Andrej Babis, el “Trump txec” que promet de sacsar la política centreeuropea

  • El magnat, que ja fou primer ministre de Txèquia entre el 2017 i el 2021, és el gran favorit a les eleccions que es faran divendres i dissabte

VilaWeb
Andrej Babis (centre) atenent la premsa (fotografia: Milan Jaros/Bloomberg).
30.09.2025 - 21:40
Actualització: 01.10.2025 - 22:55

Bloomberg · Andrea Dudik i Peter Laca

El polític i multimilionari Andrej Babis ho té tot de cara per a tornar a la presidència de la República Txeca, impulsat per una campanya electoral populista impregnada de retòrica trumpista.

En cas que aconsegueixi d’imposar-se a les eleccions, que es faran entre divendres i dissabte, és possible que Babis necessiti el suport dels partits antieuropeistes, marginals al parlament, per a poder governar. Si bé ha dit que el futur de la nació centreeuropea exigia de romandre a la Unió Europa, les seves promeses d’augmentar la despesa pública i posar fi a la política de suport incondicional a Ucraïna podrien complicar les relacions del seu país amb els seus aliats al continent.

Babis és el fundador d’una empresa important de fertilitzants txeca que, amb el pas del temps, ha acabat convertint-se en un conglomerat amb interessos en el sector químic, l’agricultura, l’alimentació i la gestió forestal. L’any 2011, Babis creà el seu propi partit, ANO, per a protestar contra la corrupció al país; dos anys més tard, el 2013, la formació ja havia aconseguit de situar-se com a segona al parlament txec. Babis serví com a primer ministre del país entre el 2017 i el 2021, el seu mandat es veié entorpit per l’obertura d’una investigació judicial contra la seva empresa, acusada d’haver comès frau per a obtenir subvencions de la UE. El 2019, quan la policia recomanà d’encausar-lo pel cas, Babis substituí el ministre de Justícia per un aliat polític, una decisió que desfermà una onada de protestes al país. Babis fou jutjat pel cas i, tot i que absolt, un tribunal municipal n’ha demanat la reobertura.

Babis ha reiterat que la República Txeca havia de romandre a la UE, i fins i tot s’ha negat a debatre la possibilitat de dur a terme un referèndum sobre la permanència del país al bloc. També ha fet gala de la seva bona relació amb el president francès, Emmanuel Macron.

No obstant això, Babis destaca per la seva visió eminentment transaccional de la política exterior, i sembla molt més disposat a plantar cara al bloc que no pas l’actual govern txec, de la mateixa manera que el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, ha recorregut sovint al dret de vet d’Hongria en matèria de política exterior, particularment en qüestions relatives al suport de la UE a Ucraïna. Babis ha promès d’aturar l’ajut militar a Kíiv si és reelegit, i ha dit que no complirà la promesa d’augmentar la despesa txeca en defensa en el marc dels plans de rearmament europeu.

El seu programa econòmic apunta a una possible ruptura amb les polítiques d’austeritat dissenyades per alinear el país amb les normes pressupostàries de la UE. Babis defensa d’augmentar les pensions, els salaris dels funcionaris i la inversió en infrastructures. També demana que l’empresa elèctrica nacional CEZ AS torni a ser de propietat íntegrament estatal.

Els successius governs txecs s’han resistit a fer el pas definitiu cap a la integració europea: l’adopció de l’euro. Babis també s’oposa a adoptar la moneda comuna i, si forja una aliança de govern amb partits marginals hostils a la UE, el seu govern podria allunyar encara més el país del nucli d’Europa.

Els sondatges d’opinió preveuen que ANO guanyi prop d’un 30% dels vots, encara que una part significativa de l’electorat continua indecisa. Babis ha afirmat que Trump havia contribuït a la pau al continent, i ha promès que el seu govern donaria prioritat als interessos nacionals de Txèquia. En campanya, Babis sovint ha repartit entre els seus seguidors gorres de beisbol vermelles a l’estil Trump, amb el lema “Strong Czechia” (“Txèquia forta”).

L’actual primer ministre txec, Petr Fiala, és el seu principal rival. Fiala ha centrat la seva campanya en la política exterior, tot insistint que continuar donant suport a Ucraïna garantiria que Txèquia es mantingués al costat correcte de la història. Fiala s’ha erigit en ferm defensor de l’austeritat, encara que pugui alentir el creixement econòmic a curt termini. Els sondatges situen la seva coalició tripartida uns deu punts per darrere del partit de Babis, cosa que fa difícil de pensar que pugui mantenir-se en el càrrec.

Per molt que Babis guanyi, sembla poc probable que ANO, el nom del qual es tradueix com a “Acció per als Ciutadans Descontents” (“ano” també vol dir “sí” en txec), aconsegueixi una majoria absoluta a la cambra baixa del parlament, que compta amb 200 escons. Una opció seria buscar una aliança amb grups polítics marginals, com ara, el partit d’extrema dreta Llibertat i Democràcia Directa, encapçalat per Tomio Okamura, al qual ja recorregué de manera puntual en el seu mandat anterior. Dues formacions més que podrien exercir un rol crucial són el partit d’extrema esquerra Prou! (“Stacilo!”) i una formació conservadora coneguda com Els Motoristes.

Fins i tot, si les negociacions per a formar una coalició arriben a bon port, el camí de Babis cap a la presidència podria veure’s entorpit per les acusacions de conflicte d’interessos que planen sobre el candidat, i la investigació per frau que s’ha reobert enguany. Si això passa, el magnat podria acabar cedint el càrrec al seu assessor econòmic en cap, Karel Havlicek.

Si Babis no aconsegueix una majoria parlamentària, la tasca de formar una coalició de govern podria recaure en Fiala. L’actual primer ministre txec compta amb el suport de gran part dels votants urbans, però li podria ser difícil formar una majoria de govern viable.

Els votants txecs són cridats a les urnes divendres i dissabte; les votacions tancaran a les dues de la tarda de dissabte (hora catalana). S’espera que els primers resultats es publiquin dissabte a la nit, i és probable que el repartiment d’escons al parlament es decideixi abans de mitjanit. No hi ha data límit per a formar una majoria parlamentària: una volta el nou primer ministre nomeni el seu govern, tindrà trenta dies per a guanyar una moció de confiança parlamentària i començar a governar.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor