02.04.2026 - 21:40
Els ramaders mallorquins hauran de recol·locar uns 300.000 litres de llet mensuals arran de la decisió de Damm de tancar l’empresa lletera AGAMA. Tampoc no els continuarà recollint llet, com els va prometre. El tancament de la companyia lletera ha caigut com una galleda d’aigua freda, però s’ha agreujat encara més per la imminència d’aquesta segona decisió: si bé els va avisar que els continuaria recollint llet fins el setembre, fa unes setmanes es va saber que només els en recolliria fins a final de març.
AGAMA, per tant, deixarà de recollir la llet a explotacions com Son Carbó i Son Bernat. L’empresa, fundada amb el nom d’Associació General Agrària Mallorquina el 1958 i adquirida per Damm fa uns deu anys, va comunicar el tancament per falta de competitivitat. En concret, argumenten que la llet a Mallorca surt un 30% més cara que no a la península.
Ara, els ramaders ja han estès la veu d’alerta. Si no hi ha solucions, es poden veure abocats al tancament. El coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Gaià, ja va advertir fa uns mesos sobre aquesta situació, abans fins i tot que se sabés que Damm no recolliria més llet després del tancament. “Serà un atemptat contra la sobirania alimentària” de les Illes, va dir durant una compareixença al parlament. “Quin país del món es pot permetre de prescindir de la indústria lletera? És molt important, i continua essent un producte que es reclama als supermercats, que és el que ha dut al sector fins on és”, va subratllar.
Les lleteres afectades cerquen alternatives in extremis per poder recol·locar aquests 300.000 litres de llet mensuals a l’illa. Empreses com la formatgeria Grimalt podrien absorbir-ne una part, però no tanta, segons les vaqueries afectades. Algunes diuen que veuen la situació “negra”, però que encara hi ha algun lloc per a l’esperança. En el cas de Ses Veles, per exemple, sí que s’ha optat per abandonar. Han començat el procés de liquidació, amb què tanquen una activitat que feia més de quatre dècades que funcionava.
Les dades de la caiguda
Segons les dades del govern, el 1990, AGAMA va fer fallida. En aquell moment, processava vint-i-vuit milions de litres, cosa que va afectar 270 productors i 220 treballadors. El govern va intervenir-hi i es va refundar l’empresa. El 1997, va ser venuda al Grup Bordoy, que la va gestionar durant vint anys. El 2011, AGAMA ja tenia vint-i-una vaqueries i processava entre dotze milions de litres i catorze.
El 2017, Damm adquirí Bordoy i la distribució d’AGAMA. En aquell moment, es processava la meitat de litres (7,7), amb quinze productors. Dos anys més tard, tot i augmentar dos milions de litres la producció, van retallar dos proveïdors. El 2021, Damm passà a controlar el 100% de Cacaolat i tan sols quedaven sis proveïdors de llet. El 2024, tota la producció de Laccao, tret del bric, es va traslladar a Barcelona.
Mentrestant, el 2023, AGAMA processava 40.000 litres de llet cadascun dels tres dies de la setmana que funcionava la fàbrica. És a dir, 480.000 litres mensuals, amb sis vaqueries que subministraven llet. A final d’aquell any, dels prop de sis milions anuals Damm ja va anunciar un altre decreixement fins als cinc milions.
El 2024, ja únicament hi havia cinc vaqueries que lliuraven llet a AGAMA, i el 2025 dues van tancar, una de les quals per jubilació. Queden tres ramaders que subministren uns 4,3 milions de litres, que és el que comercialitza Damm –segons ells– a Mallorca, després d’haver anunciat el 2023 que el seu pla era ajustar-se a la producció de la demanda que tenia. En tots aquests anys, s’ha passat d’una producció de 28 milions de litres a tan sols 4,3.
Solució del govern?
Unió de Pagesos ja ha denunciat que ningú no ha fet prou autocrítica ni ha estat “prou valent” per a protestar contra el tancament d’AGAMA. Per la seva banda, el govern de les Illes va fer una proposta que no ha acabat de convèncer el sector: la creació d’una empresa público-privada estructurada en tres pilars: una participació del 25% del govern; un 50% aportat per un inversor privat; i el 25% restant corresponent als treballadors i als ramaders que subministraven llet al Grup Damm. Segons que informa l’executiu, aquest esquema havia de permetre de donar continuïtat a la indústria, reforçar la cadena de valor i millorar la viabilitat de les explotacions lleteres vinculades.
