26.03.2026 - 21:40
|
Actualització: 26.03.2026 - 22:47
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha nomenat Arcadi España nou ministre d’Hisenda, en substitució de María Jesús Montero, que serà candidata a les eleccions andaluses.
Arcadi España García (Carcaixent, Ribera Alta, 1974) prové d’una família amb una forta vinculació al socialisme. Son pare, referent polític i personal, va ser tinent de batlle de Carcaixent després de les primeres eleccions municipals postfranquistes, el 1979, i una figura clau del socialisme a la zona, que va gestionar la pantanada del 1982, en què van morir vuit persones. A més, era un gran col·leccionista de llibres, una passió que va transmetre al seu fill. Quan va morir, el 2016, a causa d’un accident a la bassa de reg del seu hort, Arcadi España en va heretar la col·lecció, que encara avui conserva i amplia.
És llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de València i té un màster en gestió pública. Abans de dedicar-se professionalment a la política, era assessor financer d’empreses i professor associat de ciència política a la Universitat Complutense de Madrid.
Un home de partit amb forts lligams amb Ximo Puig
A banda de son pare, la figura que més ha marcat la trajectòria política d’Arcadi España és l’ex-president de la Generalitat Ximo Puig, de qui ha estat mà dreta durant gairebé una dècada. A tots dos els uneix una profunda admiració per l’ex-canceller socialdemòcrata alemany Willy Brandt. Entre el 2013 i el 2015 va exercir de cap de gabinet de Puig, llavors secretari general del PSPV-PSOE.
Arran del primer acord del Botànic, va fer el salt a la Generalitat i es va convertir en cap de gabinet del president durant la novena legislatura, entre el 2015 i el 2018. En el segon mandat de Puig al capdavant del govern valencià, va passar a la primera línia com a conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat. El maig del 2022, amb motiu de la primera gran renovació del govern del Botànic, va assumir la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, un càrrec que ara ocuparà al govern espanyol.
Després de la derrota de Puig a les eleccions a les Corts del 2023, Pedro Sánchez, que aleshores formava govern, el va incorporar com a secretari d’estat de Política Territorial, malgrat que havia obtingut un escó a les Corts.
“Racional i planificador”
El 2023, en una presentació al Fòrum Nova Economia, l’eurodiputada socialista Inmaculada Rodríguez-Piñero el va definir com un polític “racional i planificador”, amb poca tirada al xoc i a la confrontació. “Encarna el triomf de la moderació, el diàleg, el consens, l’acord, el debat assossegat i l’anàlisi profunda”, va dir.
Aquesta imatge coincideix amb la que en donen persones que hi han treballat de prop, que en destaquen el tarannà dialogant. Durant els governs del Botànic, aquesta actitud li va permetre de fer de pont tant amb el Partit Popular d’Isabel Bonig com amb els socis de Compromís. Sánchez el considera un actiu en les negociacions, tant amb els aliats parlamentaris com amb els responsables d’Hisenda de les comunitats autònomes.
Aquesta manera de ser també es reflecteix en la seua gran passió, el ciclisme, que entén com una escola de vida pel component individual i l’esforç sostingut que exigeix. “El ciclisme és aprendre a autoexigir-se, a assolir objectius i a esforçar-se cada dia: crec que això és fonamental en l’educació i en la vida”, va dir en una entrevista.
Un ‘o ara o mai’ per als socialistes valencians en matèria de finançament
España fa el salt a un dels departaments més sensibles de l’executiu espanyol, encarregat de la política pressupostària, la negociació del nou finançament autonòmic i el compliment dels compromisos fiscals amb la Unió Europea. El context actual és marcat per uns quants fronts oberts, especialment la reforma del sistema de finançament autonòmic, que va caducar fa catorze anys, i la necessitat de construir majories parlamentàries estables.
Sánchez, doncs, s’ha decantat per algú que ja coneix l’estructura de l’executiu i les dinàmiques de negociació amb els socis, en un moment en què el Ministeri d’Hisenda negocia el nou pressupost. De fet, María Jesús Montero pretenia presentar els comptes aquestes setmanes vinents, però finalment serà el seu substitut qui se’n farà càrrec.
En relació amb això, quan exercia de conseller d’Hisenda valencià va ser especialment insistent a l’hora de reclamar solucions per l’infrafinançament del País Valencià. Ara, doncs, tindrà la capacitat de proposar aquestes solucions i aplicar-les. D’ací ve que el seu nomenament haja estat entès com un bri d’esperança per a totes les veus que fa decennis que denuncien el greuge estructural que arrossega el País Valencià en aquesta matèria.
Tanmateix, aquestes expectatives se li podrien acabar girant en contra. En el cas que España no trobe solucions efectives a aquest greuge, això es convertiria en combustible per al PP i Vox en les futures eleccions a les Corts Valencianes.
