El ple de l’Ajuntament de Vinaròs (Baix Maestrat) ha aprovat finalment la proposta del nou reglament de normalització lingüística per a rebaixar la presència del català i augmentar la del castellà. Han calgut dos plens perquè al primer, convocat la setmana passada, la pressió de la gent, concentrada al carrer, va obligar a ajornar-lo.

Ara sí, el municipi pot començar a modificar el reglament i a fer passes arrere. Aquesta decisió s’ha pres per una majoria d’onze vots favorables i deu en contra, en un context de molta oposició ciutadana.

El dia de l’aprovació també hi havia al carrer unes mil persones que van acusar la batllessa, Dolores Miralles, d’haver-se venut a l’extrema dreta. No debades, Miralles pertany al Partit de Vinaròs Independent, que només té dos seients al ple i governa amb el suport del PP i de Vox que, a parer de l’oposició, cobren ara el delme d’haver-li atorgat la vara de batllessa. El consistori és compost per nou regidors del PSPV, set del PP, dos de Vox, dos del Partit de Vinaròs Independent i un de Compromís.

En parlem amb Antoni Royo, que és el delegat de la Plataforma per la Llengua al País Valencià, que ens aporta context a tot això que ha passat.

—Per què l’Ajuntament de Vinaròs canvia ara el reglament de normalització lingüística?
—El desembre del 2023, molt poc després de les eleccions municipals, hi va haver una moció de censura que va donar la batllia a una de les dues regidores del Partit de Vinaròs Independent. La candidatura es va dividir i una part va acceptar el vot de Vox, cosa que significava, tard o d’hora, haver de pagar-ne un tribut. I què ha demanat Vox? Doncs, evidentment, carregar-se les qüestions de llengua. Vinaròs està plenament normalitzat. Vas pels carrers i les plaques són en català. Tot funciona en valencià amb normalitat i aquests ara s’ho han carregat en un nou decret municipal que diu que les plaques seran bilingües i que s’intensificarà la presència del castellà. És a dir, es volen carregar la normalització que hi ha.

—El partit de la batllessa només té dos regidors.
—Li van donar la batllia, m’imagine que és temptador, però el problema és que era un regal enverinat. Per a manar, continua depenent de Vox, perquè en el moment que li retire el suport s’ha acabat la broma. Els dos representants de Vox són decisius. Els altres són del PP. I el PP, mentre puga evitar que hi governe el progressisme, ja hi està d’acord. És un pacte de tres i cadascú un treu profit a la seua manera: el Partit de Vinaròs Independent té la batllia; el PP li la va llevar al PSOE, i amb això ja està satisfet, i Vox va furgant per darrere.

—Vinaròs és un municipi pioner en aquesta normalització.
—Vinaròs va ser el segon poble del País Valencià, després de la Font d’en Carròs, que el 1977 va normalitzar el topònim i ja va escriure “Vinaròs”, amb accent i essa final, en compte d’aquella zeta. I, d’aleshores ençà, s’ha mantingut. I encara, de tant en tant, algun organisme oficial o semioficial es despenja amb “Vinaroz” i s’ha batallat per corregir-ho. D’ençà del 1977, amb governs de color diferent, s’hi han introduït millores i mai ningú no n’ha fet una qüestió, d’això. Tant amb el PSOE com amb el PP hi ha hagut normalitat i s’avançava en la normalització. Fins i tot, a la Plataforma per la Llengua vam detectar algunes coses que no eren com havien de ser i vam fer un escrit que es va debatre a l’ajuntament i es va acceptar. Aquesta és la situació. No et diré que siga un poble exemplar, però sí que té un nivell de normalitat prou elevat.

—I entre el veïnat, tampoc no hi havia conflicte?
—No n’hem tingut mai constància. Per això, als parlaments que he fet, tant la setmana passada com aquesta, en la concentració veïnal, he fet la broma de dir a veure si ara posaven la lletra ena al final de “Constitució” a la plaça: algú que no ho entenia, ara ho entendrà més. És absurd. No hi havia hagut mai conflicte, perquè Vinaròs és un poble on els catalanoparlants són majoria i tothom entén la llengua. Per tant, el conflicte l’ha buscat, ideològicament, Vox en un lloc on no n’hi havia.

