03.05.2017 - 14:10
Afirma que la condemna afecta els seus propis drets fonamentals i els de la ciutadania
BARCELONA, 3 (EUROPA PRESS)
L’expresident de la Generalitat Artur Mas ha recorregut davant el Tribunal Suprem (TS) la seva condemna d’inhabilitació per la consulta del 9N al·legant que es vulneren drets fonamentals emparats per la Constitució com la llibertat ideològica, la participació en assumptes públics i l’accés a càrrecs públics.
En el recurs de cassació enviat a la Sala Segona del Suprem i al qual ha tingut accés Europa Press, el seu advocat Xavier Melero defensa que la condemna suposa per a Mas “un sacrifici desmesurat del dret a la participació en assumptes públics i a l’accés a càrrecs”, i que restringeix milions de ciutadans els drets de participació directa en assumptes públics i la llibertat ideològica i d’expressió.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va condemnar al març Mas a dos anys d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrecs públics electius d’àmbit local, autonòmic o estatal, així com per a l’exercici de funcions de Govern, tant en l’àmbit autonòmic com en l’estatal en desobeir el Tribunal Constitucional (TC) amb la celebració de la consulta del 9 de novembre del 2014.
Així, en el seu recurs, Mas considera que la condemna produeix una afectació de drets fonamentals, tant d’ell mateix com d’un nombre molt significatiu de ciutadans, “prou greu com per incórrer en vici d’inconstitucionalitat”, citant els drets a la llibertat ideològica (article 16 de la Constitució), d’expressió (article 20.1) i a la participació en assumptes públics i accés a càrrecs públics (article 23).
Per això, demana al tribunal que estimi les seves al·legacions i s’acordi l’anul·lació de la sentència i es procedeixi al dictat d’una decisió absolutòria.
Segons afirma, les conductes de Mas, i de les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, també condemnades, “es desenvolupen clarament en l’àmbit material de l’acompliment d’un càrrec públic polític i s’orienten a possibilitar (i, en altres moments no impedir) l’exercici de drets fonamentals bàsics per part dels ciutadans en condicions de llibertat, igualtat i seguretat”.
Ressalta que, pels 2.350.000 catalans que es van involucrar en la consulta, els seus actes “constituïen un legítim i massiu exercici de drets fonamentals com els de llibertat ideològica, d’expressió, de manifestació o el dret de participació directa en assumptes públics”.
“LLARGA OMBRA”
En el recurs s’avisa que l’amenaça de sanció penal “projecta una llarga ombra” que descoratja l’exercici legítim del dret de participació i d’accés i acompliment de càrrecs públics, tant als qui es dediquen habitualment a la política, com a nombrosos funcionaris i la ciutadania en general.
En l’escrit, la defensa es mostra escèptica davant l’afirmació del TSJC que no es jutjava l’haver posat les urnes i veu tan o més preocupant que no s’atorgués cap valor al fet que desenes de milers de voluntaris “se sacrifiquessin altruistament en l’organització d’un procés de participació o al fet que 2.350.000 ciutadans aconseguissin manifestar, en una exemplar diada cívica, solidària i pacífica, les seves opinions, idees i propostes sobre el futur del seu país”.
En l’escrit es defensa que no va haver-hi delicte de desobediència per part de Mas perquè la providència del Tribunal Constitucional del 4 de novembre del 2014 en la qual se li demanava no impulsar el procés participatiu no era una ordre categòrica i determinada, sinó que el seu contingut era “genèric” i davant ella en cap cas va haver-hi una negativa oberta, ni una obstinació i persistència.
Assegura que Mas va actuar amb la intenció de respectar el contingut bàsic de la providència, però evitant que “afectés indegudament un legítim acte d’expressió de l’opinió pública de la ciutadania catalana”.
“El president Mas va actuar convençut que el seu comportament s’ajustava al contingut de la providència del TC, després d’haver-se assessorat com cal, per la qual cosa no es va donar el dol típic ni consciència de l’antijuricitat”, defensa.
DISJUNTIVA
Argumenta que l’expresident es va enfrontar a una disjuntiva entre complir un mandat davant el qual existien “si més no seriosos dubtes i que podia implicar conseqüències pernicioses” o permetre la consulta.
Segons Mas, els interessos que estaven en joc eren: “El mal causat, en forma de possible delicte de desobediència, permetent que el procés arribés a finalitzar, i el mal imminent que s’evitava, consistent en un dany cert per a la ciutadania i riscos per a la seguretat”.
“Es van ponderar les opcions i es va triar la que no implicava danys a la llibertat de voluntaris i ciutadania desitjosos d’expressar la seva opinió, i minimitzava riscos per a l’ordre públic i la pau social”, conclou.
En el recurs també s’al·lega un trencament de forma al no haver admès com a prova l’informe del Fiscal Superior de Catalunya que recull la posició de la junta de fiscals que va considerar que no hi havia delicte, ja que aquesta visió és “singularment valuosa”.
En el recurs es demana que els magistrats del Suprem que van jutjar l’exdiputat al Congrés Francesc Homs pels mateixos fets s’abstinguin de conèixer aquest recurs per assegurar la imparcialitat objectiva dels jutjadors.
