L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) inaugura demà l’exposició ‘Quan plovien octavetes. Clandestinitat, premsa i propaganda antifranquista’, en la qual fa valdre la propaganda clandestina (premsa, octavetes, fulls volanders, etc.) durant quaranta anys de lluita contra la dictadura. La mostra treu la pols a la col·lecció que es conserva al mateix arxiu, una de les més importants de Catalunya, formada a partir de les donacions de partits, entitats i organitzacions diverses, però també de les que feien ciutadans anònims a la bústia de l’arxiu o que amagaven entre llibres i revistes que consultaven. Per la naturalesa intrínsecament efímera d’aquests fulls hi ha poques col·leccions d’aquesta mena, cosa que dóna un gran valor al fons.

La col·lecció de premsa clandestina de l’ACHB té més de mil títols i la col·lecció de fulls volanders (octavetes) reuneix nou mil documents. L’exposició en presenta una petita selecció, que ha anat a cura del professor de la UB i investigador de la repressió franquista, Manel Risques Corbella. Com a reclam, al pati de l’arxiu s’hi ha ubicat una instal·lació efímera que anuncia la mostra i connecta l’arxiu amb el carrer, amb una pluja de vulls volants suspeses sobre la font del pati.

Ja a l’interior de l’arxiu, la mostra dissecciona la col·lecció de fulls volanders, de temàtica molt diversa i que abasta des de documents de vida associativa, propaganda política, activitats culturals, entre altres. No obstant això, predominen els fulls de matèries polítiques i socials que permeten de conèixer l’existència d’esdeveniments, declaracions polítiques, manifestacions, concentracions, vagues. Fets que eren –sovint- clandestins, i que difícilment s’haurien pogut documentar per altres fonts.

No es tracta tan sols de les octavetes informatives i/o de convocatòries de diversa índole, sinó també de la premsa clandestina després que el règim escapcés tota publicació que no fos afí al règim. Van ser publicacions elaborades en la clandestinitat o a l’exili, en condicions precàries i perilloses, com recorda Risques. En part, algunes capçaleres que van sobreviure van possibilitar la vertebració de les organitzacions antifranquistes i dels moviments socials, a més de servir d’eina d’agitació i propaganda, sobretot a partir dels anys 60 i 70.

La desarticulació d’aquests aparells de propaganda va ser una de les obsessions del règim, que va practicar una persecució sistemàtica. “Avui en dia ens resulta molt difícil imaginar i valora el que suposava dur a terme aquestes activitats: podia representar la detenció, la tortura, Consell de Guerra, el Tribunal d’Ordre Públic, i en algun cas l’execució”, assevera el comissari.

“L’exposició ens permet conèixer aquesta realitat durant el franquisme, i com era la pròpia societat durant aquesta època”, diu Risques. El comissari també remarca el fet que part d’aquest fons de l’Arxiu Històric tingui un origen ciutadà anònim, amb centenars de donacions que es deixaven a la bústia de la institució o s’amagaven entre els seus llibres i revistes de consulta per burlar la censura i deixar constància d’aquesta documentació.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.