—Penseu que, arran d’això, Vox farà el mateix allà on puga?
—És la seua intenció. Fins on els ho acceptaran, no ho sé. Però recordem, per exemple, que al començament de la legislatura, a Borriana, un regidor de Cultura de Vox va retirar totes les revistes i publicacions en català, independentment que fossen infantils o del contingut que fóra. Ara, per exemple, a Borriana hi ha hagut una crisi a Vox i el PP, que continua governant sol, indirectament ha donat entenent que no entraria en eixes qüestions. I a Castelló mateix, l’atac ha vingut per un tema que podria semblar petit. A la plaça del País Valencià, Vox s’ha entestat a llevar-li el nom i posar-li plaça del Nou d’Octubre. És clar que ja ens va bé que hi haja una plaça amb aquest nom, però no llevant-ne País Valencià. I també ho intenten amb el carrer de Joan Fuster, que tant va costar que s’implantara la legislatura passada. De moment, el PP dóna allargs a la qüestió. Però queda clar que allà on Vox té la clau de la majoria, intenta de carregar-se tot allò que per ells és odiós. Per tant, sí que hi haurà ofensives.

—Encara falta un any per a les eleccions municipals.
—Confiem que hi haja canvis polítics cap a millor. I si tornen a eixir coses com aquestes, la Plataforma per la Llengua i totes les entitats i les persones que treballem per la llengua hi plantarem cara.

—En aquest cas concret de Vinaròs, heu anunciat la presentació d’un recurs.
—Ho estudiarem del punt de vista legal, perquè aquesta gent, a vegades, entren a la brava i sense miraments. Primer hem de veure l’abast que tindrà, perquè allò que han aprovat ara és l’expressió d’un desig. “Canviarem”, diuen. Veurem, quan realment canvien el reglament, quina legalitat té. La cosa més cridanera, com et deia, és que volen canviar les plaques dels carrers que només són en valencià. Les volen posar en valencià i en castellà.

—I la resta?
—La resta, de moment, és un brindis al sol, però hem d’estar molt pendents de què fan, com ho concreten. Hem de veure, per exemple, si diuen “a partir d’ara, aquest paper s’ha de fer de tal manera”. Estarem alerta per a veure si allò que fan és legal o no. I és clar que continuarem mantenint la pressió popular. S’ha vist claríssim aquests dies. En la primera convocatòria érem cinc-cents. Dimecres ja érem mil. I, diguen què diguen, el 95% de la gent congregada eren ciutadans de Vinaròs.

—És clar que el topònim no el poden canviar.
—No. Del topònim, de moment no n’han dit res, però ho tindrien molt difícil, perquè l’Acadèmia Valenciana de la Llengua n’ha de fer l’informe preceptiu. Això de “Vinaroz” és una gran animalada i “Vinaròs” és tan fonamentat i és tan normal i corrent que, sincerament, no creiem que s’hi atrevesquen. Però, com et deia, si s’hi atreveixen, els plantarem cara. I volia afegir una cosa.

—Digueu.
—Com que el resultat de la votació ha estat tan just, onze a favor i deu en contra, els emplacem, si són tan demòcrates, que ho pregunten al poble. Perquè el Partit de Vinaròs Independent mai no va insinuar ni va dir, al programa electoral, que faria res contra el valencià. Per tant, els desafiem que convoquen un referèndum a veure què hi diu la gent. I els recorde que, en la consulta sobre la llengua base convocada pel conseller Rovira, no diré que a Vinaròs el resultat va ser del 100% en valencià, però sí del 99%. És un bon precedent. Que pregunten a la gent què vol. La gent entén perfectament els noms dels carrers i tot allò que calga, i no cal fer cap despesa, ara.

—Voleu afegir-hi res?
—Únicament volia remarcar que la primera setmana, sense una convocatòria excessiva, pensat i fet, ens vam aplegar cinc-centes persones a la porta de l’ajuntament. Dimecres n’érem prop de mil. Això vol dir que l’opinió pública no està d’acord amb la decisió. Continuarem lluitant per mantenir la mobilització popular.