04.02.2026 - 21:40
|
Actualització: 04.02.2026 - 21:52
The Washington Post · Victoria Bisset
Durant dècades, els dos arsenals nuclears més grans del món han estat subjectes als límits d’un seguit de tractats de no-proliferació nuclear. Això, tanmateix, canviarà a partir d’avui, el dia en què caduca el nou tractat START, l’últim acord que imposava límits als arsenals nuclears dels Estats Units i Rússia.
Aquest setembre, Rússia declarà que estava disposada a continuar adherint-se als paràmetres bàsics del tractat durant un any més, pel cap baix, amb l’única condició que els Estats Units també es comprometin a continuar-lo respectant. Washington encara no ha respost formalment a l’oferta.
“El temps s’exhaureix, i és probable que, en qüestió de dies, ens toqui viure en un món més perillós que no fins ara”, declarà dimarts el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. I afegí: “Mantindrem la proposta durant els dies que falten.”
A continuació, expliquem tot allò que us cal saber sobre el tractat, i sobre què podria passar que deixés de tenir vigència.
Què és el nou START?
El nou START –que se signà l’any 2010, durant la presidència de Barack Obama, i entrà en vigor l’any següent–, és un acord pel qual els Estats Units i Rússia es comprometen a reduir sengles arsenals nuclears, que augmentaren exponencialment durant les primeres dècades de la Guerra Freda i continuen superant amb escreix els de qualsevol altre país del món. El tractat s’acordà per a un període de deu anys amb una pròrroga de cinc, es ratificà durant el govern Biden i ha romàs vigent fins ahir.
Georgia Cole, investigadora del laboratori d’idees britànic Chatham House, explica que el tractat promou “la previsibilitat, la transparència i l’estabilitat amb protocols de verificació sòlids”.
L’acord actual limita l’arsenal d’ambdós països a 700 míssils balístics intercontinentals, 700 míssils balístics llançats des de submarins i bombarders pesats equipats per a transportar armes nuclears, a 1550 ogives nuclears i a 800 llançadors “desplegats i no desplegats”. També imposa límits a la quantitat de míssils intercontinentals russos que poden arribar als Estats Units.
El tractat preveu divuit inspeccions in situ anuals dels arsenals d’ambdós països, tot i que fa anys que aquestes inspeccions no s’apliquen.
L’acord és independent del Tractat de No-Proliferació Nuclear (TNP), al qual s’han adherit 191 estats –incloent-hi els Estats Units, Rússia i tots els membres de l’OTAN– d’ençà que entrà en vigor, l’any 1970.
L’objectiu del TNP és prevenir la proliferació d’armament nuclear, promoure l’ús de l’energia nuclear amb objectius pacífics i esperonar el desarmament nuclear. El tractat, tanmateix, no estipula cap calendari de desarmament específic per a les cinc potències nuclears que formen part de l’acord. També hi ha més països que hom creu que tenen armes nuclears, però que no formen part de l’acord.
Què n’han dit els Estats Units i Rússia?
Sobre el nou START, Trump digué el juliol passat: “No és un acord que vulguem deixar caducar. La retirada de les restriccions a les armes nuclears és un problema de tot el món.”
A mesura que la data de caducitat s’anava acostant, tanmateix, el to de Trump s’anà suavitzant. “Si ha de caducar, que caduqui. Ja arribarem a un acord millor”, declarà a The New York Times a començament de gener. Alhora, es queixà que l’acord té “mancances” i afirmà que hauria preferit “arribar a un acord nou i molt millor”.
El president rus, Vladímir Putin, declarà el setembre passat que Moscou està disposat a continuar respectant el tractat durant un any més “per a evitar una nova cursa armamentística i preservar un grau acceptable de previsibilitat i de moderació”.
Putin, tanmateix, afegí que això tan sols seria possible “si els Estats Units accepten de fer això mateix i s’abstenen de prendre mesures que soscavin o pertorbin l’equilibri actual en matèria de dissuasió [nuclear]”.
En aquell moment, Trump digué que la proposta de Putin li semblava bona idea; abans-d’ahir, tanmateix, el Kremlin afirmà que encara no havia rebut cap resposta de Washington. El ministre d’Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, digué el mes passat: “No hi ha hagut contactes específics entre especialistes d’ambdós països sobre aquesta qüestió.”
Fins a quin punt ha estat efectiu el tractat?
Segons que explica Cole, el nou START ha estat extremadament efectiu a l’hora de limitar l’expansió de l’arsenal nuclear rus i nord-americà.
Aquests darrers anys, tanmateix, supervisar-ne el compliment ha esdevingut com més va més difícil. La pandèmia de la covid-19 interrompé les inspeccions; a començament del 2023, Moscou anuncià que suspenia la participació en el tractat enmig de la crisi diplomàtica derivada de la invasió de Rússia.