Ara bé, els tres ramaders que subministraven llet al Grup Damm van decidir de no adherir-se a la proposta. “Atès que la participació del sector productor era essencial per al projecte, la manca d’acord feia inviable continuar les negociacions en els termes plantejats”, defensa el govern. En declaracions a Diario de Mallorca, les vaqueries afectades defensen que era “inviable”, perquè el lloguer de la fàbrica també era “impossible”, tenint en compte que estava preparada per a vint milions de litres cada any, i no pas tres milions.
D’empresa local a multinacional
El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, va comparèixer al ple de la setmana passada per donar compte de la situació. Va criticar la gestió de Damm d’ençà de l’adquisició d’AGAMA: “Es va passar d’un control local, una empresa arrelada al territori, a formar part d’una multinacional amb prioritats estratègiques globals.” “Es varen iniciar tota una sèrie d’inversions, però a poc a poc la cosa va anar canviant molt ‘mediterràniament’. Primer es van endur el Laccao, després es va reduir la quota de llet”, deia durant un altre plenari.
Ara com ara, el govern farà retornar una subvenció d’1,1 milions d’euros que va rebre Damm i revocarà la declaració d’interès autonòmic sol·licitada. També recorda que AGAMA va demanar un ajut de tres milions al qual, finalment, va renunciar.
Mentre que Vox, que sempre ha dit que defensava el sector primari, no va voler intervenir durant la compareixença de Simonet, tant el PSIB com Més per Mallorca varen ser prou crítics amb la manca de respostes del govern. “Com és possible que el govern hagi permès el tancament d’AGAMA? Com és possible que el conseller s’hagi mostrat incapaç de garantir la producció i la comercialització lletera de quilòmetre zero a Mallorca?”, demanava el diputat del PSIB Marc Pons. I continuava: “La culpa de tot açò és de Damm, ens diu, i ell es posa de perfil sense assumir cap responsabilitat i deixant que mori una empresa més.” De fet, l’oposició ha retret al govern el tancament de més empreses vinculades al sector primari, com ara l’Esplet o PIEMA.
El coordinador general de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, també recordava fa uns dies que el benefici de Damm l’any passat va ser de 175 milions d’euros, de manera que “no només no ha cercat la viabilitat d’AGAMA, sinó que l’ha boicotejada”, i els va acusar de “segrestar” el Laccao, per tot allò que significa emocionalment per als mallorquins, igual com va fer amb la Rosa Blanca. “No és un cas aïllat. Què fa el govern? Ens resignam a aquesta realitat?”, va demanar. La proposta del partit és d’incrementar l’impost turístic i que aquest increment vagi destinat íntegrament al sector primari i al sector secundari.
Per la seva banda, Unió de Pagesos ja ha recordat que, malgrat que el sector primari és un sector amb molt pocs treballadors, gestionen el 80% del territori de l’arxipèlag. “No ens podem permetre el luxe de tenir una terra abandonada. S’imaginen què passaria si els hotelers tenguessin una reducció dels seus ingressos del 90%?”
Situació a Menorca
La situació de les lleteres també es complica a més indrets, però amb realitats diferents. Per exemple, el 2022 va tancar Menorca Llet, fet que va representar eliminar 11 milions de litres de cop. Segon que va publicar Es Diari, tan sols l’any passat van tancar tres finques a l’illa, que és clau en la producció de formatge. És la primera volta que no s’arriba al centenar d’explotacions, amb un cens que ha disminuït de les 161 a les 99 en menys de vint anys.
Del 2008 al 2024, també hi va haver un descens important de vaques, gairebé del 50%. Això sí, el 2025 es van recuperar mig miler d’exemplars, malgrat els tancaments continus. A més, Menorca encapçala el sector ramader: del cens total de 9.740 exemplars a les Illes, 8.084 eren de Menorca, un 82,9%. De fet, aquest percentatge ha crescut, perquè el 2020 era del 80,3%. L’esperança de vida d’aquests animals també és el doble a Menorca que no pas a Mallorca.
Malgrat tot, les febleses del sector són evidents. I els ramaders denuncien constantment la manca de suport i que, com més va, hi ha menys ramaders. La manca de relleu accentua el problema. Per exemple, a Mallorca ja tan sols hi ha tretze explotacions i a Eivissa, dues.
A més, la producció de llet va caure l’any passat d’un 3,7% respecte del 2024. Són 2,7 milions de litres menys. Si bé Menorca es va mantenir estable, a Mallorca la reducció també va ser del 20,5%. Malgrat que els costs, segons que diu Damm, són més alts, a les Illes el preu mitjà de la llet va ser de 0,46 euros per litre, més baix que no pas en uns altres indrets de la península. Alguns ramaders ja han dit que es paga a 0,42 euros. No els surten els comptes, i el sector s’aboca al perill si no rep més suport.
