05.07.2017 - 17:07
La fundació creu que seguirà “tenint un lloc” a Barcelona després d’una suposada independència
BARCELONA, 5 (EUROPA PRESS)
La Fundació Mapfre mostrarà a la tardor una exposició de ‘Les portes de l’Infern’ de l’escultor Auguste Rodin a Barcelona i una altra sobre el pintor Ignacio Zuloaga en la Belle Époque francesa per a la seva sala a Madrid, en dues recopilacions que mostraran “peripècies vitals”, incerteses i moments de canvi de tots dos artistes, ha explicat el director de Cultura de la fundació, Pablo Jiménez Burillo.
En una trobada amb la premsa aquest dimecres, ha explicat que a la capital espanyola també podrà veure’s una exposició del fotògraf Nicholas Nixon, i ha avançat que a principis de gener del 2018 farà una gran retrospectiva del fotògraf Brassaï –per a ambdues ciutats– i, per a tardor de l’any que ve, treballen per elaborar un diàleg entre Pablo Picasso i Francis Picabia a Barcelona.
Ha destacat que l’exposició ‘L’infern segons Rodin’ explicarà, entre el 10 d’octubre i el 21 de gener del 2018, amb un centenar d’escultures, algunes de gran format i altres petites i íntimes, entre les quals hi haurà ‘El Pensador’, ‘El Petó’, ‘L’edat de bronze’ i ‘Ugolino’.
Mostrarà l’evolució del treball de l’escultor després de rebre l’encàrrec de fer les portes, quan va començar plantejant l’Infern com el de Dante Alighieri, amb inspiració renaixentista, i “a mig camí descobreix Charles Baudelaire i adopta la seva idea que l’Infern està a la vida”, prenent l’afany de representar la realitat.
La mostra, que inclourà un exemplar de ‘Les flors del mal’ que va dibuixar Rodin, reflectirà com ‘Les portes de l’infern’ marquen una frontera entre el Rodin més clàssic que mirava al passat i el que va sorgir després, molt innovador, el primer escultor que va eliminar les peanyes: “Posa les escultures al terra, la qual cosa provoca un veritable escàndol, perquè la gent entén que no està veient una escultura sinó una senyora nua”.
UN LABORATORI
Es tracta d’una obra inconclusa, contínuament viva”, la qual va treballar durant molts anys, i Jiménez ha remarcat que, una vegada ja no hi havia on posar les portes –que es van fondre després de la seva mort– perquè es van acabar els terminis, l’obra es va convertir en un laboratori i Rodin va seguir treballant i individualitzant els elements, convertint-los en escultures independents.
Per la seva banda, ‘Zuloaga en el París de la Belle Époque, 1889-1914’ oferirà, entre el 28 de setembre d’aquest any i el 7 de gener del 2018, una nova visió del pintor en sintonia amb el món modern, des que va ser a la capital francesa i es va relacionar amb artistes Paul Gauguin i Santiago Rusiñol, així com la seva tornada a Espanya en un viatge exploratori de la identitat.
Jiménez ha explicat que porta deu anys donant voltes al projecte sobre Zuloaga, un artista al qual han volgut donar un enfocament europeu, i que comptarà amb molts préstecs, la qual cosa el converteix en una exposició molt complicada” que portaran a Barcelona, on ha dit no que tindria més sentit mostrar la relació del pintor amb Rusiñol.
BRASSAÏ, EL 2018
El 2018 afrontaran el repte de realitzar “una gran retrospectiva” de Brassaï que visitarà ambdues ciutats i que té la complicació que l’obra està repartida, per la qual cosa requeriran préstecs de molts llocs, de la mateixa manera que succeirà amb l’exposició sobre Picasso i Picabia, per la qual necessiten obres molt concretes que mostrin les seves coincidències, dins la seva divergència.
Per a tots dos, Barcelona va ser una ciutat fonamental, i mentre “Picasso estima la pintura, Picabia va contra la pintura”, però hi ha determinats moments en els quals coincideixen en els temes, la qual cosa reflectiran en una mostra que no visitarà Madrid.
BARCELONA I MADRID
Sobre la distinció entre les sales madrilenyes i les catalanes, a les preguntes dels periodistes, Jiménez ha explicat que hi ha coses que té més sentit exposar a Barcelona, on ha dit que té més seguiment la fotografia i que el públic és “més obert i més modern” que a Madrid.
En preguntar-se-li per la possibilitat que l’exposició de Rodin sigui la primera de la fundació en una suposada Catalunya independent, Jiménez ha afirmat: “En qualsevol de les hipòtesis seguirem tenint un lloc aquí”.
Ha bromejat explicant que quan van fer la primera exposició a Barcelona amb el parisenc Museu d’Orsay, li van preguntar preocupats des de París què passaria amb les seves obres si Catalunya s’independitzava, fet que ha dit que els va respondre que “no seria un mal regal per a un país que neix”.
Sobre els seus prop de dos primers anys a Barcelona, ha dit que compten amb tres anys per davant de contracte a l’actual sala i que tenen intenció de renovar, per la qual cosa, en principi, no tindran problemes, mentre que preveuen remodelar l’entrada per tenir més espai i es plantegen invertir a l’edifici.
