AMP.- Joan-Lluís Lluís i Mireia Vidal-Conte, premis Crítica Serra d’Or de novel·la i poesia

  • El sector de la literatura infantil es reivindica: "Ens mereixem ser reconeguts no en una fira, sinó cada dia"

VilaWeb
03.05.2017 - 14:26

El sector de la literatura infantil es reivindica: “Ens mereixem ser reconeguts no en una fira, sinó cada dia”

BARCELONA, 3 (EUROPA PRESS)

L’escriptor de Perpinyà (França) Joan-Lluís Lluís ha rebut aquest dimecres el Premi Crítica Serra d’Or de novel·la per ‘El navegant’ i la catalana Mireia Vidal-Conte l’ha guanyat en la categoria de poesia pel poemari ‘Ouse’, ha anunciat aquest dijous el director de la revista ‘Serra d’Or’, Josep Massot.

Després de rebre el premi, l’escriptor ha dit: “Vinc del nord, on la llengua es mor i desapareix. És trist i dolorós veure com la llengua es mor. Aquí podeu evitar-ho amb un tràmit burocràtic que és la declaració de la independència”.

Vidal-Conte ha destacat que el seu poemari està dedicat a Virginia Woolf i ha confiat a rebre aquest guardó, no per una raó de quotes, sinó com a “premi a la qualitat del text i el rigor estricte de qualitat literària”.

En l’acte, presidit per l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, a l’Espai Endesa de Barcelona, també s’ha reconegut Jordi Lara amb el Premi Crítica Serra d’Or de Narració per ‘Mística Conilla’, mentre que Gabriel Janer Manila ho ha rebut en la categoria de Memòries per ‘Ha nevat sobre Yesterday’, i ha dit: “En cadascun conviu un llibre no escrit”.

El traductor Xavier Montoliu ha estat distingit en l’àmbit de la Traducció per la selecció de relats ‘Per què ens estimem les dones’ del poeta romanès Mircea Cartarescu, davant el que el guanyador ha celebrat l’especial significació de la literatura romanesa a Catalunya: “Per a l’autor que he traduït, la seva pàtria són els llibres, per a mi és la traducció”.

PERIODISTA MANUEL BRUNET

En l’àmbit d’Investigació, Francesc Montero ha guanyat el premi en Humanitats per la biografia del “periodista de raça” Manuel Brunet, mentre que en l’àmbit d’Altres Ciències ha guanyat Josep Pla i Carrera per ‘Història de la Matemàtica: Egipte i Mesopotàmia’ i ‘Història de la Matemàtica: Grècia I’.

El catedràtic de Filologia romànica Tilbert Dídac Stegmann ha estat reconegut en la categoria de Catalanística gràcies al seu llibre d’assaig ‘El plaer de llegir literatura catalana’, en què tracta de desvetllar el secret de l’atracció per la creació literària.

ÈXIT A BOLONYA

En Literatura infantil, s’ha reconegut el conte ‘Els fantasmes no truquen a la porta’ amb text d’Eulàlia Canal i il·lustració de Rocío Bonilla; ambdues han trencat una llança a favor de la literatura infantil i juvenil després de l’èxit “sense precedents” suscitat en la recent fira del sector celebrada a Bolonya, i la poca presència d’aquest àmbit per Sant Jordi.

La literatura infantil no té res que envejar a cap altre país del món, segons ambdues guardonades, que han demanat a institucions, societat i mitjans tenir en compte que aquest gènere no és la germana petita de la literatura generalista, sinó que té una identitat pròpia: “Ens mereixem ser reconeguts no en una fira, sinó cada dia”.

S’ha unit a aquesta petició l’escriptor Silvestre Vilaplana, que ha guanyat en la categoria Coneixements Juvenils per ‘La mèdium’, –que ha reivindicat la necessitat de fomentar el placer de la lectura entre els lectors del matí–, així com la il·lustradora del llibre ‘La Mia es fa gran’, Cristina Losantos.

MUNTATGE TEATRAL ‘HISTÒRIA’

El dramaturg amb ànima d’historiador Jan Vilanova Claudín ha guanyat en la categoria de Teatre per l’obra ‘Història’, mentre que l’espectacle teatral ha recaigut en el muntatge documental de ‘Claudia de la Conquesta del Pol Sud’, dirigida per Carles Fernández Giua, que ha dedicat el guardó als qui tenen voluntat d’investigar i no conformar-se.

Per a aquests premis, l’aportació teatral més interessant ha estat la del muntatge solidari ‘De Damasc a Idomeni’ sobre els refugiats i a càrrec de Barcelona Playwrights, que ha dedicat el premi a totes les persones que lluiten per creuar fronteres i sobreviure.

AMOR PER LES LLETRES

L’abat de Montserat ha subratllat el compromís de l’Abadia amb la cultura fruit d’una gran tradició de la “gran família benedictina”, que pren el monestir com una escola de vida i reflexió amb una biblioteca com a espai destacat d’amor per les lletres i el coneixement.

“El monestir ha estat un laboratori de cultura i un lloc destacat de difusió de la cultura”, ha subratllat l’abat, que ha defensat un diàleg del món de la cultura per fer fructificar una trobada positiva entre la cultura de matriu no religiosa i la de matriu creient.

ESTRUCTURA D’ESTAT PENDENT

Massot, també director Publicacions de l’Abadia de Montserrat, ha remarcat que ‘Serra d’Or’ és la revista més antiga de Catalunya: “Ha fet i fa grans esforços no solament per posar els seus lectors al corrent d’aquesta producció, sinó també per estar al dia en tot el que pugui ser d’interès per a la nostra llengua”.

El director de Mitjans de comunicació de la Generalitat, Jordi del Río, ha dit que “la cultura és la gran estructura d’estat pendent”, i ha demanat als presents que exigeixin un major compromís del Govern amb la cultura.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor