El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha establert que no és discriminatori que el permís de paternitat sigui inferior al de maternitat. El tribunal ha resolt un recurs d’empara d’un pare de família que va tenir un fill el setembre del 2015 que demanava que el seu permís fos equiparable al de la mare. La sentència justifica que una mare té unes ‘realitats biològiques diferenciades’ i que requereix una ‘protecció integral’ de la seva salut. Per tant, entén que ‘els avantatges’ en el permís per a les mares no es poden considerar discriminatoris per als homes.

Actualment, el permís de maternitat és de setze setmanes per a les mares i cinc per a l’altre cònjuge (des del juliol de 2018). En l’acord de pressupostos entre govern espanyol i Podem, es planteja que els permisos siguin iguals i intransferibles i que s’assoleixi de manera progressiva fins al 2021. La decisió es pren amb el vot particular (contrari) formulat per María Luisa Balaguer, una de les dues úniques dones que conformen el ple.

El Tribunal Constitucional espanyol ha resolt un recurs presentat per un pare i per l’associació Plataforma pels permisos iguals i intransferibles de naixement i adopció que demanava empara al tribunal per tenir un permís de paternitat igual que el de la seva dona. El pare recorria al TC després que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid hagués refusat que el seu permís fos equiparable al de maternitat. A la sentència, es defensa que la ‘finalitat primordial’ que persegueix el legislador quan fixa el permís de la mare és establir el descans per maternitat, el corresponent subsidi econòmic i la protecció de la salut de la dona treballadora ‘durant l’embaràs, el part i el puerperi’. A més, fa referència a l’article 39.2 de la Constitució espanyola de preservar la salut de la dona treballadora durant l’embaràs i la recuperació.

El tribunal reconeix que hi ha legislació internacional que també que els obliga a protegir les mares però que, en canvi, l’estat espanyol no està obligat per cap norma internacional ni europea a fer el mateix amb els pares. Segons els magistrats, demanar un permís igual obeeix una altra finalitat i és la de conciliar la vida personal, familiar i laboral ‘fomentant la corresponsabilitat de mares i pares en la cura dels fills comuns’. Els magistrats apunten que el permís de paternitat ha anat augmentant en el cas dels homes en els darrers anys (actualment fixat en cinc setmanes) i que aquesta sentència no significa que el permís sigui ‘contrari al dret d’igualtat davant la llei’.

Vot particular en un tribunal d’homes
Des de la seva creació, han format part del TC un total de 63 magistrats, dels quals només sis són dones. Actualment, el plenari està format per dotze integrants i només dues són dones: la vice-presidenta Encarnación Roca i Maria Luisa Balaguer. Aquesta darrera ha emès un vot particular contrari a la decisió del tribunal de no establir que els pares estan discriminats vers les mares amb uns permisos menors. Balaguer considera que el tribunal ha analitzat el recurs ‘mantenint-se aliè a una realitat molt més complexa’ i considera que ha deixat passar una ‘ocasió excepcional’ d’analitzar els efectes al mercat laboral que suposa per a les dones ser mares.

Segons la magistrada, la sentència no parla sobre els efectes de la maternitat que, segons apunta, es pot convertir en una ‘clara barrera d’entrada en el mercat laboral’ per a les dones embarassades i un ‘obstacle de promoció de les que estan a dins’. ‘L’embaràs genera un efecte de desincentiu a qui les contracta i això només afecta les dones i, per tant, incideix en la perpetuació de la discriminació laboral’, recull el vot particular. ‘La sentència ignora que existeix un efecte clar de discriminació indirecta de les dones, associat al fet de la maternitat, que el legislador hauria d’haver tractat d’erradicar pel mandat de l’article 9.2 de la Constitució’, afegeix.

També retreu que el TC no diferenciï entre homes i dones (o mares i pares) i que ho faci en el segle XXI. ‘Un Tribunal Constitucional d’aquest segle hauria d’haver reconegut l’evolució necessària de la realitat social i haver aprofundit en l’anàlisi dels efectes reals de les mesures de protecció que aquí es qüestionen’, afirma la magistrada. Considera que el repartiment de permisos està basat només en el sexe i que, per tant, el recurs s’hauria d’haver estimant i declarar inconstitucional els preceptes legals en qüestió.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb