17.02.2017 - 16:54
VALÈNCIA, 17 (EUROPA PRESS)
L’exvicealcalde de València i expresident del Patronat de la Fundació Turisme València Convention Bureau (FTVCB), Alfonso Grau, i quatre altres ex-alts càrrecs valencians han estat absolts dels delictes de què se’ls acusava en el cas Nóos en no veure l’Audiència de Balears intenció per part d’aquests acusats d’afavorir Iñaki Urdangarin.
Així es desprèn de la sentència feta pública aquest divendres pel tribunal de Balears en relació amb aquest cas que afectava cinc ex-alts càrrecs valencians. Juntament amb Grau, es trobaven acusats l’exdirector general de la Ciutat de les Arts i les Ciències, Jorge Vela; la seva exdirectora de gestió, Elisa Maldonado; l’exsecretari autonòmic de Turisme i Projectes Estratègics de la Generalitat Valenciana, Luis Lobón; i el successor de Vela, José Manuel Aguilar.
Aquestes cinc persones van ser acusades d’haver adjudicat a l’Institut Nóos 3,6 milions en contractes sense concurs públic per organitzar tres edicions dels València Summit –entre el 2004 i el 2006–.
No obstant això, el tribunal jutjador entén que no hi ha delicte. Estima, en resum, que es van complir els objectius promocionals signats en els contractes; que els esdeveniments es van realitzar i els pagaments es van fer posteriorment; i que no està acreditat que l’únic motiu per acceptar el finançament dels cims fos que la persona que les oferia, Urdangarin, gaudia d’un privilegiat posicionament institucional en ocasió de la seva proximitat a la Prefectura de l’Estat i tinguessin intenció d’afavorir-lo.
Els fets es remunten a l’elecció de València com a seu de l’America’s Cup al novembre del 2003. Després d’aquesta designació, segons consta com a provat en la sentència, Urdangarin va mantenir una conversa amb la llavors alcaldessa de València Rita Barberá –que va morir a finals del 2016– i li va comentar que la ciutat podria ser seu d’un fòrum internacional sobre gestió de grans trobades esportives, la qual cosa podia ser d’interès per capitalitzar la seva condició de seu de l’America’s Cup.
Barberá “va mostrar interès en la idea”, si bé va demanar a Urdangarin que la idea es materialitzés en un projecte més concret. També la va remetre a la FTVCB i a la Ciutat de les Arts i de les Ciències (Cacsa) per ser els organismes als quals podia interessar la idea.
En aquest punt en concret, el tribunal estima que no ha quedat acreditat que Urdangarin es reunís conjuntament amb Rita Barberá i amb el llavors president de la Generalitat Francisco Camps. Ni, en conseqüència, que es produís una trobada entre tots ells al palau de La Zarzuela el 29 de gener del 2004.
No obstant això, la idea de realitzar el fòrum es va traslladar “d’alguna manera” a la Generalitat ja que Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres “van aconseguir reunir-se amb diferents autoritats i institucions a fi d’exposar el seu projecte”, entre ells, Lobón i Aguilar.
A l’abril del 2004 consta una carta d’Urdangarin –en representació de l’Institut Nóos– a Camps en la qual interessa la “ràpida informació” sobre la confirmació del projecte a fi de poder tancar agendes dels ponents en cas afirmatiu. Aquesta carta, recull el tribunal, va tenir entrada a Presidència i s’en va donar trasllat al Comissionat de l’America’s Cup, “sense que hagi resultat acreditat que la rebés formalment Camps”.
A Cacsa la proposta va ser acceptada per Aguilar amb el vistiplau de Lobón, si bé es va decidir no afrontar la totalitat del finançament econòmic, sinó que aquesta es compartiria amb FTVCB. Així, es van signar tres edicions dels València Summit amb l’Institut Nóos.
ELS MOTIUS
El Tribunal, després d’estudiar la diferent documentació que obra en la causa, considera que no ha quedat acreditat que l’únic motiu per acceptar el finançament de les cimeres fos que la persona que les oferia, Urdangarin, gaudia d’un privilegiat posicionament institucional en ocasió de la seva proximitat a la Prefectura d’Estat, i tinguessin la intenció d’afavorir-lo per tal motiu.
L’Audiència diu que és “igualment possible” que la decisió s’adoptés, per contra, en atenció al fet que l’esdeveniment dissenyat s’ajustava al que segons Lobón i Aguilar es van considerar “necessitats” de la ciutat per haver estat triada com seu de l’America’s Cup. “I també va poder influir de forma decisiva la fiabilitat que aportava Urdangarin per la seva posició social i l’àrea d’influència a la qual tenia accés”, postil·la.
Així mateix, el Tribunal adverteix que no ha quedat acreditat que en el si de Cacsa, Lobón ordenés a Aguilar tramitar un conveni de col·laboració amb l’Institut Nóos per l’import i en les condicions proposades pel representant d’aquesta última entitat “sense efectiu control en la determinació del cànon que es va fixar”.
“Així com tampoc que el finançament sol·licitat per dur a terme l’esdeveniment fos desproporcionat en relació a altres acords similars subscrits en l’entitat; ni que la fórmula del conveni fos triada per esquivar deliberadament la Llei de Contractes de l’Administració Pública a fi d’obviar la realització d’un concurs públic i poder beneficiar directament l’Institut”.
Respecte als pagaments, l’Audiència recull que es van fer sempre després de constatar la celebració dels esdeveniments, la realitat de les actuacions materialitzades i que el que s’havia previst en els projectes s’havia dut a terme, “sense que es fixés en els contractes l’obligació de justificar la destinació de la quantitat lliurada”.
Quant a la discussió de si la Fundació de Turisme era pública o privada, el tribunal exposa que “la falta de claredat de la normativa reguladora determina l’absència de lex certa, la qual cosa impedeix que puguem partir de l’existència d’una normativa taxativa que es va contravenir”.
JOCS EUROPEUS
A l’estiu del 2005 es va impulsar un altre esdeveniment esportiu: els Jocs Europeus. La idea era promocionar la ciutat de València. El projecte finalment no va resultar viable a causa que concorria amb la candidatura de la ciutat de Madrid com a seu dels Jocs Olímpics.
No obstant això, l’Institut Nóos va presentar el cobrament les factures corresponents a les activitats que va estimar executades fins la data en la qual es va descartar definitivament el projecte. L’Administració valenciana va advertir la falta de justificació documental de determinades prestacions que van ser facturades, es va comunicar a l’Institut Nóos i es van rebutjar les mateixes.
