16.01.2017 - 13:46
Versa sobre els records i la relació entre avis i néts
BARCELONA, 16 (EUROPA PRESS)
La filòloga barcelonina Tina Vallès ha guanyat aquest dilluns el II Premi Anagrama de Novel·la, dotat amb 6.000 euros, amb la seva segona novel·la ‘La memòria de l’arbre’, la història d’un nen que tracta sobre com es fabriquen i conserven els records i que es publicarà el 22 de febrer i després es traduirà al castellà.
El certamen, al qual han concorregut 18 novel·les –front a les 41 de l’anterior–, ha tingut com a jurat Mita Casacuberta, Guillem Gisbert, Imma Monsó, Sergi Pàmies, Isabel Obiols i l’editor Jorge Herralde; mentre que la directora editorial, Silvia Sesé, ha aplaudit la bona marxa del certamen –en la seva segona edició– perquè que, sense ser espectaculars, les vendes estan en la línia de la novel·la en català: “La repercussió ha estat bona”.
El jurat ha destacat l’habilitat narrativa de l’autora, l’estil contingut, l’alt domini del llenguatge i la credibilitat de la veu del nen narrador, que fan d’aquesta novel·la “una petita joia de gran nivell literari”.
El protagonista, Jan, intueix que no és tan bona notícia que siguin cinc a casa, ja que els seus avis ja no poden viure sols i s’han instal·lat al seu pis al barri de Sant Antoni de Barcelona, i intenta entendre per què els seus pares “no estan contents que vinguin a casa, i sí ho estan quan vénen per a dues setmanes”.
Aquest trasllat dels avis alterarà el dia a dia de la llar, i les paraules i silencis prendran nous significats per a Jan; i alhora els adults fan el possible perquè tot marxi com sempre.
RELACIÓ DE COMPLICITAT
Jan entaularà una relació amb el seu avi, Joan, mentre passegen cap a l’escola, miren els arbres i els carrers i construeixen preguntes sense resposta, i respostes sense pregunta, donant lloc a una relació de complicitat entre tots dos: “La falta de dramatisme del nen li va bé a l’avi, perquè és l’únic amb el qual pot parlar amb tranquil·litat sense que li surti amb un drama”.
A més de San Antoni, un altre escenari de la història és el paisatge de la Conca de Barberà: En concret Vilaverd, “paradís de la infància”, que li serveix de punt de reconciliació.
Aplaudida pel jurat, la novel·la té una estructura en 11 capítols compostos cadascun per 11 escenes, en una obsessió de l’autora perquè tot casi, i que l’avanç va de la mà de la seva maduresa.
El punt de vista del nen guia la història, sempre des de la contenció de les emocions per no caure en cursileries: “He tingut en ment una contenció de la qual sempre parlava Mercè Rodoreda d’intentar controlar el sentimentalisme”, ha resumit Vallès, temorosa de caure pel barranc del sentimentalisme.
ELS ARBRES, FIL CONDUCTOR
En aquesta història, els arbres constitueixen el fil conductor, en concret un salze ploraner, que li serveix per entendre “com es fabriquen els records, com es conserven i com es poden perdre”.
Vallès és filòloga i es dedica a l’escriptura, la traducció i la correcció, i és autora dels llibres de relats ‘L’aeroplà del Raval’ (LaBreu, 2006), ‘Un altre got d’absenta’ (LaBreu, 2012) i ‘El parèntesi més llarg’ (Proa, 2013), que va conquistar el Premi Mercè Rodoreda 2012 de contes.
