21.07.2017 - 11:57
BARCELONA, 21 (EUROPA PRESS)
El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat per inconstitucional l’impost català sobre la provisió de continguts per part dels prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector i de la difusió de la cultural digital, més conegut com a ‘cànon digital’ o ‘impost de l’ADSL’.
En una sentència recollida per Europa Press, el Ple del Tribunal Constitucional ha donat la raó al Govern central, que havia recorregut el capítol I d’aquesta llei en considerar que hi havia una “extralimitació” per part del Parlament.
Aquest impost establia que les operadores d’internet paguessin a Catalunya una quota fixa de 0,25 euros al mes per cada connexió contractada –un import que no podia repercutir en l’usuari–, amb el qual es preveia recaptar 20,5 milions d’euros l’any, destinats a fomentar la indústria del cinema i l’audiovisual català, a més de la difusió cultural digital.
El Govern central va recórrer en considerar que aquest “impost incorre en extralimitació competencial”, és a dir, la llei catalana envairia les competències estatals que corresponen a l’Estat en matèria d’Hisenda.
El motiu de la impugnació concret, era la suposada vulneració de l’article 6 de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA), del 22 de setembre del 1980, que especifica que “els tributs que estableixin les Comunitats Autònomes no podran recaure sobre fets imposables gravats per l’Estat”.
En la seva resolució, el tribunal ha donat la raó a l’Executiu central i conclou que aquest impost català “excedeix” la competència que Catalunya té en matèria tributària i que grava el mateix fet imposable que l’impost estatal de l’IVA.
No obstant això, el pronunciament del Ple del Constitucional no ha estat unànime i cinc dels seus 12 membres s’hi han posicionat en contra, en un vot particular, que s’hagués admès el recurs d’inconstitucional contra aquesta llei del Parlament.
Sostenen aquests cinc magistrats discrepantes que, en aquest cas, no es pot extreure de la LOFCA la prohibició de duplicitat d’objectes o matèria imposable entre tributs autonòmics i estatals.
