09.05.2017 - 11:33
MADRID, 9 (EUROPA PRESS)
Arqueòlegs de la Universitat Complutense de Madrid (UCM) han trobat restes d’humans del Neolític a la Península Ibèrica. La troballa, que s’ha produït al jaciment de Cova Bonica (Barcelona), estableix que els primers ramaders i agricultors van arribar fa 7.400 anys a la Península, la qual cosa significa que, de moment, són les restes més antigues del Neolític trobats en aquesta regió.
L’estudi i les excavacions a la Cova Bonica han estat dirigits, juntament amb Montserrat Sanz, per Joan Daura (UNIARQ-Universitat de Lisboa), Xavier Oms i Mireia Pedro (Universitat de Barcelona) i Pablo Martínez (CIPAG-Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l’Arqueologia del Garraf-Ordal). Per la seva banda, l’antropòloga Susana Mendiela, de la Universitat de Múrcia, es va encarregar de l’estudi de les restes humanes.
“La singularitat d’aquest jaciment és que han trobat restes humanes amb els seus objectes domèstics i això ens permet relacionar la cultura material amb unes pràctiques ramaderes d’aquesta població”, ha explicat la investigadora Montserrat Sanz, del departament de Paleontologia de la UCM i del Centre Mixt UCM-ISCIII d’Evolució i Comportament Humans.
Les tasques es van desenvolupar del 2008 al 2015 i els seus resultats s’acaben de publicar en el ‘Journal of Field Archaeology’. Fins al moment, els arqueòlegs han identificat un total de 98 ossos humans que corresponen a un mínim de sis individus de diferents edats, des dels tres fins als 35 anys, i d’almenys dues dones.
ANIMALS, PEDRA I CERÀMICA
Les datacions d’aquest material ossi apunten al fet que aquests primers ramaders i agricultors van arribar fa 7.400 anys a la Península des de l’Orient Pròxim a través de la ruta del Mar Mediterrani.
Dos adults (25-35 anys), un adolescent (12-13) i tres nens (de 9, 5 i menys de 3 anys) són, almenys, els individus als qui van pertànyer el gairebé centenar d’ossos del jaciment, entre els quals hi ha cranis, dents, costelles, cintures pèlviques i ossos de mans i peus.
“És rellevant que, en menys de dos metres quadrats, hàgim trobat tanta quantitat de restes humanes”, ha destacat Sanz, que afegeix que en cap cas van trobar l’esquelet articulat, sinó peces individuals.
Al costat de les restes humanes, n’hi van aparèixer també d’animals (cabres i ovelles en la seva majoria), ornaments, útils de pedra (sílex i vidre de roca) i fragments de ceràmica. Aquests últims, segons assenyala la codirectora, serien “dels més antics documentats a la Península Ibèrica”.
NOVES DADES SOBRE ELS RITALS D’ENTERRAMENT
Aquest descobriment llança noves dades sobre com eren els rituals d’enterrament dels cadàvers i es tracta la primera evidència d’inhumacions col·lectives. “Observem que les pràctiques funeràries són molt heterogènies, encara que sembla que el més freqüent és trobar les restes no articulades al costat dels seus objectes domèstics, per la qual cosa potser dipositessin els cossos sense enterrar a cavitats o fossin enterraments remoguts”, explica l’experta.
L’arqueòloga de la UCM qualifica l’excavació de “molt complicada” per arribar fins a les restes neolítiques pels diferents usos que ha tingut la cova al llarg dels segles, entre ells com a planter, mina de calcita i fins a cultiu de xampinyons.
A més, a partir d’un estudi previ sobre l’ADN de la dent d’una de les restes pertanyents a una dona, els investigadors han confirmat dades que ja se sabien d’altres investigacions, com que aquests primers ramaders i agricultors eren “intolerants a la lactosa, tenien la pell clara, els ulls marrons i el pèl fosc”, declara Sanz.
“Del Neolític hi ha nombrosos jaciments a la Península Ibèrica, però són molt escassos els que corresponen al moment més antic, com aquest”, conclou la investigadora.
