01.04.2026 - 13:36
|
Actualització: 01.04.2026 - 14:28
Mig segle després del programa Apollo, la NASA és a tocar d’un nou capítol en l’exploració espacial: el retorn de la humanitat a la Lluna amb la missió Artemis II. Els astronautes de la NASA Reid Wiseman, Victor Glover i Christina Koch, amb l’astronauta de l’Agència Espacial Canadenca (CSA) Jeremy Hansen, recorreran 1,1 milions de quilòmetres a bord de la nau Orion, que serà casa seva durant aquests deu dies. No trepitjaran la Lluna, com van fer Neil Armstrong i Buzz Aldrin el 1969 –i una desena d’astronautes més durant els anys posteriors–, però la missió significarà una passa clau perquè en futures missions, com l’Artemis III, es permeti de tornar-la a trepitjar.
L’enlairament es podrà seguir en directe per VilaWeb.
Quan surt el vol espacial?
L’enlairament del coet és previst a les 00.24 d’aquesta nit als Països Catalans, que seran les 18.24 a Florida, d’on es farà el llançament. Si no es pot fer, la resta d’oportunitats de llançament d’aquest mes són els dies 3 d’abril a les 01.22, el 4 d’abril a les 02.00, el 5 d’abril a les 02.53, el 6 d’abril a les 03.40 o el 7 d’abril a les 04.36.
La NASA havia fixat el 8 de febrer com a data objectiu del llançament, però es va ajornar la missió per problemes en una prova clau prèvia, que reprodueix les operacions just abans d’un llançament real. S’hi van detectar fuites d’hidrogen líquid.
Com serà el viatge?
La nau orbitarà la Terra unes quantes vegades i, després, emprendrà un viatge de quatre dies a la Lluna, on sobrevolarà el satèl·lit fins a tornar a casa. En concret, després d’assolir l’òrbita terrestre, l’etapa superior del coet impulsarà la nau fins a una òrbita altament el·líptica, on la tripulació i els equips de la missió verificaran que tots els sistemes funcionen perfectament.
Durant aquesta fase, els astronautes també prendran el control manual de la nau per a realitzar una demostració d’operacions de proximitat, utilitzant els motors del mòdul de servei europeu. Aquestes capacitats seran crucials en futures missions Artemis i que sí que permetran de trepitjar la Lluna.
Una vegada fetes aquestes comprovacions i demostracions, el segon mòdul de servei europeu donarà l’empenta final a la nau per a entrar a l’òrbita lunar. Volarà gairebé 7.500 quilòmetres més enllà del satèl·lit i girarà al seu voltant abans de tornar. De fet, sobrevolarà el satèl·lit per una trajectòria que la portarà pel costat llunyà de la Lluna. Aquesta regió, que no és visible de la Terra estant perquè la Lluna és blocada gravitacionalment i sempre ens mostra la mateixa cara, no ha estat mai observada directament per humans. Ni tan sols les missions Apol·lo hi van passar amb astronautes a bord.
La tornada a la terra serà amb una trajectòria segur de retorn lliure.
Com és la nau?
En la nau hi ha dos mòduls: un de tripulació, on conviuran i treballaran els astronautes, i un de servei, que proporcionarà els productes essencials que necessiten per a mantenir-se amb vida, com aigua potable, nitrogen i oxigen per a respirar.
La cabina de l’Orion té un volum habitable de 9,34 metres cúbics. Després del seu viatge a l’espai sobre el coet SLS (Sistema de Llançament Espacial) de la NASA, la tripulació guardarà els reposapeus dels seients del comandant i pilot per tenir més espai. De fet, la nau té gairebé un 60% més d’espai que els 5,95 metres cúbics del mòdul de comandament de l’Apollo, el programa especial tripulat que va dur a l’ésser humà a la Lluna durant la dècada dels 60. A diferència de la de l’Apollo, també compta amb una màquina de fer exercici, un vàter i una petita cuina.
Una meitat de l’Orion ha estat dissenyada, construïda i provada des d’Europa. L’altra meitat, la de la part superior, està feta als EUA. És completament diferent del Transbordador Espacial, perquè aquesta era una nau molt gran i pesada, sense les prestacions necessàries per a escapar de la força gravitatòria de la Terra i, per tant, per a escapar de l’òrbita terrestre.
Qui són els tripulants?
El comandant de la missió és Reid Wiseman, antic cap dels astronautes de la NASA. El pilot és Victor J. Glover, astronauta des del 2013, i va ser pilot de la missió SpaceX Crew-1 de la NASA a l’estació espacial internacional, com a part de l’Expedició 64.
La primera dona a volar a la Lluna és Christina Hammock Koch, astronauta des del 2013 i qui ostenta el vol espacial més llarg fet mai per una dona. I el primer astronauta no estatunidenc en viatjar-hi serà el canadenc Jeremy Hansen.
On aterrarà?
S’espera que, en tornar, la tripulació aterrarà a l’oceà Pacífic, davant la costa de Sant Diego, on serà rebuda per un equip de recuperació format per personal de la NASA i del departament de defensa dels EUA, que els retornaran a terra ferma.
Per què Artemis II és una missió clau?
Artemis II ocupa el mateix lloc estratègic que van tenir les missions Apol·lo VIII, IX i X abans del primer allunatge. No cerca un èxit espectacular pensant en el públic, sinó reduir riscs, completar una missió prèvia clau i acumular experiència real amb humans a l’espai profund. Serà la primera vegada que el coet SLS volarà amb tripulació, que la nau Orion portarà persones fora de l’òrbita terrestre i que es posaran a prova sistemes concebuts per a missions de llarga durada lluny de la protecció del camp magnètic terrestre. Sense Artemis II, Artemis II no és viable.
La missió Artemis III és la que ha de marcar el retorn d’astronautes a la superfície de la Lluna. L’objectiu és aterrar a la regió del pol sud lunar, una zona d’alt interès científic, sobretot per la possible presència de gel d’aigua. Ara com ara, la NASA situa aquesta missió no abans del 2027, però admet que el calendari dependrà de l’èxit d’Artemis II i, sobretot, del desenvolupament del sistema d’allunatge, que s’ha de basar en una versió adaptada de la nau Starship de SpaceX. Per això, el termini més realista és entre el 2027 i el 2028, és a dir, d’ací a dos anys o tres.
Quins projectes hi ha pel futur?
El programa Artemis no vol repetir exactament el model del programa Apol·lo. La NASA preveu de construir una base a la Lluna, una volta aturat el projecte Gateway, que es basa en la creació d’una estació espacial a l’òrbita lunar. “L’agència té la intenció de posar en pausa Gateway en la seva forma actual i canviar el focus cap a infrastructures que permetin operacions sostingudes a la superfície lunar”, va explicar en un comunicat el director de la NASA, Jared Isaacman. La Lluna és concebuda com un banc de proves abans d’afrontar missions encara més ambicioses, com ara l’enviament d’humans a Mart.
