Ascensió al cel tot aprofitant els nostres inferns

La que faltava per al pòquer. Aquesta seria una bona manera de definir Del cel a l’infern, la nova novel·la negra de Biel Cussó, que acaba de publicar amb Rosa dels Vents. Cussó (1979) va debutar per la porta gran amb Sang freda, ja que va obtenir el premi memorial Agustí Vehí, Vila de Tiana, el 2017 i, per tant, la va publicar a Crims.cat; després va publicar Camí de cendres, el 2021, a la col·lecció Marraco Negre de Pagès Editors; després va venir L’herència del dimoni, el 2024, a Edicions Xandri, i finalment, Del cel a l’infern.

La primera singularitat que trobem respecte de la resta de la seva obra és que aquesta novel·la està ambientada a Catalunya, tot i que no sabem exactament en quin indret. De fet, un dels poquíssims referents geogràfics és la masia, o casa de pagès, on han decidit d’allotjar-se els protagonistes uns dies per fugir de la rutina, Can Savall, que si ho vas a mirar podria correspondre a alguna de les cases que hi ha amb aquest nom a la geografia catalana, o a cap. Les altres referències geogràfiques són circumstancials. I això és novetat, perquè Cussó fins ara havia optat per situar les novel·les fora de Catalunya i molt habitualment en hàbitats extrems. Aquestes ubicacions geogràfiques i el seu gust per una manera molt particular de narrar la violència, van afavorir que fos considerat com un escriptor nord-americà que escriu en català. Si parlem de novel·la negra, no és pas un elogi menor. I que no ha perdut malgrat haver fet aquest canvi d’escenari.

La segona sorpresa és la normalitat dels personatges que apareixen en aquesta novel·la. Si fins ara Cussó ens havia sorprès amb personatges molt més extrems i al límit aquí, ens presenta una família formada per en Pau, l’Aina i la seva filla de cinc anys, la Jana. En Pau té malsons, algun de ben esgarrifós, i és una mica massa addicte a la feina, però llevat d’això, tot sembla normal. Com a mínim, al començament de la novel·la. La Jana té cinc anys i, és clar, es comporta com correspon a una criatura. L’Aina és periodista i potser fa bona la frase que explica que la curiositat va matar el gat. A partir d’aquí, l’evolució de la història fa que es pugui assegurar que aquesta és, també, una gran novel·la sobre l’evolució del personatge, i que a més ens obliga a posicionar-nos, a decidir fins a quin punt hi empatitzem o no.

Cussó no ha estat aliè als espais rurals en les seves obres, però sempre eren molt més grans, més oberts, que no pas en aquest cas. En la nova novel·la parteix d’una casa de turisme rural, d’un petit riu contaminat, d’una masia abandonada –o, més ben dit, reconvertida en quelcom de molt allunyat de la seva funció primigènia. És a dir, Cussó opta clarament per una novel·la negra rural, una tendència que està com més va més consolidada des que el 2006 Andrea Maria Schenkel publiqués Tannöd, el lloc del crim, una novel·la a mig camí entre el true crime i el negre més rural, que va tenir una gran rebuda no tan sols a Alemanya sinó a tot Europa.

La maldat en un espai aparentment idíl·lic, un petit poble de muntanya, és un altre dels grans encerts del llibre. La parella protagonista va trobant pistes, des del primer moment, que potser no és tot tan ideal: l’arribada a la casa, a negra nit, i les peripècies per a trobar el llum; intentar d’aconseguir pa i croissants el matí següent en un poble ben petit on tot funciona amb un altre ritme; una desagradable sorpresa a l’aigüera de la casa… Tot està construït amb molta mestria per conduir el lector cap al tomb que ho fa canviar tot i que converteix el cel en infern. En això, Biel Cussó torna a excel·lir, com en les novel·les anteriors, en les quals ja en destacava la facilitat per a la creació d’atmosferes. Si a això li sumeu plantacions de marihuana en masies que són menys abandonades que no semblen i una violència ben explícita, ja tenim tots els elements per a continuar llegint, bo i contenint la respiració i amb l’ai al cor.

Tots aquests fets converteixen Del cel a l’infern en una novel·la negra singular que encarna la consagració de Cussó i, per extensió, la de la nova fornada de creadors del gènere de la seva generació, la dels autors de menys de cinquanta anys que han fet eclosió en aquests darrers deu anys, com ara Joan Carles Ventura, Edgar Cantero, Laia Vilaseca i Jordi Dausà. Tots ells tenen novel·les noves o estan a punt d’arribar i les haurem d’anar desgranant en els dies vinents. Aquesta tardor és el moment de veure si les joves promeses de fa uns anys es converteixen en realitats consolidades. En el cas de Biel Cussó, l’ascensió ha arribat gràcies a la indagació en els nostres inferns.

MÓN NEGRE

Basalt, nou festival, a la Garrotxa i en català

A final del mes vinent, els dies 28, 29 i 30 de novembre, hi haurà el nou festival de novel·la negra: Basalt. El programa el podeu veure aquí. El festival es caracteritza per tenir tres seus a la Garrotxa: Sant Jaume de Llierca, Olot i Can Trona (la Vall d’en Bas) i hi participaran setze autors d’arreu del territori. També es caracteritza per ser un festival amb tota la programació exclusivament en català. Aquest tret el comparteix amb Tiana Negra, El vi fa sang, Taradell Negre i Creixell.crims, i el converteix en l’únic d’aquestes característiques en terres gironines. Taules rodones, combats de boxa, passejades negres, un sopar literari i entrevistes en directe conformen el gruix de la programació.

L’H Confidencial

El dia 15 de novembre teniu cita obligada a la biblioteca la Bòbila, de l’Hospitalet de Llobregat, la primera especialitzada en gènere negre. S’hi farà el lliurament del premi L’H Confidencial i la presentació del llibre guanyador. En aquest cas, el veterà guardó ha premiat l’escriptor cubà Lorenzo Lunar i la seva novel·la Cobre en la sangre. Segons que expliquen, “la novel·la se situa a la zona minera de Riotinto, a Huelva, a final del segle XIX, en un context marcat per les darreres guerres colonials i l’ensorrament de l’imperi espanyol”. Festa grossa de la negror assegurada.

Torna el capità Llampades i se’n va a Sants

L’escriptor Xavier Theros continua el seu idil·li amb la novel·la negra i la història, i a La Campana hi acaba de publicar La verge de la punyalada, que torna a ser protagonitzada pel capità Llampades. Com explica l’autor: “Amb en Llampades volia un personatge tan convuls com el període del segle XIX que he retratat a La fada negra, Tothom ha de morir i ara en aquesta nova novel·la. Una ‘llampada’, en català antic, és algú que té canvis sobtats d’humor. I encarna aquesta època frontissa entre un món que s’acaba i un que encara no ha començat, que és el món industrial de després.” L’acció se situa el 1849 i comença amb el fill de l’amo d’una fàbrica de llumins del barri de Sants, a Barcelona, mort d’un tret al mig del carrer, la bala no era perduda, el qui era un bala perduda és el finat… i és que, de motius per a matar-lo, n’hi havia a carretades.