Arriba el fred: com podem estalviar en calefacció

El fred ha començat a arribar aquests dies a bona part del país. Això vol dir que moltes famílies i empreses ja han començat a engegar la calefacció. La climatització és el consum d’energia més gran d’una casa i, per tant, una de les despeses econòmiques més importants que hem d’afrontar a la família. Seguir unes bones pràctiques amb la calefacció ens pot fer estalviar molts diners, sense haver de renunciar al confort tèrmic. Tot seguit us donem un seguit de consells que poden fer abaixar el vostre rebut energètic.

Mantenir la casa ben tancada

Si volem mantenir la llar escalfada, primer hem d’evitar que la calor se’n vagi. Així, doncs, la primera acció és revisar els tancaments. Ens hem d’assegurar que ho tenim tot ben tancat, gairebé hermèticament, si pot ser. Això vol dir, d’entrada, tenir tancades les portes que donen a l’exterior, com ara la del safareig, i totes les finestres. Cal tenir en compte que encara que tinguem tancada la porta d’una habitació, si hi tenim una finestra oberta, a banda que el fred s’escolarà per la part inferior de la porta, es refreden les parets, que actuen de radiador de fred a l’altre costat, la que dóna a l’estança que volem tenir escalfada, i això fa que costi més d’obtenir la temperatura de confort desitjada.

En aquest apartat també ens toca de comprovar que les portes i les finestres tanquin bé i no deixin passar corrent d’aire, per molt lleu que sigui. En cas de detectar pas d’aire, primer de tot podem adquirir cintes de goma o escuma adhesives que es poden enganxar als marcs. La part baixa de la porta d’entrada a casa és també un dels elements crítics de la casa per a l’entrada de fred, per la separació amb el terra, que dóna directament a l’exterior. Hi ha peces que s’hi poden enganxar, per la banda de dins: una peça de goma, escuma o de fils com els dels raspalls impedeix el pas d’aire. També ho podem combinar amb una peça de ceràmica a la banda exterior (habitualment, d’un centímetre d’alt), a la base de la porta, que tapi l’espai que deixa la porta amb el terra, perquè no hi circuli l’aire.

Aquesta mateixa estratègia la podem aplicar a les altres portes que donin a l’exterior o, fins i tot, a les portes de les habitacions. Una altra font habitual d’entrada del fred a casa són les persianes a la part superior de les finestres. Generalment, la placa que podem extreure per accedir a la persiana és formada per un material aïllant. Si no és el cas (per exemple, que sigui d’alumini i prou), o notem que la placa és una font de fred encara que el material sigui aïllant, a les botigues de bricolatge trobarem plaques d’escumes aïllants per posar per la part interior de la placa i minimitzar l’entrada de fred.

Com dèiem, l’objectiu és tenir la casa com més hermètica millor, mantenint la calor a dins, que no s’escapi. Però això té un contrapunt: hem de ventilar la casa per evitar que pugin massa els nivells de CO2 que expulsem en respirar i també la humitat. Com a norma, ventilar al matí abans d’anar a treballar i a la nit abans d’anar a dormir ens farà tenir la millor atmosfera dins de casa. Per fer-ho bé, haurem d’obrir finestres a cada cap de l’habitatge perquè hi circuli aire. Si obrim una finestra i prou no farem gran cosa, perquè no hi haurà corrent. Amb cinc o deu minuts n’hi haurà prou. Més temps és contraproduent, perquè aleshores les parets es comencen a refredar, perden la calor que han acumulat i augmenta la despesa de calefacció. Si fem vida dins de casa tot el dia, com ara treballant-hi, i si la casa és petita, és recomanable que la ventilem també a migdia. Si volem estar segurs que l’atmosfera dins la casa és correcta, podem comprar mesuradors de nivells de CO2, que ens avisaran quan hem de ventilar.

A l’hora de cuinar, per evitar que pugi la humitat dins de casa quan fem bullir aigua, per exemple, a més dels contaminants per la crema del gas als fogons, la recomanació és tancar la porta de la cuina, encendre l’extractor i obrir una finestra que doni a l’exterior, que permeti un flux d’aire. Altrament, l’extractor farà sortir l’aire de dins la casa, fins a un cert límit, a partir del qual no farà la seva funció.

