13.01.2017 - 15:55
La jutgessa fixa la mateixa pena per a l’empresari Cotino i absol la dona del també expresident de Bancaixa
VALÈNCIA, 13 (EUROPA PRESS)
El Jutjat penal número 6 de València ha condemnat l’expresident de Bancaixa i expresident de la Generalitat Valenciana José Luis Olivas a la pena d’un any i mig de presó per falsificar una factura de 500.000 euros més IVA (80.000 euros) per uns serveis d’assessorament a Vicente Cotino, nebot de l’expresident de les Corts Juan Cotino, que mai ha fet. Esta acció va causar un perjuí a Hisenda de 150.000 euros.
Així consta en la sentència, facilitada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), en què la jutgessa condemna Olivas, imputat a Madrid per la fallida de Banc de València, i Vicente Cotino, per delictes de falsedat en document mercantil i contra la Hisenda Pública. A més, els imposa una multa de 151.800 euros. La jutgessa aplica l’atenuant simple de dilacions indegudes, fet que suposa una rebaixa de la pena –la fiscal demanava per a ells tres anys de presó–.
Per la seua banda, la dona d’Olivas, Mercedes Álvarez, acusada en el procediment únicament per part de l’Advocacia de l’Estat, ha sigut absolta en no estar prou acreditat que participara a idear i executar la factura irregular del seu marit, que ella va firmar cinc anys després d’emetre’s.
L’operació qüestionada és una factura de 580.000 euros que va emetre Olivas, a través de la seua empresa Imarol, a Cotino, propietari de Grup Fiscal Asedes Capital S.L., al qual pertanyia Sedesa, per presumptament assessorar-lo i ajudar-lo a vendre el 25% dels seus actius de Projectes Eòlics Valencians S.A. –accionarada per Endesa (55%), Sedesa (25%) i Bancaixa (20%)– a Endesa. La venda es va portar a terme, però la jutgessa entén que Olivas no va fer el treball pel qual va cobrar esta quantitat de diners.
Sobre esta qüestió, la jutgessa assenyala que l’activitat de gestió i assessorament d’Olivas a Cotino “no va existir” en fer la venda de les accions l’empresa Inversions Alternatives Energètiques, també pertanyent al Grup Asedes, “sense cap intervenció de la mercantil Imarol”. Així, es tractava d’una “despesa fictícia” que “en cap cas pot ser considerat despesa deduïble a l’Impost de Societats”.
Com a conseqüència d’esta factura, Hisenda va requerir a Olivas que acreditara la realitat dels serveis prestats, i este va aportar un informe de tres pàgines, amb data del 2008, que va firmar la seua dona en 2013. Tot i això, el mateix “no corresponia amb cap gestió portada a terme per a la venda de les accions ni contenia cap tipus d’informació útil per a ella”, manté la jutgessa.
La magistrada entén que tant este informe com la resta de documentació que va aportar Olivas davant de l’Inspector d’Hisenda “la va obtindre com a president de Bancaixa”, entitat que tenia interessos en la venda d’accions eòliques.
Així, la jutgessa creu que Olivas i Cotino “van acordar de manera concertada” documentar un pagament de 580.000 euros a través d’una factura falsa en què es feia constar com causa del mateix “un servei inexistent” amb la finalitat, entre d’altres, de permetre que reduir “de manera fraudulenta” la base imposable de l’Impost de Societats de l’exercici fiscal 2008 a causa de a la declaració com a despesa d’este pagament fet a Imarol. Així, va recular d’ingressar a Hisenda en este exercici 150.000 euros.
Tant Olivas com Cotino van defensar en el juí la seua innocència, però la magistrada entén que de la prova practicada en la vista es desprèn que hi ha hagut una simulació de prestació de serveis d’assessorament i gestió per Imarol a Sedesa realment inexistents, originant una despesa comptable que no era deduïble.
NI CONTRACTES NI CORREUS
La jutgessa arriba a estes conclusions recolzant-se, sobretot, a l’informe pericial emès per dos Inspectors d’Hisenda. Alhora, creu provat que no existix prova documental a poder de Sedesa que acredite la relació contractual entre les parts: “No hi ha cap contracte, ni tan sols la prova d’existència d’un contracte verbal, no hi ha cap pressupost firmat ni sense firmar, ni correus electrònics, ni faxos, ni cartes, ni cap altre tipus de document detallant-se qüestions com el preu, la forma, dia i lloc de pagament o un altre tipus de negociacions que lògicament, en un encàrrec d’estes característiques, per import ni més ni menys que de 500.000 euros més IVA, solen portar-se a terme”.
Respecte a Imarol, coincidix amb l’Inspector d’Hisenda que l’informe aportat per Olives “en absolut justifica la prestació del servei a l’empresa del grup Sedesa”.
DONA D’OLIVAS
La jutgessa acorda absoldre la dona d’Olivas en entendre que l’acusació particular no ha aconseguit desvirtuar la presumpció d’innocència. Sobre esta qüestió, veu “fermes” les declaracions que ella –farmacèutica de professió– va prestar quan va assegurar que no intervenia en les operacions ni en les inversions, que desconeixia les operacions de l’empresa que compartia amb el seu marit, i que va firmar el document que van presentar a Hisenda perquè s’ho va demanar Olivas.
També té en compte la magistrada que tant Olivas com Cotino van negar que la dona tinguera cap intervenció en l’emissió de la factura falsa. Amb tot, assenyala: “Entenem que no es raona per l’Advocacia de l’estat de forma suficient la implicació de Mercedes Álvarez en els fets a excepció de la seua condició d’administradora mancomunada i titular del 50% de les accions d’Imarol, i d’haver firmat l’informe o ‘nota de treball’ per a presentar-lo a Hisenda a l’any 2013”.
Per a condemnar la dona, la jutgessa recorda que era “necessari” provar que la mateixa va tindre una intervenció activa i efectiva en la ideació, desenvolupament i execució de la factura irregular portada a terme pels altres dos condemnats.
