05.01.2026 - 21:40
Andorra comença el 2026 amb una decisió estructural pendent i un calendari encara per definir. Després de gairebé deu anys de negociacions amb la Unió Europea i amb un acord d’associació tancat políticament del desembre del 2023 ençà, l’estat es troba en la fase final del procés, marcada per la necessitat de concretar el recorregut jurídic del tractat i pel dubte sobre si els ciutadans aprovaran el text.
L’acord preveu la integració progressiva d’Andorra al mercat interior europeu i l’adopció d’una part significativa del dret comunitari. Tanmateix, el debat ha deixat de ser exclusivament tècnic o econòmic i s’ha convertit en un dels principals eixos de la política andorrana. En el discurs de Cap d’Any, el cap de govern, Xavier Espot, va dir explícitament que el 2026 seria un any determinant que marcaria el futur durant aquests decennis vinents.
Una societat sense consens i amb informació limitada
Les dades del segon Observatori del 2025, d’Andorra Recerca i Innovació, mostren una societat amb opinions diverses i un coneixement parcial del contingut de l’acord. Un 88% dels andorrans asseguren haver sentit a parlar de les negociacions amb la Unió Europea, però solament un 30% diu que està bastant informat o molt informat sobre què implica exactament el tractat. Quant a la valoració de l’acord, les opinions es reparteixen gairebé en tres blocs: un 35% el considera positiu o més aviat positiu, un 34% el veu negatiu o més aviat negatiu, i un 20% no sap què respondre. Aquest volum d’indecisos pot tenir un pes determinant en el resultat d’un futur referèndum.
El nus jurídic: l’acord serà mixt?
La decisió clau pendent és la naturalesa jurídica de l’acord d’associació. El Consell de la Unió Europea, que s’ha de pronunciar per unanimitat, ha de confirmar formalment que l’acord amb Andorra és un acord mixt, amb competències compartides entre la UE i els estats membres. Es preveu que es prendrà la decisió aquest mes o, a tot estirar, durant el primer trimestre.
Aquesta situació és assumida com a punt de partida pel govern andorrà i més actors implicats. L’estat francès, i particularment el copríncep Emmanuel Macron, ha defensat la qualificació de “mixt” al·legant que alguns capítols, com la cooperació fiscal i les inversions en cartera, corresponen a competències estatals.
Qualificar l’acord de “mixt” té conseqüències directes sobre el calendari. El tractat haurà de ser ratificat pel Parlament Europeu, com si fos no-mixt, però a continuació també l’hauran de validar els vint-i-set parlaments estatals de la UE, i en alguns casos també cambres territorials. Aquest procediment es pot allargar anys i condiciona la gestió política a Andorra.
Aquest debat jurídic també afecta San Marino, que ha negociat l’acord paral·lelament amb Brussel·les. Aquest microstat ha assumit públicament que l’acord serà mixt i ha instat les institucions europees a avançar en la formalització del procés i a no retardar més l’entrada en vigor del tractat. En el cas andorrà, el govern defensa una aplicació diferenciada del text. Espot ha explicat que es treballa amb la Comissió Europea per separar els punts mixts de la resta, amb l’objectiu que la major part de l’acord –el 99%, segons l’executiu– es pugui aplicar provisionalment sense haver d’esperar totes les ratificacions estatals. Sigui com sigui, la part financera, una de les més delicades, ja preveu una moratòria de quinze anys.
El referèndum, un compromís condicionat pel calendari
El govern sosté que el referèndum sobre l’acord és un compromís ferm, però sense data concreta. Originàriament, amb l’acord ja tancat, s’havia de fer abans de les eleccions europees del 2024, però s’ha anat ajornant. Espot ha reiterat que la consulta no es podrà convocar fins que la naturalesa jurídica del text no hagi estat clarament definida i el tractat signat.
Si l’acord és mixt, el referèndum inclourà dues qüestions: una sobre l’acord en si i una altra sobre l’aplicació provisional de la part no mixta. Aquesta segona qüestió requeriria modificacions legislatives internes, que el govern assegura que no es faran fins que no hi hagi un aval explícit dels ciutadans.
L’oposició discrepa de la proposta temporal. Concòrdia –dirigida per Cerni Escalé– considera que signar l’acord abans de consultar els ciutadans és un error polític: “Una negativa abans de la signatura seria més elegant i segura que no pas fer-ho després”, ha dit Escalé. Andorra Endavant acusa el govern d’ajornar la consulta per motius polítics, i Ciutadans Compromesos també defensa d’accelerar els tràmits. El Partit Socialdemòcrata ha presentat esmenes al pressupost del 2026 per garantir una partida específica per a la consulta.
Eleccions generals i escenaris oberts
Tots aquests terminis conflueixen en una data clau: l’abril del 2027, quan hi ha previstes eleccions generals. El marge és ajustat, especialment si es té en compte que la convocatòria d’un referèndum requereix un període previ de campanya i debat públic. El calendari previst per al 2026 seria: durant el gener i el febrer, decisió sobre la naturalesa de l’acord i redacció final adaptada al format mixt; cap al març, signatura formal del text final. I després seria possible de convocar el referèndum, amb la possibilitat que la part no mixta entrés provisionalment en vigor.
Durant el primer trimestre, el Consell General hauria d’aprovar el reglament del referèndum consultiu, en què s’establiria la pregunta, les modalitats de vot, el finançament de la campanya i la participació de partits i plataformes ciutadanes. El Pacte d’Estat ja ha validat el text, cosa que permetria d’activar formalment els preparatius del referèndum, inclosa la campanya informativa prèvia per a millorar la comprensió ciutadana.
Aquest calendari és ajustat i condicionat per factors externs, com la ratificació del tractat. Espot, que ja no es podrà tornar a presentar perquè haurà exercit el màxim de dos mandats, ha admès que si el referèndum no es pot fer dins aquesta legislatura, la decisió sobre la relació amb la UE s’acabarà traslladant al debat electoral, perquè el referèndum era un compromís seu. Alhora, ha reconegut que no pot parlar en nom del nou cap de llista de Demòcrates i molt menys de la resta de partits.
El cap de govern ha parlat de la possibilitat que les eleccions generals adquireixin un caràcter plebiscitari sobre l’acord. També ha assenyalat que un futur executiu podria considerar que un aval electoral explícit al projecte europeu faria innecessari el referèndum, o bé optar per mantenir-lo. Espot, sigui com sigui, ha obert la porta al fet que no es pugui arribar a votar en aquesta legislatura i ha subratllat que la decisió final correspondria aleshores al futur govern.
Lliure circulació, habitatge i model de país
El punt més sensible del debat continua essent la lliure circulació de persones. Els defensors la veuen com una normalització de la mobilitat i una oportunitat d’obertura per als ciutadans andorrans. En canvi, els detractors alerten de l’impacte que pot tenir, amb una forta pressió sobre l’habitatge i els serveis públics. Aquest debat remet a una qüestió més profunda: el model de creixement d’Andorra.
L’acord amb la UE no és solament un instrument econòmic, sinó una decisió que pot alterar equilibris socials ja fràgils i afectar sectors econòmics fonamentals per a Andorra. La capacitat de decisió d’un estat petit dins un marc europeu ampli continua essent una de les principals preocupacions del debat públic. És en aquest context –amb una societat amb opinions diverses, un calendari condicionat per factors externs i una decisió de gran abast encara pendent– que Andorra entra en un any que pot marcar de manera definitiva la seva relació amb Europa.
