11.06.2025 - 17:38
|
Actualització: 11.06.2025 - 18:34
L’Audiència de Barcelona ha acordat d’aplicar definitivament la llei d’amnistia a la trentena d’ex-alts càrrecs del govern que es trobaven encausats en el jutjat d’instrucció 13 de Barcelona per l’organització del referèndum del Primer d’Octubre i per les partides destinades a l’acció exterior. Amb això, conclou una de les causes més llargues i simbòliques de la repressió contra l’independentisme, iniciada ara fa vuit anys i que va desembocar en l’escorcoll del 20 de setembre de 2017 al Departament d’Economia.
La interlocutòria, signada pels magistrats María Isabel Delgado Pérez, Carlos Almeida Espallargas i Rebeca Fernández Bacarizo, constata que tots els fets atribuïts als investigats es van fer amb la intenció de fer possible el referèndum i, per tant, dins el marc que defineix la llei d’amnistia.
El tribunal, però, obliga a continuar el procediment per un delicte de prevaricació administrativa en el cas d’Albert Royo i Roser Clavell, ex-secretaris generals del Diplocat, per dos contractes concrets que considera que no tenen a veure amb el procés independentista, de trossejar un contracte de neteja i auditoria.
Un objectiu comú: fer possible l’1-O
Segons que assenyala el jutjat, totes les actuacions descrites en els processaments responen a “un sol fi conegut i volgut per tots els participants: la celebració d’un referèndum d’autodeterminació”. La interlocutòria detalla extensament les accions dutes a terme pels departaments del govern i per organismes públics per a posar en marxa la logística del referèndum, des de la creació de webs i aplicacions per a registrar voluntaris i catalans a l’exterior fins a campanyes de difusió a la premsa, l’organització d’observadors internacionals o el finançament d’estudis per mitjà de les delegacions a l’exterior i el Diplocat. També especifica que es va fer ús de recursos públics per a fer efectiva aquesta logística, però que no hi va haver cap propòsit d’enriquiment personal, una condició imprescindible perquè els delictes de malversació quedin coberts per l’amnistia.
La causa incloïa figures com Raül Romeva, Vicent Sanchis, Núria Llorach, Amadeu Altafaj, Josep Ginesta, Rosa Vidal, Saül Gordillo, Joaquim Nin, Antoni Molons, Jaume Clotet, Albert Royo, Marta Garsaball, Frederic Udina, Josuè Sallent, Joan Manel Gómez, Rosa Rodríguez Curto i Xavier Puig, entre més. Alguns, com Natàlia Garriga, van ser apartats del cas per raó de ser aforats i jutjats al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En el cas dels membres vinculats al Diplocat i a les delegacions exteriors, el jutjat ha considerat que totes les despeses que es van imputar anaven destinades a reforçar la internacionalització del procés i a donar cobertura al referèndum, incloent-hi la contractació d’observadors.
El ministeri fiscal espanyol, que mesos enrere havia sol·licitat una pròrroga de la instrucció per a revisar l’abast de les conductes, va acabar concloent el mes d’abril passat que els fets investigats podien quedar emparats per l’amnistia. Tanmateix, la representació de Vox es va oposar a l’aplicació de la llei i va demanar l’obertura de judici oral, petició que ha estat desestimada. El jutjat exposa que la causa no pot restar oberta més temps, tant per l’evidència dels fets com pel caràcter “preferent i urgent” amb què el legislador va concebre l’aplicació de la norma.
Una causa que ho va començar tot
El jutjat 13 va ser el primer d’obrir diligències per l’organització del referèndum, amb una instrucció opaca que va incloure més de trenta càrrecs i va derivar en l’escorcoll del 20 de setembre de 2017, episodi clau en el relat dels fets de la tardor. L’abril del 2021, es va confirmar el processament d’una trentena de persones pels delictes de malversació, desobediència, falsedat i prevaricació. Ara la interlocutòria reconeix que les conductes “s’orientaven a la consecució del projecte independentista” i s’emmarcaven en les accions per a fer efectiu el referèndum del Primer d’Octubre, la qual cosa les fa plenament amnistiables.
Amb aquesta decisió, una de les causes troncals del mecanisme judicial contra l’1-O arriba a la seva fi. El jutjat reconeix que no hi ha cap obstacle per a extingir la responsabilitat penal dels investigats i decreta el sobreseïment lliure de la causa.
Avui ens arriba una de les millors notícies: s’aplica l’amnistia a tots els companys i companyes que estaven processats al Jutjat d’Instrucció nº13, on va començar la persecució a primers del 2017. Es fa justícia després de 8 anys de patiments.
Gràcies per haver resistit tants… pic.twitter.com/RV4Ljhxnvj
— Oriol Junqueras 🎗️ (@junqueras) June 11, 2025