A partir d’aleshores, Rússia deixà de facilitar les dades i notificacions que el tractat exigeix; els Estats Units no trigà a fer això mateix, segons que informà el Departament d’Estat dels Estats Units al congrés en un informe del gener de l’any passat.
El document, publicat poc abans de la tornada de Trump a la Casa Blanca, assenyalava que els Estats Units havien esdevingut incapaços de determinar si Rússia continuava complint els límits estipulats al tractat, tot i que descartava que la suspensió de la participació de Rússia en el tractat amenacés directament la seguretat nacional dels Estats Units.
Cole, per una altra banda, explica que la suspensió de la participació de Rússia “ha menystingut significativament l’efectivitat i els protocols de verificació del tractat”, però que ambdós països n’han continuat respectant els límits. “Fins i tot en l’estat actual, el nou START continua essent un element estabilitzador”, afegeix.
Què ha canviat d’ençà que se signà el tractat?
“El panorama de seguretat mundial s’ha deteriorat dràsticament del 2010 ençà. La invasió russa d’Ucraïna, la intensificació de les rivalitats geopolítiques i la militarització, el col·lapse de molts mecanismes de control d’armament i la pèrdua de confiança entre grans potències ens ha deixat un món més inestable.”
Un altre canvi clau és el creixement ràpid de l’arsenal nuclear xinès. Tot i continuar tenint moltes menys armes nuclears que no pas els Estats Units o Rússia, la Xina ha ampliat i modernitzat el seu arsenal més de pressa que qualsevol altra potència nuclear aquests darrers anys.
“Durant la Guerra Freda, als Estats Units tan sols els calia assegurar-se de tenir prou armes nuclears per a dissuadir Rússia i tranquil·litzar els seus aliats”, diu Darya Dolzikova, investigadora sènior sobre proliferació i política nuclear al Royal United Services Institute, un laboratori d’idees britànic. “Ara tenim un competidor més.”
Trump vol que la Xina formi part de qualsevol acord futur en matèria de dissuasió nuclear. En un informe al congrés publicat aquest desembre, tanmateix, el Pentàgon afirmà que la Xina “no ha mostrat interès” en la qüestió.
Rússia, mentrestant, continua desenvolupant nous sistemes nuclears, com ara nous míssils de propulsió nuclear i un gran torpede que posà a prova a final de l’any passat. Alguns d’aquests sistemes nous no semblen estar coberts pels paràmetres del nou START, segons que explica Cole.
Després de l’assaig d’aquest torpede, Trump ordenà al Pentàgon que reprengués els assaigs amb armes nuclears per primera volta d’ençà del 1992. Això va ressuscitar els fantasmes de la Guerra Freda i va fer saltar les alarmes entre els experts, que advertiren que reprendre els assaigs nuclears seria altament costós i podia esperonar una nova cursa armamentística.
Què pot passar ara?
Sense els límits nou START, els Estats Units i Rússia podrien acumular armes nuclears “sense control”, segons que adverteix Cole. “Això augmentaria el risc d’errors de càlcul, accidents i escalades involuntàries, especialment en moment de crisi –diu–. També animaria la Xina a continuar expandint el seu arsenal amb l’objectiu d’arribar al nivell dels arsenals dels Estats Units i Rússia.”
La investigadora afegeix que, tot i que Trump ha manifestat voluntat d’arribar a un altre acord, negociar un nou tractat en l’entorn geopolític actual serà extraordinàriament difícil: “Caldran anys de treball tècnic, confiança i compromís diplomàtic, tres elements que brillen per la seva absència avui dia.”
L’octubre passat, gairebé dues dotzenes de legisladors normd-americans signaren una carta en què instaven el govern Trump a acceptar l’oferta de Putin de continuar respectant els límits del tractat una volta caduqui. Això, afegí el text, “donaria marge per a arribar un nou acord i ajudaria a evitar una cursa armamentística perillosa i costosa entre els Estats Units i Rússia”.
El Butlletí dels Científics Atòmics féu una petició semblant la setmana passada, quan avançà quatre segons les agulles el seu Rellotge del Judici Final –un rellotge metafòric que mesura el risc d’una catàstrofe global–, tot citant explícitament la caducitat del nou START i una “escassetat generalitzada de lideratge en matèria de dissuasió nuclear”. L’organització féu una crida als Estats Units i Rússia perquè continuessin respectant els límits bàsics del tractat, instant-los a bescanviar informació com a mostra de bona fe i a reiniciar les negociacions sobre la dissuasió nuclear.
L’ex-president rus Dmitri Medvédev, que signà l’acord amb els Estats Units l’any 2010, reflexionà sobre aquesta caducitat en una entrevista amb Reuters publicada dilluns: “No vull dir que impliqui una catàstrofe immediata i que ens trobem a les portes d’una guerra nuclear, però això ens hauria d’alarmar a tots.”
Natalia Abbakumova ha contribuït en aquest article.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
