VilaWeb recorda que una part d’aquest article és basat en els resultats de sondatges i tan sols s’ha d’interpretar en aquest sentit: tal com s’ha demostrat, no hi ha garanties que aquestes dades siguin reflectides en els resultats finals.

El 8 de febrer els ciutadans de l’Aragó són cridats a les urnes per a configurar unes noves Corts. La incapacitat del PP i de l’extrema dreta de pactar el pressupost del 2026 va precipitar els fets i, en una maniobra semblant a la de María Guardiola a Extremadura, el president Jorge Azcón va convocar eleccions anticipades després de dos anys i mig marcats pels estira-i-arronses constants dins el govern.

La intenció d’Azcón és aprofitar un possible vot de càstig contra el PSOE, vinculat a la política estatal, per a obtenir una majoria més àmplia i dependre menys de l’extrema dreta a l’hora de governar.

El començament de la campanya electoral ha estat marcat per la suspensió dels actes de pre-campanya dels dies previs, en senyal de dol per les víctimes de la tragèdia ferroviària de Còrdova, i també per l’ajornament de la tradicional enganxada de cartells, que en compte de fer-se ahir a la nit es farà avui al matí. Tots els partits que concorren als comicis –Partit Popular, PSOE, Chunta Aragonesista, Aragó Existeix, Podem-Aliança Verda, Esquerra Unida-Sumar i Partit Aragonès– han subscrit l’acord. L’extrema dreta, en canvi, ha mantingut l’activitat.

Els sondatges pronostiquen que el PP continuarà depenent de l’extrema dreta

Ara mateix, els principals sondatges donen la raó a Azcón. Tant el publicat per SigmaDos com el d’Electomanía atribueixen al Partit Popular un augment d’entre un escó i tres, cosa que situaria el partit en un interval de 29 a 31 escons dels 67 en joc. Per contra, tots dos apunten a una caiguda notable del PSOE, que perdria quatre diputats o cinc.

Segons aquests mateixos sondatges, l’extrema dreta seria la gran beneficiada de la convocatòria anticipada, amb un augment de cinc escons, tant segons SigmaDos com segons Electomanía.

Quant als partits d’àmbit aragonès, el més ben situat és la Chunta Aragonesista, de tradició progressista i nacionalista. Malgrat que en les darreres eleccions al congrés espanyol es va integrar a la coalició de Sumar, en aquestes eleccions aragoneses es presenta tota sola. Electomanía pronostica que mantindria els tres diputats actuals, mentre que SigmaDos li n’atribueix un més, fins a quatre. En canvi, aquests mateixos sondatges preveuen que Aragó Existeix perdi un escó en les eleccions. Finalment, ni SigmaDos ni Electomanía no pronostiquen que el Partit Aragonès, situat ideològicament al centredreta, hi obtingui cap diputat.

L’esquerra s’hi presenta fragmentada

A més de la Chunta Aragonesista, hi ha dues candidatures més a l’esquerra del PSOE que tenen opcions d’obtenir representació al parlament. Tal com ha passat a les darreres eleccions arreu de l’estat espanyol, Sumar i Podem no s’han posat d’acord per a concórrer-hi plegats. Així, Sumar es presenta en coalició amb Esquerra Unida i Podem, amb Aliança Verda.

Tant el sondatge d’Electomanía com el de SigmaDos apunten que Sumar obtindria representació amb un sol escó, mentre que Podem quedaria fora de l’arc parlamentari.

Nova necessitat de pacte

Malgrat que totes les enquestes coincideixen a atorgar la victòria al PP, cap s’acosta a la possibilitat que obtingui els trenta-quatre escons que representen la majoria absoluta. Per tant, Azcón haurà de tornar a pactar si vol revalidar la presidència.

Així, segons els darrers sondatges, l’extrema dreta tornarà a ser la clau de la investidura i la posterior governabilitat de l’Aragó, si el PSOE no decideix d’abstenir-se, cosa que sembla poc probable. A més, la fragmentació de l’esquerra en tres candidatures dificulta encara més la possibilitat de configurar una alternativa.

Candidats franjolins

Uns quants polítics de la Franja de Ponent concorren en aquestes eleccions a les Corts aragoneses. Fernando Sabés, secretari provincial del PSOE a l’Alt Aragó i batlle de Sant Esteve de Llitera, encapçalarà la llista socialista a la demarcació d’Osca. L’acompanyaran la lleidatana Lorena Canales com a número dos i el fill de l’ex-president Marcel·lí Iglesias, Marcel Iglesias, com a número tres. La batllessa de Saidí (Baix Cinca), María José Vicente Poy, serà la cinquena de la llista del PP a Osca. A més, la batllessa d’Albelda (Llitera), María Ángeles Roca, encapçalarà la candidatura del Partit Aragonès a Osca. Finalment, Juan Carlos Isábal, de Binèfar (Llitera), serà el cap de llista de la Coalició Aragonesa, integrada per membres de la Federació d’Independents de l’Aragó.

A més, per primera vegada a la demarcació d’Osca es presenta Entre Tots Baix Cinca, una formació del Baix Cinca que governa amb el PP a Fraga i al consell comarcal, i que té la batllia de Torrent del Cinca. La candidatura l’encapçala María Pilar Agustín Villas.

Respecte a la demarcació de Terol, el quart nom de la candidatura de la Chunta és el de l’antropòloga Pepa Nogués, resident a la Portellada (Matarranya) i professora de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Alcanyís (Baix Aragó). L’any 2020 va rebre el premi Franja Cultura i Territori per la defensa de la llengua i la cultura de les comarques catalanoparlants de l’Aragó. A més, és activista en l’àmbit social i cultural, membre de la junta de l’Associació Cultural del Matarranya i també de l’Associació Gent del Matarranya.

‘Estrelles’ del congrés espanyol

Amb l’objectiu de mirar d’aturar la patacada electoral que pronostiquen tots els sondatges, el PSOE ha elegit com a candidata l’ex-portaveu del govern espanyol i ex-ministra d’Educació Pilar Alegría. Alegría va escalar dins el partit de la mà dels ex-presidents aragonesos Marcel·lí Iglesias i Javier Lambán, que la va nomenar consellera d’Innovació, Recerca i Universitat.

El 2019 ja es va enfrontar a Jorge Azcón a les eleccions municipals de Saragossa. Aleshores, el PSOE va ser la força més votada i Alegría va obtenir deu regidors. Tanmateix, Azcón va aconseguir la batllia gràcies als vuit regidors del PP, els sis de Ciutadans i els dos de Vox. Després de les eleccions, Alegría va exercir de portaveu de l’oposició a la plaça del Pilar fins el febrer del 2020, quan va ser nomenada delegada del govern espanyol a l’Aragó.

L’etapa més recent de la seva trajectòria combina llums i ombres. Darrerament, ha rebut crítiques per la relació amb l’ex-secretari d’organització del PSOE Santos Cerdán, acusat de corrupció, i per l’afinitat amb Francisco Salazar, un alt càrrec de la Moncloa acusat d’actituds masclistes. A més, va ser interrogada a la comissió del cas Koldo del senat espanyol per la gestió d’una suposada festa organitzada per José Luis Ábalos al Parador de Terol, quan ella era delegada del govern durant la pandèmia de la covid.

La Chunta també opta per una cara coneguda del congrés espanyol: Jorge Pueyo. Amb trenta anys, s’ha erigit en un dels parlamentaris més visibles del congrés espanyol per la seva defensa aferrissada de la llengua aragonesa. Ara intentarà de capitalitzar-ho per millorar els resultats obtinguts el 2023 i tenir un paper clau en la governabilitat de l’Aragó.