Bloomberg · Sam Dagher

Veure’s atrapada enmig de la guerra entre l’Iran i els seus arxienemics, Israel i els Estats Units, és un malson que fa temps que persegueix l’Aràbia Saudita. Es considera a si mateix el líder econòmic i polític del món àrab, i també un far per als musulmans de tot el món, i fa anys que veu l’Iran com un rival i una amenaça. De fet, l’anterior rei saudita instà repetidament Washington a atacar Teheran. Però ara que aquest atac s’ha materialitzat, l’Aràbia Saudita s’ha vist arrossegada al conflicte contra la seva voluntat: aquestes darreres setmanes, l’Iran no tan sols ha clausurat l’estret d’Ormuz, cosa que ha impedit al regne saudita d’exportar la majoria del petroli que produeix, sinó que també l’ha atacat directament amb míssils i drons.

Com ha afectat la guerra l’Aràbia Saudita?

Tot i haver provat de fer de mediadors entre les parts implicades durant les setmanes prèvies al conflicte, l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units (EAU) i Catar –a més de Bahrain i Kuwait– han estat bombardats per més de 5.000 drons i míssils iranians d’ençà de l’esclat del conflicte, que ha deixat una trentena de morts als estats del golf Pèrsic. La majoria d’aquests atacs s’han comès en territori emiratià, si bé els projectils iranians també han impactat contra jaciments petrolífers i refineries a l’est de l’Aràbia Saudita, al barri diplomàtic del centre de Riad i a la base aèria nord-americana Príncep Sultà, prop de la capital del país.

Per a l’Aràbia Saudita, el principal exportador de petroli del planeta, la perspectiva que l’Iran continuï controlant l’estret d’Ormuz –i més encara si compleix l’amenaça de blocar una altra via estratègica, l’estret de Bab el-Màndeb, que connecta la mar Roja amb el golf d’Aden– seria poc menys que una catàstrofe. L’estret de Bab el-Màndeb és per on l’Aràbia Saudita exporta el petroli que arriba al port de Yanbu, a l’oest del país; com a tal, és la darrera via marítima de què disposa Riad per a exportar cru.

Tanmateix, la setmana passada, els hutis iemenites –aliats regionals de l’Iran– atacaren Israel per primera volta d’ençà de l’esclat del conflicte. El grup, que ja aturà gairebé del tot el trànsit marítim a la mar Roja durant la guerra de Gaza, podria tornar a tancar l’estret en qualsevol moment, cosa que privaria l’Aràbia Saudita de la seva darrera via marítima d’exportació de petroli.

Entrarà l’Aràbia Saudita en la guerra?

Fins ara, l’Aràbia Saudita s’ha abstingut de prendre represàlies directes contra l’Iran, per por que Teheran l’ataqui amb més contundència encara. Però la paciència de Riad s’acaba. El 19 de març, el príncep Faisal bin Farhan –ministre d’Afers Exteriors del país– advertí l’Iran que tant l’Aràbia Saudita com els aliats del regne a la regió tenien “capacitats i recursos [militars] molt significatius que podrien posar en pràctica”. Bin Farhan també afirmà que “la poca confiança” generada d’ençà del restabliment de les relacions diplomàtiques entre Teheran i Riad, l’any 2023, s’havia fet miques, i que si els atacs iranians no cessaven, no hi hauria “gairebé res” que es pogués rescatar en la relació entre ambdós països. Dos dies després, arran d’un atac amb drons contra Yanbu, les autoritats del país expulsaren l’agregat militar de l’Iran a l’Aràbia Saudita, el seu assistent i tres diplomàtics iranians més.

Segons que expliquen a Bloomberg fonts amb coneixement de la situació, Riad ha comunicat en privat als EUA que respondria amb accions militars si l’Iran n’atacava la xarxa elèctrica o d’aigua –tal com ha promès de fer Teheran en cas que Trump compleixi l’amenaça d’atacar les centrals elèctriques del país.

Què pretén obtenir l’Aràbia Saudita del conflicte?

Tot i que els dirigents saudites no creuen que un canvi de règim a l’Iran sigui realista, Riad dóna suport a una acció militar contundent nord-americana per a reobrir l’estret d’Ormuz i afeblir el programa nuclear i l’arsenal de míssils de l’Iran, a més de la capacitat de Teheran per a projectar influència de la regió mitjançant els seus aliats, segons que expliquen a Bloomberg dues fonts del Golf sabedores de l’estratègia del govern saudita.

No obstant això, l’Aràbia Saudita continuarà adoptant una posició de cautela envers el conflicte. “Els saudites confien poc en la possibilitat que aquesta guerra elimini d’una vegada l’amenaça iraniana, ni tampoc en la possibilitat que els Estats Units –que fou qui començà aquest conflicte– protegeixi el regne de nous atacs iranians. Això continuarà essent cert per molt que l’Aràbia Saudita s’arribi a involucrar més directament en el conflicte”, escrigué fa poc Michael Ratney, ex-ambaixador dels Estats Units al país. “Quan acabi el conflicte actual, el millor escenari possible [per a l’Aràbia Saudita] és un Iran governat per una versió afeblida de la mateixa República Islàmica que ha governat el país d’ençà del 1979, presumiblement menys capaç –i menys disposada– a exportar la revolució arreu de la regió.”

