28.04.2017 - 15:09
La consideren una pena que dona exemple per “atallar” el moviment del dret a decidir
BARCELONA, 28 (EUROPA PRESS)
Les defenses de l’ex-vicepresidenta del Govern Joana Ortega i de l’exconsellera Irene Rigau han al·legat davant el Tribunal Suprem (TS) que la condemna que se’ls va imposar per organitzar la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014 és “política i ideològica”, en uns escrits als quals ha tingut accés Europa Press.
El TSJC va condemnar recentment el llavors president de la Generalitat, Artur Mas, a dos anys d’inhabilitació per a càrrec públic; a Ortega a un any i nou mesos, i a Rigau a un any i sis mesos, a més d’imposar-los multes de fins el 36.500 euros.
Segons han explicat a Europa Press fonts judicials, els advocats de Mas tenen previst presentar la setmana que ve el seu recurs de cassació davant el Suprem, cosa que ja han fet els lletrats d’Ortega i Rigau, que consideren la sentència del TSJC ideològica i política.
En sengles recursos de cassació, presentats aquest divendres davant el Suprem, els advocats Rafael Entrena i Jordi Pina –d’Ortega i Rigau, respectivament– recorden que hi ha nombrosos precedents d’alts càrrecs que no van complir mandats del Tribunal Constitucional (TC) i no se’ls investigarà per això.
“En el passat, tant el Govern espanyol com a tribunals de justícia o la pròpia Fiscalia, en situacions ben diverses, han fet cas omís del contingut de resolucions del Tribunal Constitucional”, recorda l’advocat de Rigau en el seu escrit.
Incideix que cap d’aquests casos va acabar en els tribunals penals; per aquest motiu considera que en el cas del 9N hi ha “un tracte absolutament nou, excepcional, diferenciat, que solament sembla poder explicar-se per la ideologia política”.
En la mateixa línia, l’advocat de Rigau sosté que “aquest tracte discriminatori solament troba sentit en la voluntat d’atacar una ideologia política i atallar el moviment que reivindica el dret del poble de Catalunya a decidir sobre el seu futur”.
Entrena incideix també que el TSJC va forçar la lletra i l’esperit de la llei “amb la finalitat de dictar una sentència pretendidamente exemplaritzant i cauteritzadora d’una actuació estrictament política”.
Els advocats insisteixen que la sentència –que els va absoldre de prevaricació, però els va condemnar per desobediència, en el cas d’Ortega i Rigau com a col·laboradors de Mas– va vulnerar el seu dret a la llibertat d’expressió i el dret a participar en assumptes públics, per castigar-se penalment una actuació estrictament política.
ALTRES ARGUMENTS
També sostenen que es va vulnerar el principi de legalitat per no tenir en compte la reforma que destipificó el delicte de referèndums il·legals i per aplicar retroactivament la reforma de la Llei Orgànica del TC, en relació amb l’execució de les seves sentències.
La defensa d’Ortega ha sol·licitat també disminuir el termini de condemna de la inhabilitació i que es limiti a càrrecs electes i de govern i autonòmics, perquè la condemna no afecti la possibilitat de participar en eleccions municipals.
Ortega ha arribat a dir a diverses declaracions públiques que el seu gran somni era ser alcaldessa de Barcelona.
