell d’Aran, entre més ens locals, diuen: “Des d’aquesta representativitat i des del convenciment que la tasca seriosa, honesta i continuada al servei dels ens locals ens avala, celebrem la resolució de l’Audiència, que confirma la defensa que des del primer moment hem fet del bon nom de l’entitat i de les persones investigades.”

Vegeu la resolució ací:

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.