31.01.2017 - 16:15
L’autor es passa a l’estil americà de novel·la negra per “experimentar” nous horitzons
BARCELONA, 31 (EUROPA PRESS)
L’escriptor islandès Arnaldur Indridason juga amb una “femme fatale” a la seva novel·la ‘Betty’ (RBA) que planteja els encants irresistibles de Betty, en una història d’amor que travessa un univers de sensualitat, passió i perversitat.
En roda de premsa aquest dimarts, l’escriptor ha explicat que la novel·la és d'”estil americà, no nòrdic com és habitual” i s’inspira en autors com Raymond Chandler i Dashiell Hammett, una operació amb la qual l’islandès volia comprovar com podia traslladar l’estil dels Estats Units a una novel·la basada a Islàndia.
“Sóc fan d’aquest estil americà, i tenia ganes de fer una història d’aquest tipus i amb una femme fatale, i havia fet quatre o cinc llibres amb estil nòrdic negre i em venia de gust un canvi”, ha comentat l’autor.
Segons la seva opinió, els dos corrents són ben diferents, ja que el nòrdic és més realista i parla de gent del poble i de problemes socials amb els quals sovint es lluita: “Hi ha més consciència social, famílies i grups. És la societat en la qual vivim”.
“L’estil americà és més concís i potser no és tan social, però parla sobre individus que són molt interessants”, ha dit, agregant que també tracta lleugerament sobre els defectes de l’ésser humà; d’aquesta manera, el que hi ha en comú és que tant la tradició americana com la nòrdica parlen d’aquests defectes de l’ésser humà.
CINEMA AMERICÀ
“Era un experiment per fer alguna cosa diferent de la novel·la negra nòrdica. És un thriller policíac nòrdic, una història de femme fatale que és fosca”, ha explicat Indridason que s’ha basat en el cinema, tema sobre el qual escrivia quan era periodista, amb títols americans com ‘Perdición’, ‘El son etern’ i ‘El falcó maltès’ entre els seus favorits.
“Ha estat molt divertit escriure la història de Betty i sobre Betty perquè és algú tan diferent a mi”, ha dit l’escriptor sobre la protagonista, que pronostica que assegurança que existeix d’una manera o un altra a Islàndia.
“He escrit molt sobre les dones en el meu llibre i, en lloc d’intentar posar-me al lloc de les dones, intento escriure com altres persones”, ha explicat l’escriptor, que no sap què és ser dona, però sí coneix què és ser un home, una persona, i no creu que hi hagi tanta diferència.
Segons la seva opinió, un dels problemes als quals s’enfronten els autors islandesos és que els lectors es creguin els personatges, perquè no tenen una tradició de novel·la negra, i “per començar, els propis autors no tenien la creença que això fos literatura de veritat”.
Preguntat sobre l’assassinat de la jove Birna Brjansdottir, que ha commocionat el país, ha assegurat que no va reaccionar com a autor, sinó com islandès: “Ha estat terrible, i els islandesos vam mostrar molta compassió amb la família, i vam demostrar que aquest és un lloc on no han de passar aquest tipus de coses”.
Preguntat també sobre la seva defensa de l’idioma islandès, ha pronosticat que “és una lluita que s’està perdent desafortunadament” i que els lingüistes que assenyalen que en un segle ja no existirà la llengua, tenen part de raó, ja que és un idioma molt petit que parlen 350.000 persones i que rep el bombardeig diari de l’anglès.
Actualment, l’autor escriu una trilogia situada a la capital de l’illa, Reykjavík, durant la II Guerra Mundial, que tracta sobre l’ocupació dels britànics que després va continuar amb els americans: “Els llibres parlen del xoc cultural entre els soldats i els islandesos”.
L’autor participa en la setmana literària BCNegra, de la qual ja va formar part en anteriors ocasions, però sempre la troba “igual de divertida” perquè Barcelona és una ciutat magnífica, i aquest tipus de festivals són una bona ocasió per trobar-se amb altres autors, ha dit.
