13.09.2016 - 15:44
La Sala designa Cándido Conde-Pumpido com A jutge instructor, que, previsiblement, citarà a declarar Barberá en les pròximes setmanes
MADRID, 13 (EUROPA PRESS)
La Sala del Penal el Tribunal Suprem ha acordat este dimarts obrir causa contra l’exalcaldessa de València i senadora del PP, Rita Barberá, per la comissió d’un presumpte delicte de blanqueig de capitals en el grup municipal del PP a l’Ajuntament de València, en el marc de l’Operació Taula derivada del ‘cas Imelsa’.
El Tribunal Suprem s’ha acollit al criteri del Ministeri Públic, que el mes de juliol passat va sol·licitar per escrit a l’alt tribunal que designara un magistrat instructor de l’assumpte. Així, la Sala ha designat com a instructor d’esta causa el magistrat Cándido Conde-Pumpido, que va ser fiscal general de l’Estat durant l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero com a president del Govern, que, previsiblement, cridarà a declarar a Barberá en les pròximes setmanes.
La resolució del Suprem destaca que els fets descrits pel jutge d’Instrucció número 18 de València, Víctor Gómez –encarregat de la investigació i que va enviar al Suprem la part de la investigació que afecta a la senadora el mes d’abril passat– que justifiquen la imputació de Barberá, basten per a procedir a l’obertura d’investigació per a determinar si hi ha fets delictius.
Alhora, la interlocutòria amb data d’este dimarts, del qual ha estat ponent el president de la Sala, Manuel Marchena, assenyala que els fets imputats a la resta de persones que no són aforades ha de continuar a l’òrgan competent, “sense perjuí” de remetre a l’alt tribunal les dades que tinguen relació amb Barberá.
En esta peça separada, amb 47 persones imputades més el PP com a persona jurídica, s’investiguen les donacions de 1.000 euros efectuades per regidors i assessors, quantitat que presumptament els era tornada pel partit en dos bitllets de 500 euros per a blanquejar diners en efectiu de suposada procedència il·lícita.
RITA “UNA MÉS DE LES PERSONES” QUE VAN APORTAR 1.000 EUROS
Així, la Sala assumix els raonaments del jutge instructor de València i diu que resulta “imprescindible” continuar els fets. A l’escrit, el magistrat implica la senadora popular per ser “una més de les persones que reconegudament van efectuar l’aportació de 1.000 euros” pel que estan imputats tots els regidors (excepte Eusebio Monzó, actual portaveu), exedils, assessors i exassessors que també van realitzar el pagament en vigílies de les eleccions de 2015.
El jutge, tot i això, incidia en el seu escrit que ni les dues persones investigades que han reconegut que els diners lliurats els van ser tornats ni els quatre testimonis que es van negar a fer l’aportació han realitzat una imputació “concreta” respecte a la participació de l’exalcaldessa de València en els fets objecte d’investigació.
Detallava també les sospites que existixen sobre les finances del PP i incidia en la relació de la senadora amb la persona que gestionava els comptes bancaris, l’exsecretària del grup municipal, María del Carmen García-Fuster, també imputada en este procediment.
Apuntava que Barberá era la seua superiora jeràrquica com a alcaldessa i màxima responsable del grup i existia, a més, una relació personal d'”estreta confiança” entre l’aforada i la principal investigada, qui en la seua declaració judicial es va negar a revelar l’origen de diversos ingressos detectats en 2003, 2010 i 2011 per un import superior a 200.000 euros, així com la identitat de la persona que li lliurava estos diners.
DELICTE EN LES MOSSEGADES
L’instructor, que ha declarat la causa “complexa”, precisava que la “presumpta naturalesa delictiva de comissions o mossegades a l’àmbit de la Regidoria de Cultura que s’investiguen en la peça principal” són “molt anteriors en el temps”, però considerava “significatiu” el silenci de García-Fuster després de ser interrogada sobre l’origen d’estos diners.
Abans d’elevar la causa al Suprem, el magistrat va oferir a Barberá l’opció de declarar, sense sotmetre’s a un interrogatori. La senadora va presentar un escrit d’al·legacions en el qual reconeixia l’aportació dels diners per a la campanya de les eleccions de 2015 en les que ella optava a l’Alcaldia, tot i que negava que s’ho reintegraren. Les seues explicacions queden, segons l’opinió del jutge de València “insuficients” per a excloure la seua possible implicació en els fets investigats.
La investigació per blanqueig de capitals a l’Ajuntament de València és una peça separada del ‘cas Imelsa’, en què s’investiga el arreglo de contractes a canvi de comissions il·legals en diverses administracions de la Comunitat Valenciana: Diputació (a través de l’empresa Imelsa); Ajuntament (a través de la Regidoria de Cultura) i Generalitat (a través de l’empresa Ciegsa). La causa, que va naixer l’abril de 2015, està oberta per malversació, frau en la contractació pública, suborn, tràfic d’influències i blanqueig.
