16.12.2016 - 16:25
Reclama entre 7 i 8 anys de presó per a quatre empresaris que van contribuir al frau
VALÈNCIA, 16 (EUROPA PRESS)
La Fiscalia Anticorrupció de València sol·licita una pena de set anys i mig de presó per a l’exintendent del Palau de les Arts Helga Schmidt per malversar fons en l’òpera que va dirigir durant 10 anys, fins a 2015. També li atribuïx un delicte de prevaricació i un altre de falsedat en document mercantil –este últim en grau de cooperadora necessària–.
Al costat de la pena de presó, el ministeri públic reclama per a Schmidt 18 anys d’inhabilitació absoluta. Alhora, sol·licita en este procediment huit anys de presó per a l’exdirector financer Ernesto Moreno; set anys per al president del consell d’administració de Patrocini –empresa vinculada al Palau i dedicada a captar patrocinadors–, José Antonio Noguera Puchol; set anys de presó per al conseller delegat d’esta firma, Joaquín Maldonado; i altres set anys per a l’excònsol de França a València i administrador de la societat Radcliffe –mercantil que actuava d’intermediària en les contractacions–, Pablo Broseta.
Així consta en la qualificació que el fiscal, qui sol·licita l’obertura de juí oral contra estes cinc persones, ha enviat al Jutjat d’Instrucció número 15 de València, que ha investigat l’externalització de servicis del Palau amb pagament de sobrecostos que van implicar un perjuí a les arques públiques.
Respecte a les indemnitzacions, el fiscal demana que Schmidt, Moreno, Noguera i Maldonado paguen conjunta i solidàriament a la Fundació Palau de les Arts un total de 371.702,79 euros; mentre que reclama que Moreno i Broseta indemnitzen a la mateixa entitat amb 303.048,04 euros.
El presumpte frau consistia, en resum, a desviar diners públics –del Palau– a societats –Patrocini de les Arts i Societat Viva Europa June 24TH S.L.U.– que van facturar treballs per a l’òpera i en les quals figurava com a consellera Schmidt, mentre també era intendent del Palau. Estes mercantils mancaven, a més, d’infraestructures i de personal necessari per a desenvolupar els treballs contractats.
OBLIGACIONS I EXCLUSIVITAT
La Fundació Palau de les Arts es remunta a gener del 2005 i estava adscrita a la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Es va fitxar com a intendent i directora artística a Schmidt fins a gener de 2015. Entre les clàusules del seu contracte, d’alta direcció, s’establia la seua necessària firma per a l’assumpció d’obligacions i la seua exclusivitat.
El juliol del 2007 va entrar en escena Ernesto Rafael Moreno, a qui se li va adjudicar un contracte de treball de caràcter especial d’Alta Direcció com a director d’administració de la Fundació.
En un moment determinat, la Fundació va decidir externalitzar l’activitat de captació de patrocinadors, el que es va efectuar a través de Patrocini –mercantil en què Schmidt figurava com a consellera (a través del nom Helga Pittioni, utilitzat en el seu passaport austríac), amb incompliment de la llei d’incompatibilitats del personal al servici de les administracions públiques i del seu propi contracte firmat amb l’òpera el 2005–. Tot i això, al mateix temps, a nivell intern a l’organigrama del Palau es va decidir dotar de major rellevància orgànica el Departament de Patrocini.
Durant el temps que Schmidt va compatibilitzar “de manera il·lícita” els càrrecs d’intendent del Palau i consellera de Patrocini, va subscriure cinc contractes que van suposar un “evident benefici econòmic” per a la societat privada, segons recull el fiscal en el seu escrit provisional.
Així, la Fundació, amb ànim d’eludir els controls administratius, va fer estos contractes amb la societat privada –presidida per Noguera i Maldonado– pels quals va percebre 508.040 euros en concepte de preu fix per l’organització d’esdeveniments Viva Europa i comissions per captació de patrocinadors.
Davant d’estos fets, el fiscal Vicente Torres entén que Schmidt va crear un “artifici” per a desviar fons públics a una empresa privada amb coneixement que mancava de la infraestructura personal i material necessani per a desenvolupar l’activitat per a la qual se li va contractar il·legalment.
El ministeri públic entén, així mateix, que el pagament de comissions a Patrocini per a captar patrocinadors no es pot justificar ja que entre 2007 i 2010 es va reduir considerablement el nombre de patrocinadors, és a dir, va empitjorar la situació.
SOBRECOSTOS DELIBERADAMENT
Respecte a la Societat Viva Europa, constituïda el desembre del 2008 i l’administrador de la qual era Patrocini, tenia com a objectiu cobrir l’esdeveniment Viva Europa que pagava la Fundació de les Arts. En este cas se situa als dos costats de les societats Schmidt, qui va ordenar, al costat de Moreno, els pagaments a la mercantil “sabent que el cost de l’esdeveniment era molt inferior al facturat”. A més, la contractació d’esta empresa –que mancava d’una adequada infraestructura personal i material– es va fer amb infracció dels principis de concurrència i publicitat.
En relació amb l’esdeveniment Viva Europa 2009, el Palau va fer dues transferències a la societat per import de 300.000 euros i el fiscal entén que inicialment es va pagar un sobrecost “que no té tota justificació” de 143.525,50 euros. Tot i això, entén que esta quantitat ascendiria a 248.222,79 euros per a cobrar Viva Europa per despeses que excedien del contracte, com pel registre de dominis web o despeses de registre mercantil, entre d’altres.
Per Viva Europa 2010 la Fundació va pagar 21.440 euros “que no tenen justificació” i per l’edició de 2011 se li van transferir 100.000 euros que provenien d’Aigües de València, entitat que finançava l’esdeveniment. En total, el ministeri públic estima que en este últim cas es van desviar 60.000 euros públics.
Una altra de les activitats qüestionades pel fiscal són la contractació de la Fundació amb Radcliffe & Associats S.L. En total se li van adjudicar tasques de disseny i impressió de fullets i altres publicacions, així com realització d’una newsletter, va cobrar per esta raó i, tot i això, no va arribar a desenvolupar estos treballs, ja que els mateixos van recaure sobre La Imprenta Comunicación Gráfica S.L.
Els treballs que es van dir realitzats sol es van documentar amb un pressupost, sense albarà ni nota d’entrega, i van ascendir a la suma de 143.592 euros. Malgrat això, els pagaments efectuats pel Palau a l’empresa van ser molt majors. El fiscal entén que en global no s’hauria justificat la quantitat abonada d’entre 294.419,65 euros i 786.971,65.
