31.12.2025 - 20:40
La setmana passada us explicàvem que hi havia novetats en la cursa per la batllia de Perpinyà. Les candidatures d’Agnès Langevine (vice-presidenta de la regió Occitània i candidata del moviment ciutadà Plaça Pública) i Annabelle Brunet (centre catalanista, amb el suport d’Unitat Catalana) anunciaven que feien pinya per mirar de ser una alternativa potent i plantar cara a Louis Aliot i el seu projecte d’extrema dreta a les eleccions municipals del 15 i 22 de març vinents. Avui parlem amb Annabelle Brunet, consellera del Departament dels Pirineus Orientals, sobre aquesta nova iniciativa i el futur de Perpinyà.
—La setmana passada vau anunciar una candidatura unitària a la batllia de Perpinyà amb Agnès Langevine. Vol ser l’alternativa a Louis Aliot, però de moment el sondatge que s’ha publicat diu que l’extrema dreta guanyaria.
—Guanyar, guanyar, no… El sondatge que s’ha publicat fa referència a la primera ronda. I sí que és veritat que obtindria el 43% dels vots. És un resultat molt fort, però ja ens ho imaginàvem.
—Per tant, la clau serà la segona ronda?
—Sí, la clau sempre és la segona ronda. Si superes el 51% a la primera, llavors ja no hi ha segona ronda. Però, si no, a la segona sempre hi ha estratègies polítiques. I la gent, a la segona, ha de tornar a decidir què votarà. Per exemple, en el meu cas, a les eleccions departamentals, va passar això. A la primera ronda, els representants de Rassemblement National van obtenir el 42% dels vots. Nosaltres vam quedar segons, just darrere d’ells, amb el 18%. Al final, a la segona ronda vam guanyar, de poc, però vam guanyar. Amb això vull dir que, malgrat que l’estimació d’aquest sondatge en primera ronda sigui molt alta per a Aliot, això no vol dir que hi hagi res perdut. Allò que segur que passarà és que perdrem si no ens posem d’acord. Immediatament després de la primera ronda, cal que treballem per fer una proposta política més àmplia. A la segona ronda cal atraure el vot de la gent que no vol que Rassemblement National continuï governant a Perpinyà.
—I, per obtenir aquest acord ampli, creieu que hauríeu d’arribar a un acord amb la França Insubmisa?
—No, això no ho farem pas. La França Insubmisa és una proposta política molt extremista. La lògica de la nostra proposta política, i de l’acord, és voler fer sortir Perpinyà del lloc on es troba ara. No hi ha hagut gestió els últims sis anys. Necessitem gent competent, seriosa, per a poder ser seriosos a l’hora d’atreure el vot de la gent a la segona ronda.
—Quan us vau presentar afirmàveu que els perpinyanencs volien la unió, i que els havíeu escoltats. Què és aquesta unió?
—És la unió de la gent responsable i raonable. És una unió que va de l’esquerra raonable a la dreta moderada, o al revés, de l’esquerra moderada a la dreta raonable. És a dir, un espai polític al mig, on es poden fer propostes intel·ligents per a Perpinyà. En el nostre acord hi ha dues coses clau. Per una banda, la qüestió política de què parlem, i, després, hi ha l’altra lògica, la dels perpinyanencs per Perpinyà. I crec que és l’aspecte més important.
—En quin sentit?
—En les candidatures que hi ha, s’hi presenta gent que no viu ni a Perpinyà. No van fer l’elecció d’aquesta ciutat. I això marca la diferència. Per exemple, l’Aliot va venir a Perpinyà perquè s’ho va trobar. Però Perpinyà no li interessa. Ell es passa la vida a París, fent la seva. I la lògica de la França Insubmisa és presentar-se allà on es presenta Rassemblement National per poder ser una força política francesa forta en l’àmbit estatal. A mi poc m’importa què passa en l’àmbit francès. A mi m’interessa què passa a Perpinyà. La nostra ciutat ha estat en un segon pla durant tants anys, que ara hem de tornar a posar-la al centre de la nostra acció.
—És a dir, proposeu de deixar de mirar cap a l’estat i París, per mirar cap a Perpinyà?
—Correcte! Per mirar Perpinyà, les seves oportunitats i les seves possibilitats. Per exemple, per mi seria molt important de mirar la nostra capacitat d’obertura a la Catalunya del sud. Per mi això és molt important, en l’àmbit cultural i identitari, però també respecte del desenvolupament econòmic. Parlem de llocs de feina, per exemple. Aquesta visió, ja hem vist que Rassemblement National no té capacitat de desenvolupar-la. I tampoc no crec que ho faci la França Insubmisa.
—Com és d’important que, en aquesta alternativa, hi sigui representat el catalanisme?