Per què són enemics l’Iran i l’Aràbia Saudita?

Se sol dir que l’Iran –una teocràcia islàmica– i l’Aràbia Saudita –seu dels dos llocs més sagrats de l’islam– competeixen entre si pel lideratge del món musulmà. Però aquests darrers anys, la seva rivalitat sovint s’ha manifestat en un altre àmbit: la pugna per imposar dues visions contraposades per al futur polític del Llevant.

Mohammed bin Salman, príncep hereu de l’Aràbia Saudita, ha impulsat un pla de transformació econòmica i social conegut com a Visió 2030, i ha dit repetidament que Riad volia reduir les tensions regionals en favor del desenvolupament i la prosperitat. Els països de la regió, en el pla de Bin Salman, continuarien estretament aliats amb els Estats Units i integrarien Israel de manera progressiva, tot normalitzant les relacions amb el país sempre que hi hagués les condicions adients. Trump, amb qui Bin Salman manté bona relació, és un altre gran abanderat d’aquesta visió.

Però l’Iran –primer sota el lideratge del difunt aiatol·là Alí Khamenei, i ara del seu fill Mojtaba– s’ha mantingut ferm amb l’estratègia de resistència armada contra Israel i els seus aliats, sobretot els Estats Units. El règim iranià vol un Llevant lliure de l’hegemonia nord-americana i israeliana –sigui militar, cultural o econòmica–, i cerca d’impulsar la influència regional de potències com ara la Xina i Rússia. De fet, Teheran ha emmarcat el conflicte actual en aquesta visió.

Vali Nasr, professor de la Universitat Johns Hopkins (Estats Units), explicà fa poc a Bloomberg que l’Iran esperava “convèncer els estats del golf Pèrsic que les bases nord-americanes no són a la regió per protegir-los, sinó per atacar l’Iran i desfermar una guerra al Golf”. I afegí: “El règim espera que, quan aquesta guerra acabi, molts països es qüestionin la presència dels Estats Units a la regió.”

Com ha evolucionat la rivalitat entre l’Iran i l’Aràbia Saudita amb el pas dels anys?

Als anys vuitanta, l’Aràbia Saudita donà suport al president iraquià, Saddam Hussein, durant la guerra de l’Irac contra l’Iran. Una volta els Estats Units enderrocaren Hussein, l’any 2003, l’Iran treballà per consolidar la seva influència a la regió mitjançant un entramat de milícies i governs aliats en països com ara l’Irac, el Líban, Síria, el Iemen i els territoris palestins.

El monarca de l’Aràbia Saudita aleshores, el rei Abdul·là, instà repetidament els Estats Units a “tallar el cap de la serp” i atacar el programa nuclear de l’Iran, segons que revelaren documents confidencials de la diplomàcia nord-americana publicats uns anys més tard. Riad trencà relacions diplomàtiques amb Teheran l’any 2016, i no les restablí fins el 2023, en un acord mediat per la Xina.

En el passat, ambdues parts s’han acusat mútuament de provar de desestabilitzar-se internament. Riad ha acusat Teheran de radicalitzar la població xiïta de la província oriental de l’Aràbia Saudita i del país veí de Bahrain, i l’Iran ha acusat l’Aràbia Saudita de donar suport als separatistes d’ètnia àrab a la regió iraniana d’Ahvaz.

Però, sovint, la dimensió militar i política de la rivalitat entre Riad i Teheran s’ha manifestat amb el suport a milícies i governs rivals per tot el Llevant. Al Líban, l’Aràbia Saudita ha acusat obertament l’Iran i l’Hesbol·là, aliat estret de l’Iran, de ser responsables de l’assassinat de l’ex-primer ministre libanès –i aliat estret saudita– Rafic Hariri l’any 2005. A Síria, ambdues parts competiren durant dècades per guanyar-se el favor de la família Assad; la pugna acabà resolent-se a favor de l’Aràbia Saudita quan Baixar al-Assad, aliat de l’Iran, fou enderrocat a final del 2024 per islamistes alineats amb el regne.

A començament del 2015, l’Aràbia Saudita atacà directament els hutis –també aliats amb l’Iran– quan el grup enderrocà el govern iemenita a Sanà. De fet, Bin Salman no dubtà a descriure el conflicte com una pugna per a expulsar l’Iran del món àrab.

Abans de l’esclat de la guerra de Gaza, l’Aràbia Saudita era molt a prop de signar un nou acord de defensa amb els Estats Units, que també hauria significat la normalització de les relacions amb Israel. Però, arran de l’esclat del conflicte, Riad optà pel desglaç diplomàtic amb l’Iran i per estrènyer vincles amb poders regionals com ara el Paquistan i Turquia, una decisió que els experts sovint han interpretat com un intent de Riad de contrarestar l’hegemonia d’Israel a la regió. El conflicte actual –especialment tenint en compte els atacs de l’Iran contra l’Aràbia Saudita i altres països del Golf– és cridat a desencadenar nous canvis en l’estratègia regional de Riad.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb