26.02.2026 - 10:00
|
Actualització: 26.02.2026 - 10:46
El jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona ha arxivat provisionalment la causa oberta per l’espionatge amb el programari maliciós Pegasus als telèfons mòbils de l’ex-vice-president d’Òmnium Cultural Marcel Mauri, de la responsable internacional i legal de l’entitat, Elena Jiménez, i de la periodista Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart.
Els fets investigats van passar entre els anys 2018, 2019 i 2020. La querella es va presentar fa quatre anys, quan va esclatar el cas de les escoltes il·legals. Segons Òmnium, el procediment judicial ha estat fragmentari, lent, revictimitzador i inefectiu. L’entitat ha comunicat que havia presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona contra l’arxivament.
El president d’Òmnium, Xavier Antich, considera que l’arxivament de la causa després de quatre anys “només es pot explicar d’un punt de vista polític i en cap cas jurídic o de preservació de drets”.
El jutge tanca la investigació malgrat indicis d’infecció
Òmnium lamenta que, tot i la presència d’indicis d’infecció als dispositius, el jutge hagi decidit de posar fi a la investigació. La resolució del magistrat atribueix la manca de resultats al fet que els denunciants no van lliurar els seus telèfons a la policia per a les investigacions.
Òmnium, al recurs presentat a l’Audiència, afirma que s’han aportat nombroses proves pericials informàtiques que acreditaven la infecció i que obligaven a impulsar-ne la investigació. L’entitat remarca que el Parlament Europeu, el Consell d’Europa i les Nacions Unides han demanat a l’estat espanyol una recerca rigorosa i efectiva sobre l’espionatge mitjançant Pegasus.
Absència de diligències en quatre anys
El recurs de l’entitat destaca que el jutge no ha requerit declaracions dels perjudicats, ni ha sol·licitat informació a organismes estatals o europeus, ni tampoc a l’empresa denunciada. “Durant quatre anys, el jutge instructor no ha practicat ni una sola diligència d’investigació”, diu el text presentat contra l’arxivament.
El recurs també refusa que les víctimes no hi hagin col·laborat per no haver lliurat els dispositius telefònics i alerta que això vulneraria el seu dret de la intimitat i el secret de les comunicacions. Ho considera una revictimització, en un cas en què el dret de la intimitat és, segons Òmnium, “l’espina dorsal del bé jurídic” que s’intenta protegir.