—És importantíssim. Cal recuperar la voluntat de compartir una realitat cultural. És molt potent aquesta capacitat integrativa del català. Poc importa d’on véns, si t’agrada Perpinyà i vols viure-hi, hi ets benvingut. Això és una gran riquesa. I això precisament implica defensar la catalanitat d’aquesta ciutat. Per això és tan important que tornem a recuperar-ne el nom: Perpinyà, la catalana. I no sols això. També crec que és molt important la nostra catalanitat, per a mirar cap a la Catalunya del sud, per a obrir-nos a uns intercanvis econòmics. Són unes lògiques molt més fructíferes per als perpinyanesos. Des d’Unitat Catalana sempre ho hem tingut al pensament. Necessitem força, i la podem trobar amb aquesta aliança.
—Quina actitud té Aliot respecte de tot això?
—Aquests sis anys, Aliot ha fet desaparèixer molt el català de l’espai públic. I això ara és un desafiament complicat. Perquè, com que han amagat el catalanisme, la gent que ve de fora no entén la força que té. I s’ha de dir que això no és sols cosa d’Aliot: el batlle anterior tampoc feia la feina com Déu mana.
—Perquè, actualment, quina és la situació de Perpinyà? Ha canviat molt durant aquests sis anys de govern d’Aliot?
—Ha canviat poc, en realitat. Per exemple, quant a construcció s’ha fet molt poc. S’han fet les coses que ja s’havien previst. Però no hi hem vist grues aquests sis anys. I, com deia, respecte de la presència de la catalanitat a l’espai públic, ha desaparegut. Mentida, no n’ha desaparegut perquè la catalanitat és als comerços, amb la gent. Però, per exemple, les inscripcions als edificis públics o les retolacions han desaparegut. Fins i tot, ha fet desaparèixer el nom de Perpinyà. Aliot el va canviar només d’arribar. Va decidir que no seríem més “Perpinyà, la catalana”, sinó “Perpinyà, la radiant”. Això no vol dir res… Fins i tot ha canviat l’escut de la ciutat. Abans, la imatge de la ciutat era el Castellet, i hi posava “Perpinyà, la catalana”. Això ha desaparegut: ho ha canviat per un dibuix mal fotut d’aquest pobre sant Joan. El canvi, quant als símbols, va ser radical. Immediatament vam entendre que la lluita seria aquesta. Cal recuperar la catalanitat.
—Entenc que tot això ha tingut efectes…
—Sí, pensa per exemple en la Bressola. El batlle va decidir de retirar totes les ajudes que no eren obligatòries per llei. Això va representar dividir per dos l’ajuda que rep. Pensa que durant els anys de Joan Pau Alduy com a batlle, la Bressola era considerada una escola pública tradicional. És a dir, que l’ajuda del municipi era exactament la mateixa que la que rebia qualsevol escola pública, malgrat que la Bressola és una escola associativa. S’ha de dir que ha passat una cosa semblant amb l’Escola Arrels, que també és una immersiva, però pública: hi falta una cantina de fa temps i, en sis anys de mandat, Aliot no ha trobat diners per a construir-la.
—I el fet que Aliot hagi estat condemnat per malversació de fons de la Unió Europea, no l’afectarà?
—Crec que sí. Potser no l’afectarà tant com l’hauria d’afectar. Perquè, com dius, això és bastant greu. A més, són fons públics. I ara gestiona fons públics com a batlle de Perpinyà… ja podem imaginar què pot fer. Ara ha estat condemnat en primera instància i el 15 de gener s’obrirà el seu procés d’apel·lació, amb un 90% de possibilitats de tornar a ser condemnat. Fins i tot, per la raó bàsica que no tothom va fer apel·lació de la decisió. És a dir, que la qualificació penal del fet ja hi és, existeix. Per tant, molt probablement el Tribunal d’Apel·lació de París tornarà a decidir la mateixa cosa que el de primera instància. I, tot plegat, afectarà de ple la campanya. Perquè comença el 15 de gener i s’acabarà al març, amb les eleccions el 15 i el 22.
—La situació actual és que ell encara s’hi pot presentar, perquè la condemna és de primera instància, però pot ser que el tribunal l’inhabiliti al cap de pocs mesos…
—Sí, el seu mandat, tant si és batlle com si queda a l’oposició, s’acabaria el mateix moment en què el tribunal anunciés la condemna. A tot estirar, l’octubre del 2026 ho sabrem.
—Entenc que el pacte que heu fet no sols és electoral, sinó també de govern?
—Totalment. Volem governar aquesta ciutat. Per això volem fer aquest pacte de govern i tenim clars quins compromisos hi volem presentar. El 10 de gener presentarem justament les propostes per la catalanitat de Perpinyà. Ens hi presentem amb un projecte clar per a Perpinyà. La lògica és guanyar per a aquesta ciutat.