No tapar radiadors i climatitzar només les estances on fem vida

Una altra de les accions que fan apujar el rebut és posar lleixes al damunt dels radiadors. Això fa que perdin eficiència i consumeixin més energia. Els radiadors es basen en la convecció d’aire. És a dir, escalfen l’aire i, com que és més calent, puja. L’aire fred s’acumula a la part inferior, fa una cèl·lula de convecció i mou l’aire de dalt a baix i de sota cap amunt. Si posem una lleixa sobre el radiador anul·lem en bona part aquesta cèl·lula de convecció i reduïm notablement la capacitat d’escalfament del radiador. L’estança trigarà més a escalfar-se i haurem de gastar més energia i més diners per obtenir la temperatura de confort desitjada.

Un altre motiu freqüent –relacionat amb els radiadors– que fa que passem fred dins de casa, tot i tenir la calefacció engegada, és que els radiadors no s’hagin dimensionat adequadament per al volum de l’estança. En aquest cas, per a obtenir el confort tèrmic adequat i que la caldera funcioni durant menys estona, haurem d’ampliar els elements de radiadors seguint les recomanacions d’un tècnic especialitzat. D’aquesta manera aconseguirem que la caldera gasti menys.

Una altra acció que ens pot fer baixar notablement el rebut de la calefacció és escalfar tan sols les estances on fem vida. A les estances on no n’hi fem, com ara els dormitoris, la millor manera d’estalviar és tancar-ne els radiadors i les portes. I a la nit, quan dormim, segons el fred, podem optar per apagar completament la calefacció de casa o, si baixa massa la temperatura, regular el termòstat a una temperatura inferior a la diària.

Millorar estructuralment l’aïllament de casa

Els consells anteriors no impliquen una despesa econòmica important, perquè es tracta d’optimitzar l’ús d’allò que ja tenim variant només el comportament. Tanmateix, moltes cases dels Països Catalans, especialment les més velles, tenen una qualitat constructiva molt qüestionable d’un punt de vista tèrmic, per manca de regulacions en el moment de construcció. En aquest cas, calen intervencions estructurals que demanen una inversió econòmica generalment important. Però que a llarg termini ens poden sortir a compte econòmicament o, en qualsevol cas, fer augmentar el confort tèrmic de la casa, de manera que no passem fred mai més.

Una primera acció és canviar finestres i portes per unes amb bons tancaments i que aïllin bé. Avui dia les de vidre doble, o vidres laminats de resultat equivalent, són indispensables. Fins i tot vidre triple, segons la temperatura exterior. Les superfícies de vidre són una de les principals fonts de la pèrdua de calor a moltes llars. Hem d’evitar de tenir cap finestra o porta de vidre que doni a l’exterior amb un sol vidre. I si les portes que donen a l’exterior no són de vidre, són massisses, també hem de mirar que ens aïllin bé.

A les cases de més d’una planta, les escales també són unes de les principals responsables de pèrdua de confort tèrmic i de fer-nos pujar ràpidament el rebut energètic. L’aire calent, menys dens, puja tot sol cap a les plantes superiors, on s’acumula. En canvi, l’aire fred, que pesa més, s’acumula a les plantes inferiors. Això pot fer que, encara que tinguem la calefacció engegada, passem fred al menjador i, en canvi, als dormitoris de la planta superior faci calor. Així doncs, per evitar que la calor de la planta on fem vida durant el dia s’escapi cap a les plantes superiors per l’escala, ens tocarà fer obres per instal·lar una porta que tanqui l’escala. A la qual aplicarem els consells anteriors per evitar que la calor s’escapi per sota.

