L’ANC denuncia “un any d’espanyolització” i “fum” del govern Illa

Quan fa un any que Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha publicat un comunicat contundent en què acusa el govern del PSC d’haver protagonitzat “un any d’espanyolització” i de desballestament del projecte nacional català. L’organització independentista retreu l’actitud d’ERC i Junts davant de la investidura. Als primers per haver-hi votat a favor, i als segons per haver participat en la votació malgrat el desplegament policíac contra Carles Puigdemont.

L’ANC recorda que l’acord d’investidura del PSC amb ERC incloïa quatre grans compromisos, cap dels quals no s’hauria complert. Entre aquests, destaca la promesa d’impulsar en el primer ple del parlament una Convenció Nacional per a una solució política del conflicte amb l’estat espanyol, que no s’ha arribat ni a convocar. L’organització afirma que “l’acatament d’ERC d’aquest incompliment li fa perdre credibilitat davant els ciutadans”.

Pel que fa al sistema de finançament singular acordat, el comunicat critica l’acord recent entre el govern català i l’espanyol a la Comissió Bilateral, que considera una nova renúncia, i contrasta amb el model de concert econòmic basc. “L’acord de juliol no parteix de calcular els serveis que l’Estat presta a Catalunya, sinó dels costos de les competències traspassades. Com el 1979, com el 2009, com avui, la diferència és de milers de milions d’euros anuals”, diu.

L’acord entre el PSC i ERC també parlava de reforçar la llengua catalana, però l’ANC denuncia que el govern Illa “ha estat incapaç de sumar la CUP i Junts al Pacte Nacional per la Llengua” i li retreu manca de fermesa en la defensa de la immersió davant les sentències judicials.

Un balanç negatiu de la gestió

L’ANC considera que el govern Illa ha dedicat aquest primer any a consolidar una agenda d’espanyolització de Catalunya, tant des del punt de vista simbòlic com polític. En primer lloc, assenyala que el president ha volgut donar per superat el conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol, presentant la pèrdua de la majoria independentista com una derrota del moviment i exhibint una normalitat institucional que, segons l’entitat, pretén consolidar l’ordre constitucional.

Un dels gestos que interpreta com a part d’aquesta estratègia és el foment del monarquisme, mitjançant la presència reiterada de Felipe VI a Catalunya i la presència de la bandera espanyola al despatx de presidència, cosa que veu com un intent de fer oblidar el discurs repressor del monarca el 3 d’octubre de 2017. També denuncia que l’acció exterior del govern català s’ha centrat a transmetre a escala internacional que el conflicte ja és aigua passada, fet que l’ANC atribueix a la claudicació dels partits independentistes.

En paral·lel, retreu al govern de Salvador Illa el seu suport sistemàtic a les sentències judicials que considera contràries a la causa catalana, com ara la que obliga a traslladar les pintures romàniques de Sixena. També alerta que es continua treballant sota el marc del districte universitari únic estatal, cosa que interpreta com una eina d’espanyolització, i recorda que encara no s’ha aconseguit el traspàs íntegre de les beques universitàries.

Segons l’ANC, aquesta agenda espanyolista explica el suport que rep el govern des del poder econòmic i mediàtic català. Una complicitat que, diu, tampoc no incomoda ni als Comuns ni a ERC, partits que durant anys havien denunciat el catalanisme conservador, però que ara, segons el comunicat, participen en el silenci còmplice davant la renúncia nacional.

Fracàs de les polítiques socials

A més, diu que lluny de desplegar polítiques públiques sòlides, el govern d’Illa ha estat marcat per la “venda de fum” i una estratègia de màrqueting per tapar la seva incapacitat real d’actuar. Remarca que, amb una Generalitat sense pressupost aprovat per al 2025, amb escassa capacitat financera i mancada de competències claus, el govern ha optat per la publicitat institucional. N’és un exemple la campanya “Catalunya lidera”, que promet 18.500 milions d’inversió en sis anys, una xifra que l’entitat contrasta amb els 22.000 milions anuals que calcula d’espoli fiscal.

Segons l’organització, aquesta estratègia serveix per “regar de diners públics” els mitjans de comunicació, tant públics com privats, debilitant-ne així la independència. Denuncia que aquesta complicitat mediàtica explica l’absència de control i crítica davant una gestió que considera fallida en múltiples àmbits.

Entre les qüestions més greus, el comunicat cita el fracàs del “Pla 50.000 habitatges”, que considera del tot insuficient per pal·liar la crisi d’habitatge –estimada en un dèficit de 300.000 llars– i incapaç de concretar quin percentatge serà per a lloguer social. També retreu l’acord amb el Ministeri de Transports espanyol per crear una filial de RENFE amb participació de la Generalitat, que titlla de “fum” i “declaració d’impotència” davant el caos de Rodalia.

Altres exemples d’aquesta impotència autonòmica serien, segons l’ANC, la renúncia del govern a oposar-se a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, amb l’argument d’un creixement econòmic “quantitatiu i de baixa qualitat”; el col·lapse del sistema educatiu públic, incapaç d’atendre els 9.000 alumnes nous mensuals per manca de recursos i de docents adjudicats; la persistència de la crisi de la pagesia, evidenciada per les protestes massives dels darrers mesos; i la inacció en prevenció d’incendis i gestió del medi natural.

El conjunt d’aquests exemples, segons l’ANC, evidencia que el govern Illa no és capaç d’afrontar els problemes estructurals del país i que, sota una aparença de modernitat i gestió, hi ha una claudicació general davant l’estat espanyol.

Crida a reprendre el combat per la independència

La part final del comunicat esdevé una crítica oberta a ERC, Junts i la CUP per haver abandonat –diu– el combat independentista i obrir un “abisme” entre els diputats i els votants. L’ANC alerta que Catalunya travessa un dels moments més crítics de la seva història i que el risc de desaparició com a nació s’ha aguditzat amb l’hostilitat de l’estat espanyol i l’impacte de la globalització.

Diu que “Catalunya ha demostrat tenir les aptituds per estar entre els països democràtics més avançat”, però avisa que el model econòmic català ha anat decaient, atrapat per l’espoli fiscal i una economia de baixa qualitat, i alerta de la pèrdua d’aptituds dels joves catalans com una amenaça de futur. “Aquest esplendorós llegat només es pot preservar si té al darrere un estat català que el defensi”, conclou l’entitat.

Per tot plegat, l’Assemblea crida a reprendre el camí a la independència i a articular un nou cicle de mobilitzacions i desobediència civil. En aquest sentit, fa una crida a la mobilització massiva per la Diada de l’Onze de Setembre, que considera clau per a reactivar la dinàmica independentista.