maria barbal
Maria Barbal.

Després de trenta-cinc anys del seu debut literari amb Pedra de tartera (premi Joaquim Ruyra 1984 i Crexells 1985), Maria Barbal tanca el cicle d’aquesta novel·la inicial amb una nova novel·la, A l’amic escocès, que també s’ambienta en el seu paisatge natal del Pallars. En aquest cicle del Pallars també s’integren Mel i metzines (1990) i Càmfora (premi de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993).

Amb Pedra de tartera, Barbal ha despertat tant d’interès aquí com arreu i ha atrapat milers de lectors: des del 1985, Pedra de tartera no ha deixat mai de reeditar-se, ja ha superat les seixanta edicions amb 300.000 exemplars venuts, dels quals 100.000 s’han venut a Alemanya (va ser un dels llibres destacats de la Fira del Llibre de Frankfurt 2007, on la cultura catalana en fou convidada d’honor).

Sobre A l’amic escocès: el dibuix del jardí de l’hospital on dos soldats ferits es curen porta una dedicatòria: ‘A l’amic escocès’. La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i va adreçada a un brigadista de la guerra del 36-39. Assistim a la infantesa i joventut d’en Benet, al seu ampli ambient familiar, com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística, la seva vocació. També, a la seva gran història d’amor i a l’amistat, que ha crescut forta en moments difícils i s’alça per damunt dels anys. En George, el brigadista, ens explicarà allò que encara ens falta saber de tots dos i llavors, com si fos un arbre, s’adona que ha posat les arrels a la terra de l’altre.

La novel·la arribarà a les llibreries el 23 de gener. Uns n’oferim el primer capítol.

L’editora Glòria Gasch parla del llibre:

«’Érem tan joves que ens havíem dit adéu per sempre.’ Així comença A l’amic escocès, amb un inici que forma part d’una emotiva carta del George, un brigadista d’Escòcia i periodista del Daily Telegraph, que escriu al Benet, amb qui es van conèixer en un hospital on van ser traslladats per les ferides al front de l’Ebre durant la Guerra Civil. Una petita prolepsi que dóna entrada a un relat intimista que ens situa en el marc de l’amistat dels dos protagonistes. Així, la descripció de la vida del Benet Enrich, la frustració dels somnis artístics que anhela lluny de l’asfixiant ambient del poble del Pirineu on viu, el pas pel front, l’amistat amb el George i la gran i complexa història d’amor amb l’Elvira, conformen un immens fresc costumista deliciós. Barbal, a més, ho descriu amb diferents registres i punts de vista que atorguen a l’obra una gran riquesa literària i que demostren la capacitat magistral de l’autora a l’hora d’escriure sobre vides senzilles, vides que no són notícia però que es despleguen transformades per la seva ploma en històries profundes i commovedores d’una gran intensitat lírica que ens marcaran de nou per sempre.

A l’amic escocès és una novel·la que evoca la inoblidable Pedra de tartera, que podria concloure el Cicle del Pallars –Mel i metzines (1990), Càmfora (1992)– i que, un cop més, situa Maria Barbal com una de les grans escriptores contemporànies de la nostra literatura i com tot un referent al món.»

A l'amic escocès

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb