17.02.2017 - 13:04
Compta amb 1.800 milions d’euros per a inversions, centrades a Europa
BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)
Cellnex Telecom està “avaluant” els plans de l’operador suís Sunrise de vendre unes 2.500 torres de telefonia mòbil al país, un paquet que els mercats valoren en uns 500 milions de marcs suïssos (470 milions d’euros), ha anunciat aquest divendres el conseller delegat de la companyia, Tobías Martínez.
En roda de premsa per presentar els resultats del 2016, ha assenyalat que serà un procés competitiu –Sunrise va desvetllar els seus plans a la fi de gener–, i que està en un estadi inicial: “No hem pres cap decisió”.
Cellnex explica a febrer del 2017 amb una capacitat d’inversió de 1.800 milions d’euros entre tresoreria i línies de finançament, i Martínez ha insistit que els plans de creixement de la companyia segueixen centrats en el sector de les torres de telecomunicacions i en la internacionalització a Europa.
Ha argumentat que no és qüestió de tenir un objectiu de nombre de països, sinó de comptar amb un règim jurídic estable i predictible perquè les seves inversions són a més de 10 anys vista: “Per això dic Europa, si sortim d’Europa, compte”.
Ha agregat que no aspiren a estar en tots els països d’Europa necessàriament: “Mai entrem en un país sense identificar possibles projectes futurs de creixement i consolidació”, ha dit; el 2016, Cellnex ha passat d’estar present en dos països –Espanya i Itàlia– a cinc –sumant França, Holanda i el Regne Unit–.
“Anem a seguir sent proactius a Europa cercant oportunitats d’adquisició –en concursos competitius o negociacions privades– i analitzant projectes amb potencial d’expansió i consolidació”, ha exposat, postil·lant que seran selectius.
Preguntat per l’operador mòbil gal Iliad, que ha entrat al mercat italià, ha reconegut que “ha passat a ser un potencial client tant a Itàlia com a França”, però ha assenyalat que encara no tenen cap acord, i quan ho tinguin ho anunciaran.
En el cas del mercat britànic, ha constatat que per Cellnex és atractiu amb o sense Brexit pel sector en el qual opera: “No estem frenant gens pel Brexit, tenim prudència de sentit comú i estem pendents però no és el fre”.
Respecte a Telxius, la filial d’infraestructures de Telefónica, ha incidit que és una combinació d’infraestructurtas sense fils i cable submarí, un perímetre que no encaixa totalment –ha dit– amb l’estratègia d’infraestructures de Cellnex, centrada en comunicacions sense fils, i tampoc els interessa perquè no tindrien possibilitat de control accionarial segons l’estratègia de Telefónica: “Per això mai ens ha encaixat, encara que parteix d’aquests actius tindrien tot el sentit per a nosaltres”.
També s’ha mostrat taxatiu respecte a un possible interès sobre Hispasat: “Sobre Hispasat no hi ha cas. Ni està en els nostres pensaments ni està en el nostre projecte”.
ENDEUTAMENT
Després que el deute de Cellnex hagi passat de 927 milions d’euros el 2015 a 1.499 el 2016, ha reivindicat que la seva estratègia és la de “desenvolupar la màxima estructura financera per transformar-la en actius” aprofitant el baix cost actual del finançament.
“És un avantatge l’apalancarse per construir un projecte industrial”, ha asseverat, indicant que la companyia tracta d’anticipar-se al previsible augment dels tipus d’interès que es produirà tard o d’hora perquè els nivells actuals són històricament baixos.
El director financer de Cellnex, José Manuel Aisa, ha considerat que el nivell actual de ràtio de deute de 4,6 vegades ebitda “és un nivell molt manejable” perquè respon un creixement en actius i perquè la companyia té contractes signats amb clients per valor de 12.000 milions d’euros, un 51% més que el 2015, entre altres motius.
Ha reconegut que la voluntat de la multinacional catalana de telecomunicacioes és situar-se en una mitjana de ràtio de deute de 4 vegades ebitda, encara que han arribat fins el 6,5 vegades si és com a resultat d’una operació que permet major velocitat de desapalancament i menor risc.
Cellnex va guanyar 40 milions d’euros el 2016, un 16,6% menys que el 2015, quan el benefici va ser de 48 milions, encara que Aisa ha explicat que el 2015 va haver-hi un impacte comptable extraordinari de 19 milions per un canvi de fiscalitat a Itàlia, que si no es té en compte suposa un creixement del resultat del 38% el 2016.