Finalment, a moltes cases antigues el principal dèficit constructiu és l’envolupant. És a dir, el conjunt de superfícies que donen a l’exterior, generalment la façana i la teulada. En molts edificis i cases unifamiliars no tenen cap aïllant tèrmic o és molt deficient. És la intervenció més cara, perquè demana la participació d’arquitectes, sovint amb implicació de tota la comunitat de veïns i grans obres. La intervenció més senzilla és en aquelles edificacions on hi ha una cambra d’aire buida, en la qual s’introdueix un material aïllant, sovint fent només uns forats a les parets per on s’injectarà. Els més complexos poden requerir de construir parets noves, o bé refer la façana integralment.

En el cas de les teulades, com hem vist, la calor dins una casa puja. Per això és important d’afegir aïllants a la teulada, que no la deixin escapar.

Calefacció més eficient energèticament

Les accions que hem vist fins ara van adreçades a intervencions estructurals a la casa per evitar que la calor se’n vagi. Una altra via d’estalvi és actuar sobre la font de calor, per fer que sigui tan eficient com sigui possible. La majoria de les calefaccions al nostre país són calderes de gas o gasoli. També podria passar, com amb els radiadors infradimensionats, que la caldera que tinguem no sigui de la potència adequada i funcioni tota l’estona sense proporcionar el confort tèrmic adequat. En aquest cas, l’hauríem de canviar per una de potència adient a les dimensions de casa nostra.

També hem de considerar que moltes cases tenen aparells d’aire condicionat amb bomba de calor. És a dir, que, a banda de refredar l’aire, també el poden escalfar. Una bomba de calor és entre 3 i 5 vegades més eficient energèticament que una caldera, cosa que ens pot fer estalviar molt en el rebut energètic. Si vivim en un pis petit, o l’aparell d’aire condicionat ens serveix per a escalfar les estances on fem vida normalment, serà una opció millor que no pas engegar la caldera, i això no implicarà cap inversió extra. També podem combinar-les totes dues, si amb la caldera o l’aire condicionat tots sols no aconseguim el confort tèrmic desitjat.

Una altra opció, especialment si no ens agrada la calefacció per aire calent com la dels aires condicionats, és canviar la caldera per un sistema d’aerotèrmia. Aquí la inversió econòmica és més important, però també hem de tenir en compte que a partir de l’any 2040, per mandat europeu, no podrem fer servir combustibles fòssils a les llars. És a dir, no podrem fer servir una caldera de gas o gasoli. Tard o d’hora haurem d’optar per un sistema d’aerotèrmia, que fa servir una bomba de calor, molt més eficient energèticament com hem vist. Amb l’aerotèrmia no tan sols escalfem aire, sinó també l’aigua sanitària de les aixetes i l’aigua per al sistema de radiadors. Per a aquests últims tenim dues opcions. Per una banda, conservar els radiadors tradicionals que tenim. En aquest cas, haurem d’optar per un sistema d’aerotèrmia d’alta temperatura, més car perquè ha d’escalfar l’aigua a 70 ºC – 80 ºC i això es fa generalment amb un sistema doble de bomba de calor.

L’aerotèrmia estàndard, o de baixa temperatura, amb una única bomba de calor, només arriba a 50 ºC i implica canviar els radiadors per a calderes de gas per uns d’específics per a aquesta temperatura. Amb els radiadors de tota la vida, que funcionen a més temperatura, passaríem fred amb una aerotèrmia estàndard, perquè no irradiarien prou calor. Els estudis mostren que, malgrat la forta inversió econòmica inicial, l’aerotèrmia acaba sortint a compte econòmicament a llarg termini pels estalvis proporcionats per una eficiència energètica molt superior. Però si, a més, tenim plaques solars i, fins i tot, bateries, aleshores l’estalvi econòmic serà molt gran i el període d’amortització es reduirà notablement.

Finalment, és important de saber que actualment hi ha ajudes per a la rehabilitació energètica dels edificis a escala de comunitat autònoma. També podem obtenir certificats d’estalvi energètic (CAE) que podrem vendre, obtenint diners en canvi i recuperant part de la inversió inicial. Tot aquest seguit d’accions ens ajudaran a gaudir del màxim confort tèrmic dins de casa nostra mentre maximitzem l’estalvi econòmic en el rebut energètic.