03.03.2017 - 15:46
El futur parc de Cal Trabal superarà les 30 hectàrees després de sumar’ne més de tres
BARCELONA, 3 (EUROPA PRESS)
La Comissió de Política Territorial i Urbanisme de Catalunya ha aprovat definitivament aquest divendres amb 27 vots a favor i tres abstencions el pla director urbanístic (PDU) Gran-Via Llobregat, que permetrà perllongar el soterrament de la Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), crear un gran parc urbà a Cal Trabal amb més de 30 hectàrees, i guanyar espai per a activitats empresarials i d’investigació biomèdica, a més d’afegir garanties ambientals.
Així ho ha explicat en declaracions als mitjans el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Josep Rull, que ha atribuït la doble aprovació inicial del PDU –que ha retardat el projecte– a la voluntat d’explicar “amb el màxim nivell de garantia” per a uns plans que preveuen una inversió pública d’uns 176 milions d’euros.
Aquest import es finançarà amb els aprofitaments econòmics que es generin a l’àrea del PDU, ha indicat l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, que s’ha mostrat “molt satisfeta de la feina realitzada” amb l’objectiu de millorar la ciutat i obrir-la al riu Llobregat.
Rull ha agregat: “Fer això amb recursos pressupostaris seria impossible. Aquest PDU demostra que l’urbanisme ben gestionat ofereix unes oportunitats extraordinàries”.
Marín ha reconegut que li hagués agradat que avui estiguessin finalitzant les obres del PDU, que inclouen el soterrament d’un quilòmetre de la Gran Via/C-31 a l’altura de l’Hospital de Bellvitge –queda pendent el tram entre la plaça Europa i les vies del tren a l’Aeroport de Barcelona, a l’espera d’actuacions d’Adif–.
Amb tot, ha matisat: “Ha valgut la pena l’espera per incorporar les aportacions de les al·legacions”, que han estat 137 en l’última fase d’exposició pública.
El conseller ha assenyalat que hi ha hagut un “canvi d’actitud rellevant d’Adif” en positiu, i Marín ha confiat que això es plasmi aviat en l’execució del soterrament de les vies al qual es va comprometre el Govern central quan es va soterrar la primera fase de la Gran Via entre la plaça Cerdà de Barcelona i la plaça Europa.
NOVA FAÇANA METROPOLITANA
Rull ha afirmat que la prioritat bàsica del PDU és generar activitat econòmica i que sigui de qualitat; aprofitar les oportunitats per generar ocupació (es preveu la creació de 20.000 llocs de treball); tenir en compte el medi ambient –des dels aqüífers a l’avifauna, passant per la contaminació acústica i la integració paisatgística–; obrir l’Hospitalet al riu Llobregat, i conformar “una nova gran façana de la ciutat metropolitana” creant un nou espai de ciutat.
Rull ha asseverat: “El que volem és continuar la història d’èxit de la primera part de soterrament de la Gran Via, recosim aquesta ferida”; i és que la cobertura de la Gran Via inclou donar continuïtat a les zones per a vianants i a la xarxa de carril bici, així com connectar els hospitals de Bellvitge i Duran i Reynals –àrea a la qual s’ha traslladat l’edificabilitat prevista en les hectàrees que s’han sumat al futur parc de Cal Trabal–.
L’alcaldessa ha constatat que ara el riu no té la dignitat que es mereix l’Hospitalet i l’àrea metropolitana, però ha pronosticat que al final del projecte sí la tindrà, així com oportunitats laborals per als ciutadans: “Estem oferint un futur”.
També ha vist una millora essencial el parc de Cal Trabal atesa la manca històrica de zones verdes en la localitat: “Avui podem assegurar que en poc temps tindrem un parc molt important per a la ciutat i un pulmó verd per a l’àrea metropolitana”, incloent la recuperació de tres masies ara abandonades que es dedicaran a equipaments municipals.
Ha recordat que la definició interior del parc i l’ús de les masies es decidirà després d’un procés participatiu amb els ciutadans que es preveu iniciar al setembre, i ha confiat que el calendari general de desenvolupament del PDU es pugui concretar “en unes setmanes”, a l’espera de reunions tècniques.
S’ha mostrat convençuda que gràcies a la participació el projecte ha estat millorat, ha plasmat la voluntat de generar un clúster biomèdic potent que sigui referent en el sud d’Europa, i ha confiat que les obres per recosir la ciutat puguin començar ràpid o, en qualsevol cas, tan aviat com sigui possible: “Ara tenim el repte de realitzar el que hem consensuat”.
