04.05.2017 - 18:54
Demana reforçar a Catalunya la coordinació entre jutges i serveis socials
BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS)
Deu activistes d’Amnistia Internacional (AI) han realitzat aquest dijous una acció a la plaça Reial de Barcelona per alertar que en l’Estat “continua vulnerant-se el dret a l’habitatge”, representant amb caixes, maletes i estoretes la realitat dels desnonaments, una situació que es va donar en 6.710 casos per impagament de lloguer a la província de Barcelona i 4.760 en la de Madrid.
En declaracions a Europa Press, el responsable de relacions institucionals d’AI Catalunya, Eduard Martínez, ha criticat que “les autoritats no prenen prou mesures per mitigar els efectes” d’aquesta situació, que afecta especialment dones a càrrec de famílies monoparentals i víctimes de violència de gènere, han detectat.
Així ho reflecteix l’informe ‘La crisi de l’habitatge no ha acabat. El dret a l’habitatge i l’impacte de desnonaments d’habitatges de lloguer en les dones a Espanya’, que alerta que les autoritats públiques de Catalunya i Madrid van adoptar abans del 2015 “de forma deliberada i injustificada” mesures regressives sobre el dret a l’habitatge que contravenen les obligacions internacionals en matèria de drets humans.
RETALLADES
Aquestes comunitats autònomes van realitzar “dràstiques retallades de la despesa pública”, i actualment la flexibilització dels contractes de lloguer i l’acceleració dels desnonaments no han anat acompanyades de mesures efectives que garanteixin que les persones afectades no es queden sense llar.
Martínez ha lamentat que els desnonaments per impagaments de lloguers superen ja els d’execucions hipotecàries, mentre que en l’Estat hi ha una gran falta de lloguer social: el parc públic d’habitatge solament representa el 2% del total, que contrasta amb el 32% d’Holanda, el 17% de França i el 20% d’Àustria.
A Catalunya existeix un protocol de coordinació entre autoritats judicials i serveis socials, que malgrat que és positiu no s’està implementant de forma suficient davant situacions de desnonaments: de 3.024 casos en els quals hauria estat possible, solament es va aplicar en 564.
L’ONG ha remarcat la necessitat de reformar aquest protocol per ampliar les casuístiques –incloent les de lloguers– i els perfils d’afectats, formar el personal judicial i administratiu sobre la seva aplicació i garantir que l’avís als serveis socials es dona amb prou antelació perquè puguin cercar una alternativa residencial o ajuda econòmica als afectats.
“L’Estat no protegeix l’habitatge com un dret humà, sinó que el considera com un bé de consum i inversió”, ha lamentat, i ha afegit la problemàtica que han detectat en la llei d’enjudiciament civil, segons la qual els jutges no estan obligats a valorar les circumstàncies personals i la proporcionalitat del cas.
Espanya és el país de la UE en el qual s’ha incrementat més la despesa personal en habitatge, que ha passat del 17,4% en 2005 al 23% en 2015, reflecteix l’informe, que inclou que les províncies de Barcelona i Madrid, a més de veure augmentar el preu de l’habitatge, són les que concentren el 34% dels desnonaments de l’Estat –i el 26% de la població total–.
