11.01.2017 - 15:20
El considera autor o subsidiàriament cooperador necessari dels delictes de prevaricació i desobediència
MADRID, 11 (EUROPA PRESS)
La Fiscalia del Tribunal Suprem demana nou anys d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrecs públics electius per al diputat i exconseller de Presidència de la Generalitat Francesc Homs per prevaricació i desobediència en relació amb el 9N, en entendre que va impulsar “activament” la celebració de la consulta i que no va adoptar cap mesura de paralització de les actuacions, tot i la suspensió del Tribunal Constitucional.
Fiscalia considera que és autor o subsidiàriament cooperador necessari del delicte de prevaricació i de desobediència, pels quals sol·licita la inhabilitació especial durant set anys i mig i un any i un mes, més una multa de 30.000 euros, que respon a 200 euros al dia durant cinc mesos, respectivament. Tot i això, el fiscal sol·licita que els dos delictes siguin penats conjuntament amb la pena de 9 anys d’inhabilitació especial per a l’exercici de càrrecs públics electius.
En el seu escrit de conclusions provisionals, en què sol·licita l’obertura de judici oral contra Homs, recorda que l’aleshores president de la Generalitat de Catalunya Artur Mas, l’exvicepresidenta Joana Ortega i l’exconsellera Irene Rigau per la consulta del 9N –que seran jutjats pels mateixos fets del pròxim 6 al 10 de febrer pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)– i Homs mateix “van articular de comú acord una estratègia de desafiament complet i efectiu a la suspensió” acordada pel Tribunal Constitucional (TC) del 4 de novembre del 2014.
En aquest sentit, destaca que Homs era en aquell moment el responsable dels Serveis Jurídics de la Generalitat, de la coordinació interdepartamental, així com de la publicitat institucional i de la comunicació. En funció d’aquest càrrec, assegura el fiscal, l’actual portaveu del PDeCAT al Congrés era “plenament conscient, i més tenint en compte la seva condició de cap dels serveis jurídics de la Generalitat”, que amb la seva actuació trencava l’obligat acatament de les decisions del Tribunal Constitucional.
“No va adoptar la suspensió de cap de les actuacions ni actes que es desenvolupaven per a la celebració de l’esmentada consulta que depenien directament del Departament de la Presidència del qual era titular”, continua l’escrit.
LA PARTICIPACIÓ D’HOMS VA SER “CRUCIAL”
Alhora, subratlla que va impulsar “activament” els treballs preparatoris de la convocatòria, va posar els serveis jurídics del seu departament a disposició del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de Catalunya per exercir accions legals davant d’una eventual suspensió adoptada per empreses privades, i, en definitiva, va potenciar després d’haver conegut la Providència de suspensió dictada pel Tribunal Constitucional el desenvolupament de l’anomenat “procés participatiu”.
Per al fiscal, la participació d’Homs en aquest punt “va resultar crucial”. El Ministeri Públic ja va exposar durant la instrucció que el diputat va jugar un paper d’indubtable rellevància en la preparació de la convocatòria.
Va basar la seva acusació en l’existència d’una carta en la qual responia a l’empresa contractada per dissenyar els programes informàtics per a les votacions i que va encarregar al CTTI la creació d’un registre d’una inscripció d’accés públic, dels serveis prestats per una mercantil que va inserir en els mitjans de comunicació continguts de la campanya del 9-N i de la contractació d’un pavelló de Montjuïc per facilitar els resultats de la consulta. Tot això amb un import facturat de prop d’1,1 milions d’euros.
ES VAN ADQUIRIR 7.000 ORDINADORS PER A LA VOTACIÓ
Ara el fiscal indica en l’escrit de conclusions provisionals que es van contractar els serveis del CTTI per al “suport al procés de participació” per un total de 698.685,15 euros i que es van pagar 806.403,52 euros per la campanya de publicitat institucional. A més, apunta que es van adquirir 7.000 ordinadors portàtils preparats amb els programes informàtics necessaris per a la votació.
El mes de desembre passat, el Tribunal Suprem va posar fi a la instrucció de la causa en la qual investiga Homs en relació amb la consulta del 9N, en entendre que va actuar de manera “arbitrària” i contrària a dret en desobeir la suspensió del Tribunal Constitucional.
El magistrat de la Sala Segona Andrés Palomo del Arco va dictar sentència de transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat i va apuntar en una sentència de 33 folis que Homs no tan sols no va suspendre sinó que “va potenciar” el procés participatiu a Catalunya que va culminar amb la consulta sobiranista del 9 de novembre del 2014 prohibida dies abans pel TC.
Segons el magistrat, la conducta d’Homs va ser “arbitrària”, “injusta” i “absolutament” contrària a la Constitució i afegeix que l’exconseller de Presidència va fer prevaler la seva voluntat pròpia “amb menyspreu deliberat” de la resolució del Tribunal Constitucional.
L’actual portaveu de Democràcia i Llibertat al Congrés va prestar declaració al Suprem el passat 19 de setembre, fins on va arribar acompanyat de la cúpula del seu partit, entre els quals destacava Artur Mas. En sortir-ne va acusar l’alt tribunal d'”actuar de manera gregària als interessos de la Fiscalia” i va assegurar que l’estaven sotmetent a un judici “estrictament polític” amb una sentència ja dictada.
