El 13 de març proppassat, Alicia Keys va pujar als graons de la botiga d’Apple a la Grand Central Terminal, a Nova York, i va oferir un concert sorpresa per celebrar el cinquantè aniversari de la companyia. Centenars de persones es van aturar per escoltar-la. La majoria enregistrava l’actuació amb el mòbil. Amb un iPhone.

Apple fou fundada avui fa cinquanta anys, el primer d’abril del 1976, en un garatge de Cupertino (Califòrnia) per Steve Jobs i Steve Wozniak, dos universitaris poc interessats per l’educació formal que van canviar la manera com la humanitat fa servir els ordinadors, escolta música i es comunica. Al cap de cinc decennis, l’empresa és valorada en més de 3,6 bilions de dòlars i és la cotitzada a la borsa més valuosa del món. Aquesta setmana, mentre Apple prepara una festa d’aniversari a la seu d’Apple Park, a Cupertino, amb el conseller delegat Tim Cook d’amfitrió, la companyia ha organitzat actes simultanis en ciutats de tot el món i ha llançat nou productes nous en un sol mes. Tanmateix, la celebració coincideix amb un moment de pressió creixent sobre un model de negoci que els crítics consideren com més va més incompatible amb el relat fundacional de l’empresa.

Perquè Apple no va nàixer prometent de fer-se rica. Apple va nàixer prometent d’alliberar la humanitat. El 22 de gener de 1984, durant la Super Bowl, va emetre un anunci que la història de la publicitat ha convertit en llegenda. Filmat per Ridley Scott, mostrava un món distòpic inspirat en la novel·la 1984, de George Orwell, on fileres de treballadors uniformes miraven una pantalla autoritària gegant. De sobte, una atleta solitària irrompia a la sala i trencava la pantalla amb un martell. El missatge era clar sense dir-lo directament: Apple era la rebel que desafiava la conformitat d’una indústria dominada per IBM. L’anunci es va emetre una sola vegada als Estats Units, però va esdevenir llegendari i és considerat un dels cims publicitaris més brillants de la història.

Tretze anys més tard, el 1997, quan Jobs va tornar a una Apple a punt de fer fallida, la companyia va tornar a llançar una campanya inspiradora, “Pensa diferent”, amb un pressupost de 90 milions de dòlars i amb imatges en blanc i negre de pensadors transgressors com ara Bob Dylan, Martin Luther King, Gandhi i John Lennon. Apple, doncs, no es definia com una empresa d’ordinadors, sinó com un fabricant d’eines per a pensadors creatius que volien trencar regles. La gent no comprava productes d’Apple, sinó que s’adheria a una manera de veure el món. El problema és que, a mesura que ha crescut, el contrast entre aquella definició i la realitat del model de negoci s’ha fet cada vegada més viu.

Avui, l’App Store és l’única porta d’entrada al programari dels dispositius Apple i la companyia s’embutxaca una comissió per cada transacció, cosa que li ha fet rebre acusacions d’abús de posició dominant, un escrutini regulador a Europa i ordres judicials als Estats Units perquè obri la plataforma. Grups de consumidors com el CIPPIC canadenc descriuen l’App Store com un “jardí tancat” on Apple controla i supervisa l’accés a qualsevol programari i on els desenvolupadors tenen l’obligació de distribuir les seves aplicacions exclusivament per mitjà de la plataforma i fer servir el sistema de pagament propi d’Apple. El Departament de Justícia dels EUA ha acusat la companyia de tenir un poder de monopoli al mercat dels telèfons intel·ligents i de fer servir el control sobre l’iPhone per a mantenir una conducta il·legal i sostinguda. Apple nega les acusacions i defensa que el seu model garanteix la seguretat i la intimitat dels usuaris.

Malgrat tot, la companyia ha sabut encarar tots aquests fronts legals mantenint una imatge pública impecable. Tim Cook, en una carta oberta publicada per l’aniversari, escriu que Apple “va ser fundada sobre la noció simple que la tecnologia havia de ser personal, i aquella creença –radical en aquell moment– ho va canviar tot”.

Però el desafiament més important que afronta Apple en el cinquantè aniversari no és judicial, sinó tecnològic. L’empresa celebra el mig segle just quan la intel·ligència artificial la desafia a demostrar que pot oferir una nova innovació capaç de transformar la cultura, com ja va fer en el passat. Siri ha quedat molt enrere respecte de Google i OpenAI, tot i que els rumors apunten ara a una versió reformulada i a una possible integració de Google Gemini directament als dispositius d’Apple. Si es confirmés, seria un dels anuncis de col·laboració tecnològica més importants d’aquests darrers anys.

I és en aquest context que Apple ha d’afrontar també una transició de lideratge que els analistes descriuen com la més significativa d’ençà de la mort de Steve Jobs el 2011. Tim Cook, que va fer 65 anys el novembre passat i en fa quinze que és al capdavant de l’empresa, ha ampliat discretament les funcions de John Ternus, el responsable d’enginyeria de maquinari, per incloure-hi també la supervisió dels equips de disseny. A Apple hi ha un consens creixent que Ternus és el candidat més ben posicionat per a convertir-se en el conseller delegat de l’empresa.

Ternus, de 50 anys, es va incorporar a Apple el 2001 i ha ascendit pels rengles de l’enginyeria de maquinari. El seu estil és descrit per antics col·legues com a meticulós i prudent: de perfil baix, però d’influència notable. Quan un periodista li va preguntar recentment per la successió, Ternus li va respondre: “La bona notícia és que m’encanta la feina que faig.” Una no resposta que va ser interpretada com a resposta.

Però no tothom a Apple veu la cosa tan clara. L’ex-directiu Cameron Rogers, que hi va treballar entre el 2005 i el 2022, ho resumeix així: “Si vols fabricar un iPhone cada any, Ternus és el teu home.” La pregunta per a Apple, afegeix, és si la companyia necessita un innovador o un altre gestor hàbil. Alguns analistes creuen que Ternus encara no ha demostrat que pugui guiar una categoria de productes genuïnament nova fins al mercat, ni empènyer la companyia cap a la seva pròxima fase de creixement.

La comparació amb Jobs és inevitable i, al mateix temps, potser injusta. Cook mai no va ser Jobs i la companyia ha prosperat precisament gràcies a això: amb una gestió financera impecable, una expansió de serveis extraordinàriament rendible i una capacitat d’execució que Jobs mai no va tenir. Jobs ha marcat Apple i va construir una marca que feia somniar. Cook s’ha limitat a vendre.

La festa del cinquantè aniversari, en aquest sentit, no sols és una celebració del passat. També és, sobretot, una operació de projecció de continuïtat cap al futur. La imatge del concert d’Alicia Keys a Grand Central ho sintetitza tot: una multitud emocionada, amb els telèfons a l’aire, celebrant que una empresa que els ha venut aquell mateix dispositiu per més de mil euros els regala un concert. Allò que va nàixer com un acte estratègic de creació de mites –concebre l’ordinador personal com un instrument de llibertat individual– s’ha convertit, així, en el model dominant que totes les grans empreses tecnològiques han adoptat d’aleshores ençà. Apple en va ser la primera. I, cinquanta anys després, continua essent-ne el referent indiscutible. Allò que ningú no sap és si aquesta Apple és la que van voler els seus fundadors, ara fa cinquanta anys.